Palance Foto: Arxiu del grupEl projecte de Palance es va començar a gestar el 2011 com a prova pilot del líder Xavi Serrano (veu i baix). Serrano publicava cada mes una cançó al web, i la bona acollida que van tenir les composicions el van portar a presentar-les en directe l'any següent. A partir d'aquí, va reunir uns músics que van consolidar el grup: Jordi Segon (guitarra), Èdgar Serrano (guitarra i teclats) i Nasi Llovet (bateria).
Entre els mesos de setembre i octubre del 2013 es van tancar als estudis de Can Sons per donar forma al primer disc, Superherois (Temps Record, 2013). En aquest primer treball hi predomina una estètica pop, tot i que cadascuna de les deu cançons té matisos (ja sigui instrumentals o lletrístics) que la doten d'una personalitat pròpia. El títol de l'àlbum és el nom d'una de les cançons, però el senzill només podia ser "Solitude", on es mostra la faceta més electrònica del grup, i amb una tornada cantada en italià que enganxa molt. A més, l'electricitat no està renyida amb la reivindicació, tal com s'aprecia a "Tsunami" i a la versió extra amanida amb distorsions i sintetitzadors.
El disc també té una cara més reposada, un pop més melòdic. Obre l'LP "A sol i serena", una cançó que evoca a la tradició catalana i combina versos de "Muntanyes del Canigó" i "El Rossinyol". A més, Palance ha tingut la col·laboració de l'Orfeó Manresà (cor infantil i cor juvenil) a la nadala "Una postal de Ferrándiz" i d'un quartet de corda que s'uneix a "Abril" i "Els acords més tristos de Peer Gynt". Totes les cançons són pròpies, excepte el poema musicat de Narcís Comadira, "Escena d'estiu a Blanes".
Palance van iniciar la gira del seu debut el 23 de novembre a la sala Stroika en una vetllada en la qual van compartir escenari amb Gossos. Superherois (Temps Record, 2013) és un disc ambiciós, una proposta on els manresans ofereixen unes bones pinzellades de pop i electròniques.
.gif)
