CaboSanRoque:
"Abans que res, i superant de llarg tots els tòpics que se solen dir quan algú es mor, en Joan era una persona excepcionalment bona, i aquesta és la principal pèrdua que afrontem els que hem tingut la sort de conèixer-lo. El projecte "El run-run del nyigo-nyigo" es va estrenar el passat Grec però ja el teníem al cap des de fa més de dos anys... I ja teníem molt clar que volíem que hi participés en Joan. El coneixíem des de fa molt de temps: tots els Cabos érem fervents admiradors del grup Pole Pole, on ell tocava amb Madish Falzoni i Imma Udina. Després Les Anciens van gravar el disc al nostre estudi: vam treballar junts amb en Joan fent música per a l'espectacle de dansa Flexelf de l'Àngels Margarit i arran de l'aniversari dels 15 anys de l'Heliogàbal vam muntar un grup amb en Joan, l'Oriol Perucho i CaboSanRoque sense màquines que es deia Cebos Enrique i que va tenir gairebé dos anys de vida. O sigui que en Joan havia passat molt temps al local i coneixia bé l'orquestra mecànica de la França Xica. El tracte era molt proper i ens vèiem sovint, nosaltres seguíem tot el que ell feia i ell també el que fèiem nosaltres... així que per nosaltres la seva col·laboració a "El run-run del nyigo-nyigo" va ser una cosa molt natural. No tenim clar què és el que ell ha aportat a la música catalana, però el que sí que tenim clar és el que ell ha aportat a CaboSanRoque: a part de tota la música que ha fet que hem escoltat molt i seguirem escoltant, segurament una gran aportació que ens ha fet és la manera de treballar i entendre la composició i la improvisació sense menystenir cap de les dues i aprofitant i combinant bé el que et dóna una i l'altra. També compartíem la passió pels sons i els timbres, ell potser els treballava més electrònicament i nosaltres segurament d'una manera més mecànica i gaudíem amb la combinació... El detallisme i la minuciositat en la seva manera de ser es reflectia en la seva música, cosa que també esperem haver-ne après... ni que sigui una mica."
Agustí Fernández:
"El Joan era un dels millors músics creatius d'aquest país, i molt estimat per tothom. Una persona molt oberta a qualsevol nova idea, sempre entusiasta de provar noves coses. Va ser el primer que es va decidir a tocar el sàmpler com a instrument principal, o únic. I treia un partit enorme a un instrument en principi tan limitat. Va ser un dels primers músics que van entendre que ja no es podia fer música només amb notes o ritmes, sinó que havíem de pensar i sentir el so com a entitat física que ens arriba a l'oïda abans que conceptualitzem la música que en podem fer.Tenia una sensibilitat extraordinària pel so i pels processos sonors, i això el feia un grandíssim improvisador. En la seva modèstia no acceptaria mai el que acabo de dir, però és la veritat. Per a mi ha estat un vertader honor i plaer compartir amb ell tants de projectes, i de cadascun d'ells vaig aprendre coses que només el Joan sabia veure-hi. L'enyoraré molt."
Xavier Batllés, de l'Orquestra Mirasol:
"Em semblava una excel·lent persona de molt bon temple en el sentit no confrontatiu, que tenia una interpretació històrica de les línies que vam aprofunfdir cada grup humà en la música relativament contraposada, i que en canvi ho portava amb molta simpatia."
.gif)
