La crisi galopant segueix brandant la dalla a tort i a dret en el camp de la cultura. I mentre els de baix han de fer cada cop més força per sostenir la creació amb imaginació i els pocs calés que els queden, els de dalt s’entesten a fer calar el discurs que la música, l’art o la literatura són un luxe. S’ha d’acontentar els mercats a qualsevol preu. I si pel camí ens fem burros o la casa es va convertint en un desert, mala sort.
Enmig d’aquest ambient decadent, recentment hi ha hagut dos festivals barcelonins que han anunciat o bé que emigren (el Primavera Club, que ja no es farà a Barcelona ni Madrid, i sí a Guimaraes i Bordeus) o bé que pensen a fer les maletes (el De Cajón!, que ha anunciat que ateses les circumstàncies econòmiques, entre altres, estudia ‘exportar el model’ a Nova York o Miami).
Però jo crec que hi ha festivals que no es mouran. Com a molt, moriran algun dia amb les botes posades. Algú s’imagina que el proper divendres, a la presentació del BarnaSants, Pere Camps anuncia que l'edició del 2014 es farà a Miami? O que després de Reis el Tradicionàrius anuncia que el festival se n’anirà de Gràcia a Dublín pel gran circuit de pubs i els avantatges fiscals de la gran illa verda?
El panorama és trist però esperançador. En aquest temps en què marques i franquícies es belluguen amunt i avall, també hi ha festivals humils que tenen molt clar el seu lloc en el món. Tan clar que ho poden anunciar amb molts mesos d’antelació: el Berguedà Folk, per exemple, celebrarà la seva cinquena edició els dies 13, 14 i 15 de setembre del 2013 a Puig-reig. 
.gif)
