Música tradicional per a llevar-se el fang de damunt. El fang literal que va arrassar vàries comarques valencianes fa un parell d'anys i el fang ideològic que embruta la societat i les ments cada cop amb més intensitat. Així és com ha concebut Sandra Monfort Terra de guapes, un espectacle festiu i terapèutic. 

Sandra Monfort i els seus músics a 'Terra de guapes' Foto: Carles Rodríguez

La sala gran del teatre Kursaal es va quedar petita, aquest dijous 15 d'octubre, per acollir l'espectacle inaugural de la XXIX Fira Mediterrània. La pedreguerina Sandra Monfort, exMarala, guitarrista de formació i esdevinguda diva del pop amb fonaments per dret propi, va presentar Terra de guapes, una ofrena musical al País Valencià –i molt especialment a la seva cultura popular i tradicional, a la seva xarxa associativa i la seva resiliència i bon humor escatològic–, que va anar prenent forma després de les ferides físiques i emocionals provocades per les torrentades de la Dana de la tardor de 2024.   

Sandra Monfort i Carlos Fustel, en un moment de l'espectacle Foto: Carles Rodríguez

Concebut com la seqüència d'un dia de festa en qualsevol poblet valencià, l'espectacle va anar passant d'un registre intimista a un gran sarau final, amb un tram més solemne i un altre de més arrauxat entremig. La colla de músics que acompanyen a Monfort a Terra de guapes és per caure de cul. Sa germana, Amanda Monfort, anava subratllant els cants i fent contracants amb el violí, i també va protagonitzar alguns moments de lluïment. El maniser Efrén López, amb la pinta de pirata que es gasta, deu ser ara mateix un dels músics que més viatja pel món i que més repertoris i col·laboracions manté actives simultàniament en cartera. En aquest espectacle, manté el pols amb el guitarró, l'arxillaüt, la viola de roda i percussions puntuals, sempre amb gust i intuïció. Jordi Ortolà es fa càrrec de percussions i seqüències. I Andrés Belmonte... bé, Andrés Belmonte és un luxe a la flauta travessera i el nei. El solo que es va marcar a la Malaguenya de Barxeta va ser increïble.

El títol de "Terra de guapes" ve d'una cançó pròpia que Sandra Monfort va publicar arran de la Dana com homenatge a la seva terra. Però el repertori de Terra de guapes va per una altra banda, és tot tradicional, i serveix per homenatjar i posar en valor l'arxiu de la Fonoteca de Materials, que Vicent Torrent va posar en marxa als anys vuitanta amb l'ajut dels xiquets i les escoles. De la Granaïna de Montaverner a la Perxrerola; de la mort petita que s'explica al Velatori, i que Monfort va defensar amb una esmolada guitarra elèctrica, a la solemnitat del Misteri d'Elx, la devoció de les aurores i trams més desenfrenats d'hedonisme bakala; una manera oberta, orgullosa i global de concebre i gaudir la cultura autòctona.  

Sandra Monfort, Andrés Belmonte i Amanda Monfort Foto: Carles Rodríguez

Però l'impacte de Terra de guapes no seria el mateix sense la dansa –a càrrec de Júlia Cambra i Carlos Fustel, que també es va cantar alguna jota– i dels elements escènics, pensats tots al detall per arribar a l'espectador amb una nitidesa inequívoca. Així, per exemple, l'escena en què tothom treballa junt escombrant i apartant el fang a ritme de pasdoble no necessita cap traducció. Directe a la tripa. Com la mascletà final, sense piules però amb un munt de globus vermells que van rebentant mentre tothom xala i canta "El faller". Abans una paella havia descendit del cel dibuixant una aureola de santa per a la cantant, enfilada a unes escales com una marededéu pagana, i una colla de danses irrompia a l'escenari per trobar-se amb els ballarins contemporanis, en una mostra d'humor icònic digna d'Els Pavesos. I Efrén López ho acompanyava traçant la Muixeranga d'Algemesí amb l'arxillaüt. Espectacle total.

Navega per les etiquetes

Terra de GuapesFira MediterràniaManresaSandra Monfort

FEU EL VOSTRE COMENTARI