Òscar Briz Foto: Lisa-Jane Roberts
Enregistrat en format de trio i molt en la línia del seu treball acústic L’estiu (LaCasaCalba, 2010), el cantant explica: “Després de fer les lletres vaig veure que el contingut remetia sovint a la joventut, i en anglès queda un títol concís, amb un punt de provocació. A més, és en una síl·laba, en canvi ‘joventut’ no em feia. Els títols em solen venir com un pressentiment, són una imatge que em suggereix”. Òscar Briz apunta que els temes tant parlen de la joventut de la seva filla o el que ell recorda dels seus quinze anys (“Quinze”), la primera adolescència necessitada de referents (“El rastre dels meus herois”), com dels deu segons en què un home madur pensa en una noia jove de “L’home sensible”. Un altre dels temes sobre l’adolescència és “Cant de Vicent”, musicació del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, de qui també adapta “Les odes”: “Volia continuar en l’exercici de musicar poesia i també m’interessa l’altredat, és a dir, posar veus dels altres en la teva”.






.gif)


