Jordi Savall Foto: Arxiu 440 ClàssicaAquest primer estiu seran tres nits, però la voluntat de Jordi Savall i dels monjos cistercencs del Monestir de Poblet és que en siguin moltes més i que aquest sigui el principi d’un projecte artístic de llarg abast i consolidació. Per això el nou festival, que està dedicat a més a la memòria de Montserrat Figueras, du com a subtítol Les mil i una nits de músiques. “Aquest no és només un nom poètic, sinó que expressa la voluntat de construir projectes que tinguin continuïtat, que és el que costa més. M’agradaria molt que aquest esdeveniment anés més enllà del que jo pugui viure”, assenyala el mestre d’Igualada.
La idea del festival va començar a prendre forma l’any passat, quan Savall va actuar al monestir i tothom va tenir clar que allò mereixia un creixement. Just un any després, el Monestir de Poblet i el mestre presentaran un cicle de tres nits consecutives que voldran unir art, espiritualitat i paisatge, prenent com a referència el festival de l’abadia benedictina de Fontfreda, a Narbona. “La voluntat del festival també és oferir una compensació a la concentració de festivals a la Costa Brava que hi ha a l’estiu”, comenta el director general de la fundació CIMA, Manuel Forcano.
El geni de Shakespeare, l’època daurada de la viola de gamba i les músiques de pelegrinatge i exili són els tres fils conductors que el mestre Jordi Savall ha programat per a tres nits que, en el futur, prometen ser-ne mil i una.
El programa
El concert que obrirà el cicle aquest vespre a la plaça del Monestir serà el de format més gran i espectacular: Jordi Savall i l’orquestra Le Concert des Nations han preparat Somni d'una nit d'estiu, un programa que girarà entorn de músiques vinculades al geni William Shakespeare. Sonaran peces de dos compositors barrocs anglesos: Matthew Locke (1621-1677), que va escriure la banda sonora del drama shakespearià The Tempest, i Henry Purcell, autor de The Fairy-Queen, basada en les escenes de fades i esperits del Somni d’una nit d’estiu. A més, els actors Sílvia Bel i Josep Maria Pou recitaran fragments d’aquestes obres i d’altres textos sobre referents musicals de l’autor. “Shakespeare no només és una font extraordinària, igual que Cervantes, sinó que també ens va deixar comentaris i textos brillants sobre la naturalesa de la música”, assegura Jordi Savall. Amb tota seguretat, aquesta serà una nit d’estiu per somiar.
La segona nit del festival tindrà un caràcter molt més íntim i recollit. Jordi Savall, tot sol amb viola de gamba baixa de set cordes, interpretarà al claustre una tria antològica de peces per a aquest instrument, de so tan bell que pot semblar que s’acosta a la veu humana. Principalment el repertori se centrarà en mestres francesos del segle XVII. “La idea del recital és poder mostrar tots els vessants i facetes de la viola de gamba –anuncia Savall– especialment amb les músiques d’una època en què va assolir una plenitud fascinant.”
La contrastada voluntat del mestre Jordi Savall d’arribar al cor universal de la música, reunint al seu voltant músics provinents d’indrets, cultures i tradicions musicals diverses, tindrà un nou exponent en la cloenda del cicle, el proper dissabte 17 d'agost. Acompanyat de les veus de La Capella Reial de Catalunya i dels músics del conjunt Hespèrion XXI –que reuneix diversos instruments d’origen oriental–, interpretarà peces de dos cançoners cabdals en la música medieval hispànica, les Cantigas de Santa María i el Llibre Vermell de Montserrat, així com alguna mostra de repertori sefardita.
Una darrera cita... a Torroella
El proper diumenge 18 d'agost, l'endemà de la cloenda del festival de Poblet, Jordi Savall es desplaçarà a Torroella, on actuarà dins el marc del XXX Festival de Torroella de Montgrí. Onze anys després de la visita de l’Hespèrion XXI del mestre d'Igualada al festival amb la interpretació d’El Misteri d’Elx, aquest esplèndid equip musical en formació de consort de violes de gamba torna a la vila empordanesa. Oferirà l’atractiu programa de L’Europa música 1500-1700 amb peces provinents de diferents contextos i ciutats com ara Venècia, l’Anglaterra elisabetina, el Renaixement castellà o els repertoris per a Lluís XIII. Savall presentarà la seva primera formació amb un cartell que possiblement hauria encaixat més bé acústicament a l’Església de Sant Genís, una bona ocasió per comprovar quina és la resposta i prestació acústiques de l’anhelat Auditori Espai Ter.
.gif)
