Del pop-folk al pop melòdic

Margarett  Foto: Arxiu Warner

Vuit, Abril, Ramon Mirabet, Enric Verdaguer, Amelie... són alguns dels grups que actualment es mouen en un terreny pop: lletres i melodies sensibles que commouen un públic jove i fidel que comparteix a través de les xarxes socials els seus gustos musicals. És una nova onada amb músics molt joves amb una sonoritat més allunyada al pop-folk quotidià dels darrers anys, que pren volada, seguint el relleu de propostes com Miquel Abras o Joan Dausà.
No obstant això, els grups pensen que és un estil molt arrelat a casa nostra i que encara es manté present. Els membres de Margarett no creuen que quedi en un segon pla, sinó que tots els estils comparteixen una posició igualitària: "L'estil folk és el que ha portat a dalt molts grups catalans, que han reobert el camí perquè la música catalana de qualsevol estil es desacomplexi i torni a ser el que era fa uns anys".

Referents comuns
D'entrada, coincideixen en la figura de John Mayer entre els referents anglosaxons: "Els seus temes em tenen el cor robat", comenta Guillem Riera. Pel que fa al duet, destaquen: "Des que vam començar el projecte de Margarett, la nostra intenció és que cada pas que fem sigui en la direcció d’aquest pop càlid, molt treballat en la composició i molt cuidat en el so".
Els membres de les bandes actuals són molt joves i la majoria no passen de la trentena. Pel que fa al públic, Margarett assegura que és heterogeni: "La joventut sempre és més participativa i és més fàcil rebre'n el feedback, però el públic adult veiem que també hi és". L'artista barceloní és més prudent i considera que en el seu cas "encara és massa d'hora" per saber-ho i que "el temps ja ho dirà".



L'èxit del pop melòdic i la resposta del públic fan compatibles la música personal amb l'etiqueta de comercial. Guillem Riera comenta: "La música comercial és la que teòricament arriba a un nombre màxim de gent, i això sempre és positiu. Primer va la música, i la comercialitat, o no, te la dóna el fet de si el teu tema agrada més o menys". El duet barceloní argumenta que és innegable: "Les cançons neixen d'un sentiment personal, d'històries i vivències que ens marquen. Després arriba el moment màgic quan el públic se sent tan identificat amb el que escolta que fa seva la cançó, i tanca un cicle perfecte".