Antònia Font Foto: Juan Miguel Morales La veu personal i subtilment monòtona de Pau Debon ha estat el complement perfecte per a unes lletres quotidianes i unes músiques minimalistes, a voltes orquestrades, obra de Joan Miquel Oliver, capaces de transportar-nos a través de les imatges que s’hi descriuen.
El gran mèrit d’aquest quintet ha estat haver-se sabut reinventar a cada nou disc, amb treballs plens de bones melodies, provinents del fred emocional, i convidant-nos a paradisos imaginaris i climes de països portàtils.
Una història compartida
Una història compartida
Des que va començar a sonar, la banda mallorquina s’ha situat al capdavant de la música feta en català i s'ha convertit en el grup més destacat, original i popular de l’escena catalana del segle XXI.
Creat el 1997 a Palma, Antònia Font pren el seu nom d’una companya de classe. Els seus primers treballs, Antònia Font (Blau-DiscMedi, 1999) i A Rússia (Música Global / Slurp!, 2001), desenvolupen un pop de caire melòdic amb uns textos que apunten cap a un imaginari còsmic amb detalls surrealistes; un material compost pel guitarrista i cantant Joan Miquel Oliver, vinculat alhora a la formació mallorquina Fora des Sembrat. El grup treu partit d’aquesta línia de treball a Alegria (Virgin-Drac, 2002), l'àlbum que el projecta al mercat català amb cançons d’una gran sensibilitat i imaginació com ara "Dins aquest iglú", "Vos estim a tots igual" o la que dóna títol al disc. El 2002 rep el Premi Puig-porret de la crítica musical. Taxi (Blau-DiscMedi, 2004) proposa un contingut conceptual que gira entorn d’un viatge astral imaginari i divulga la formació a un públic cada cop més ampli.
Després d’un descans en què Oliver inicia una carrera en solitari paral·lela, Antònia Font reapareix amb Batiscafo Katiuscas (Blau / DiscMedi, 2006), un treball on les referències galàctiques conviuen amb les submarines, i que integra sonoritats hereves de l’electro-pop dels anys vuitanta. Al doble àlbum Coser i cantar (Blau / DiscMedi, 2007) la banda revisa les seves cançons més significatives amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava; una operació que suposa el seu clímax de popularitat. El 2008 fa una gira amb la Royal Philharmonic 4 Quesos Orquestra que inclou un recital al Gran Teatre del Liceu, també editat en format DVD. El grup reemprèn la marxa amb el disc Lamparetes (2011), que edita amb el propi segell Robot Innocent. La darrera entrega discogràfica d'Antònia Font és Vostè és aquí (Robot Innocent, 2013), una col·lecció de quaranta cançons que han estat presentant durant aquest estiu i que tocaran per última vegada en directe el 27 de desembre a Palma.
Hem preparat un galeria d'imatges per repassar la trajectòria dels Antònia Font.
Després d’un descans en què Oliver inicia una carrera en solitari paral·lela, Antònia Font reapareix amb Batiscafo Katiuscas (Blau / DiscMedi, 2006), un treball on les referències galàctiques conviuen amb les submarines, i que integra sonoritats hereves de l’electro-pop dels anys vuitanta. Al doble àlbum Coser i cantar (Blau / DiscMedi, 2007) la banda revisa les seves cançons més significatives amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava; una operació que suposa el seu clímax de popularitat. El 2008 fa una gira amb la Royal Philharmonic 4 Quesos Orquestra que inclou un recital al Gran Teatre del Liceu, també editat en format DVD. El grup reemprèn la marxa amb el disc Lamparetes (2011), que edita amb el propi segell Robot Innocent. La darrera entrega discogràfica d'Antònia Font és Vostè és aquí (Robot Innocent, 2013), una col·lecció de quaranta cançons que han estat presentant durant aquest estiu i que tocaran per última vegada en directe el 27 de desembre a Palma.
Hem preparat un galeria d'imatges per repassar la trajectòria dels Antònia Font.
.gif)
