Vicent Torrent, Isidor Marí, Lluís Llach, Jaume Arnella i Josep Lluís Carod Rovira van trenar memòries i cançons aquest dijous 13 de novembre al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. Va ser en el marc de la presentació del llibre que reuneix totes les lletres escrites per Torrent al llarg de la seva vida. 

Vicent Torrent Foto: Juan Miguel Morales

El 6 de gener de 1969, Leo Ferré, Georges Brassens i Jacques Brel van trobar-se a un apartament parisenc per oferir una entrevista compartida a la revista Rock & Folk. No cal dir que la pompositat francesa s'ha encarregat d'elevar aquella reunió a la categoria d'icona d'una època. Aquest 13 de novembre, al CAT de Gràcia, van trobar-se per xerrar sobre folk, cançó d'autor, cultura i política els creadors d'algunes de les cançons més veritablement populars dels Països Catalans en els darrers seixanta anys. No cal dir que la cobertura mediàtica de l'esdeveniment va ser més aviat minsa.

El motiu de la trobada era la presentació de Totes les cançons, un llibre que reuneix totes les lletres escrites per Vicent Torrent. Ha anat a cura de Soledad Desfilis, incombustible mànager d'Al Tall, que amb aquesta iniciativa ha volgut fer un regal especial a Vicent pel seu vuitantè aniversari. Les 87 cançons que s'hi recullen són testimoni d'una vida, però també d'una història compartida, i sota aquesta perspectiva van participar a la taula rodona Jaume Arnella, Lluís Llach, Josep Lluís Carod Rovira i Isidor Marí.

Vicent Torrent Foto: Juan Miguel Morales

Després que la Colla Borrumballa conduís la gent cap a l'auditori Jordi Fàbregas a toc del "Pregó" del dolçainer Xavier Richart i d'"El cant dels maulets", el moderador de la taula rodona, el gestor i estudiós de la cultura popular Jordi Bertran, va recordar la figura de Jan Grau, activista i expert en patrimoni festiu mort el passat 12 de novembre. I tot seguit Vicent Torrent va obrir foc invocant les tres raons que els havien dut a presentar el cançoner a la ciutat de Barcelona: la complicitat d'un espai vinculat al folk com és el CAT, la rellevància dels companys de taula i, molt especialment, la pancatalanitat que els unia a tots.

Després va seguir dient que Totes les cançons és, bàsicament, un cançoner. I va evocar aquells cançoners que, a mitjan anys seixanta i sota l'editorial El hogar del libro, van activar tot un moviment que, a tavés de la música, va comportar una major consciència social i de país. El murri Jaume Arnella, que s'ho escoltava des d'un extrem de la taula, hi va tenir alguna cosa a veure... "És important escriure, perquè els noms fan conèixer realitats, sobretot les realitats més amagades", va continuar Torrent, que defensa la necessitat d'activar un relat que reconnecti la gent jove amb les lluites socials del que ell anomena la Revolució del 68. No només per conèixer la història passada, sinó per combatre l'onada d'ultradreta actual.

Vicent Torrent Foto: Juan Miguel Morales

Algunes familiars de Vicent Torrent, assegudes entre el públic, van recitar "Hala mare", la peça del disc Deixeu que rode la roda (1977) que actualiza una vella tonada tradicional amb un nou missatge més feminista. I els participants a la taula van explicar com van viure la irrupció d'Al Tall, l'any 1975. L'eivissenc Isidor Marí, que havia conegut Vicent Torrent el 1967 a Salamanca, va participar en aquells mateixos temps en la creació del grup UC. "Fèiem el mateix, vam descobrir que teníem una connexió molt forta", va evocar.

Per la seva banda, el cambrilenc Josep Lluís Carod Rovira, que abans de ser el polític més odiat d'Espanya –segons algunes enquestes– va ser músic amb un grup de folk, va explicar que en descobrir Al Tall, "el que sentia era extraordinàriament, proper i familiar". Per la fonètica, pel vocabulari ("deien xiquets i xiquetes, com nosaltres!") i pel timbre instrumental de la dolçaina, doble canya germana de la gralla castellera.

Vicent Torrent Foto: Juan Miguel Morales

Lluís Llach va explicar que va descobrir els Països Catalans per la via pràctica: el primer recital el va fer a Terrassa, el segon a Canals i el tercer al castell de Bellver, a Palma. I del sorgiment d'Al Tall en recorda la trempera que transmetien ("nosaltres fèiem més cançons de bleda") i la manera de fer formulacions musicals innovadores a partir de patrons d'arrel tradicional.

I Jaume Arnella? Doncs va presumir de ser el més gran de la taula, i precisament per això va dir que no recordava gaire cosa, i que el que no recordés, s'ho inventaria. Va descriure els valencians com la sal dels Països Catalans ("ells són més malparlats; nosaltres, més ploricons"). I en definitiva, tot i que recordava vagament nombroses trobades i actuacions conjuntes, sí que tenia clar que hi havia un lligam afectiu.

Llach va definir el conjunt de les cançons de Torrent com 'una història civil del país, explicada amb mirada alçada'. Carod hi veu 'tot un programa electoral, amb una visió nacional i de classe'. I també interessants incursions en racons mig oblidats de la història, com la presència de catalans, valencians i illencs a Algèria, explicada a la llarga història de "Joan i Karima". Isidor Marí va destacar la capacitat de Vicent Torrent i de Jaume Arnella per complementar les lletres tradicionals amb missatges nous i potents. I Jaume Arnella, definint-se senzillament com 'un de la faràndula', va explicar que tots ells, folksingers, cantautors o com en vulgueu dir, no deixen de ser variacions del vell ofici del joglar: aquell qui diu les coses com són, enfrontant-se al poder, i cadascú a la seva manera. Arnella va concloure que li agrada molt trobar-se fets polítics reflectits en cançons, com en tantes i tantes creacions d'Al Tall, i va animar els músics joves a seguir-ho fent.

Per la gent que va assistir a l'acte, veure xerrant tota aquesta gent va ser molt millor que trobar-se junts Leo Ferré, Georges Brassens i Jacques Brel. I la Colla Borrumballa va tancar l'acte com tocava, amb "La muixeranga".

La Colla Borrumballa interpreta "La Muixeranga" Foto: Juan Miguel Morales

Navega per les etiquetes

Totes les cançonsTradicionàriusJordi BertranJosep Lluís Carod RoviraJaume ArnellaLluís LlachIsidor MaríVicent Torrent

FEU EL VOSTRE COMENTARI