Sanjosex publica disc per Sant Jordi

 Sanjosex a l'estudi Foto: Arxiu Sanjosex 

EDR: Quines són les coordenades de la gravació d'aquest nou treball? 
CARLES SANJOSEX: Les composicions les he fet durant els últims quatre anys, des de la publicació d' Al marge d'un camí. De fet no deixo mai de compondre. Vam fer provatures amb baix i bateria just abans de l'estiu, i a l'octubre vam fer quatre dies d'assaig general amb divuit cançons. D'aquestes en van quedar quinze i vam començar a gravar el 4 de novembre a Music Lan. Durant el mes de novembre, de manera intermitent, hem estat fent gravacions a l'estudi d'en Quimi Portet i a partir del 10 de desembre mesclarem, un altre cop a Music Lan. Per ara totes quinze cançons entren al disc, un èxit.

C.S: No ho he previst, ha anat així. Volia fer el disc en bones condicions, content de fer-lo, amb energia i força cançons, i resulta que he necessitat quatre anys per aconseguir-ho perquè la meva vida no m'ha permès fer-ho abans. Cap problema, em sembla perfecte, sobretot perquè estic content de com està quedant i això és el més important.

 

EDR: Aquestes quinze cançons noves tenen un fil conductor?
C.S: Bé, deixant de banda que són totes meves i d'aquesta època de la meva vida, la veritat és que em sembla un recull força variat, tant pel que fa a composició com a lletres. Però això és el que es diu sempre quan encara no has acabat el disc. Després sempre té una estètica concreta i una unitat que tu ni sospitaves. Un nexe comú podria ser que he intentat que hi hagués alegria, no caure en el desànim en cap moment, que sempre hi hagués una esperança, que hi hagués energia, una certa distància amb els problemes. Fugir de la mandra i la passivitat d' Al marge d'un camí. He fet les cançons que ara puc cantar, on em sento còmode ara mateix.

EDR: L'equip que t'ha acompanyat els darrers temps és el que també t'acompanya a la gravació:  Xarim Aresté (guitarra), Pep Mula (bateria) i Miquel Sospedra (baix). Has trobat la banda perfecta?

C.S: Sens dubte ara mateix és la millor banda que podria tenir. Toquen molt bé, en tenen ganes, ens entenem, ens coneixem, ens ho passem bé. És fantàstic! A més a més són guapos. Què més puc demanar?!

 

C.S: Amb El Último de la Fila, però sobretot amb els seus primers discos en català. Tots estan molt ben gravats i amb molt de caràcter. Van ser discos importants dins el panorama català.

EDR: Què destacaries de la seva feina?

C.S: Ho està fent tan bé que no sé ni com agrair-li. L'entusiasme que mostra, la experiència que té, el bon rotllo que desprèn, el seu coneixement dels problemes, dels dubtes que comporta gravar un disc, la psicologia cap als diferents actors del projecte, el seu esforç perquè tothom estigui còmode, el deixar fer mentre tot funciona i intervenir quan creu que no està bé... És un mestre i això es notarà amb el so d'aquest nou disc, sens dubte.