Foto: Juan Miguel MoralesEl passat dimecres 10 de juliol va morir a casa seva una de les figures històriques del jazz a Catalunya, el crític i promotor musical Alfredo Papo.
Nascut a Milà i d'origen sefardita, Papo va arribar a Barcelona l'any 1941, fugint de l'ocupació de París per les tropes alemanyes. El seu contacte amb el jazz a la capital francesa el va portar ben aviat a vinclar-se al Hot Club de Barcelona, on a partir del 1946 va organitzar concerts de primeres figures internacionals. Així, per exemple, el 1954 organitza un concert de Big Bill Broonzy al Teatre Capsa, en el que el recent documental Barnablues. La història del blues a Barcelona (Bad Music, 2013) considera el punt de partida de la fecunda vinculació entre el blues i la capital catalana.
Papo també va ser un dels principals impulsors del Festival Internacional de Jazz de Barcelona pràcticament des de l'inici (hi va entrar el 1969, any de la quarta edició) fins al 1976, i va participar en l'organització d'alguns dels seus concerts històrics, com el Sacred Concert de Duke Ellington amb la Coral Sant Jordi l'any 1969 o el concert de Miles Davis l'any 1973.
Els capricis de Miles
Precisament sobre aquesta històrica visita de Miles a Barcelona, concretament al Palau de la Música Catalana, va tractar una de les darreres col·laboracions de Papo a la revista Jaç, la sucosa crònica "El rei dels capricis", publicada al número 40, un monogràfic dedicat a Miles Davis. En aquesta crònica, després de desfer-se en elogis envers l'elegància i professionalitat de Duke Ellington, Papo recorda la personalitat malcarada de Miles, que va enutjar-se perquè els seus instruments no havien arribat a Barcelona: "... ell volia cobrar el catxet tant si tocava com si no. Llavors em vaig enfadar i li vaig explicar que si no volia tocar, avisaria la policia. Va ser així com es va estovar i va accedir a actuar amb els instruments de lloger (...). Resulta que sense pretendre-ho em vaig guanyar una gran reputació entre els organitzadors de concerts europeus per haver resistit els capricis de Miles Davis".
En la seva faceta de crític i escriptor, Papo va participar fins enguany a les principals revistes culturals de l'Estat espanyol, entre les quals les històriques Ritmo & Melodía, Club de Ritmo, Destino i Dau al Set. Pel que fa als llibres, va escriure Breve antología de los cantos spirituals negros amb Josep Fonollosa l'any 1951 per a l'editorial Cobalto, Jazz para cinco instrumentos amb Anna Turbau l'any 1975 i El jazz a Catalunya l'any 1985.
El sector del jazz s'està fent ressò de la mort de Papo: l'organització del Festival Mas i Mas ha decidit dedicar el concert inaugural del cicle, el del Pedro Iturralde Quartet, a la memòria del promotor i crític de jazz.
.gif)
.png)
