Aquest dissabte 17 d'octubre a la tarda, per la plana de l'Om hi va passar un petit tornado. Va durar menys d'una hora i els efectes no van ser devastadors, sinó germinals. El cretenc Giorgos Xylouris 'Psarogiorgis' va presentar el recital Homa i més d'un va sortir cridant: Aman aman!

Giorgos Xylouris Foto: Jordi Preñanosa

Al costat del músic salvatge Pascal Comelade, el poeta Enric Casasses deia en uns esmolats versos que "la manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos (...) és la paraula i parlar". El músic cretenc Giorgos Xylouris va deixar-nos un exemple pràctic de la màxima a la Fira Mediterrània de Manresa el dissabte passat. Mentre als carrers de la capital del Bages les esperades tempestes no acabaven d'arribar, a l'interior de l'auditori de la Plana de l'Om el músic invocava un esclafit, plantat al bell mig de l'escenari com si fos una muntanya immòbil que canta cap enfora i balla per dins.

Cadira de vímet, un llaüt, pantalons foscos, camisa clara arromangada, barba llarga i encrespada cabellera entre blanca i grisosa. Posada en escena austera i essencial. Somriure tímid, "Bona tarda, Manresa" i a cantar, cinquanta minuts vessant cants i divagacions en què el músic va anar extreient tota mena d'emocions i tons de l'instrument i de la gola. La major part del públic no enteníem les lletres, però era molt fàcil seguir-lo en el seu viatge introspectiu, i tambe quedar-se embadalit amb les frases juganeres i els ritmes contrastats que anaven brollant del llaüt. 

Giorgos Xylouris 'Psarogiorgis' ve d'una il·lustre nissaga de músics, molt vinculada també amb l'accidentada història de Creta i amb la resiliència dels seus habitants. En Giorgos és fill del compositor, lletrista i sonador de lira cretenca Psarantonis. D'ell ha heretat la llarga barba, la cabellera encrespada, els ulls clars i la veu greu. També és nebot del lutier Giannis Xylouris i del llegendari cantautor Nikos Xylouris 'Psaronikos', que va lligar l'esperit rebel de les cançons cretenques a la lluita contra la dictadura de la junta militar a Grècia, entre 1967 i 1974.

Giorgos Xylouris Foto: Jordi Preñanosa

En el circuit de la World Music ha estat molt celebrat el projecte Xylouris White, el projecte de folk d'avantguarda que Giorgos Xylouris ha passejat pel món juntament amb el bateria australià Jim White. Tradició musical i experimentació han sigut dos pilars en la trajectòria de Xylouris. Tot i que, ben mirat, tradició i experimentació no deixen de ser el mateix en mans dels grans artistes imperfectes i veritables (Morente dixit).

Els sons de Giorgos Xylouris són ultralocals i s'aferren a una terra i uns temps molt concrets. Però alhora reben i conserven aquella concepció fluctuant i vivencial de l'art, que ve de l'orient i del temps enrera, que fuig d'encapsulaments comercials i del format de cançó amb un principi i un final. A la presentació d'aquest projecte en què toca tot sol una mena de llarg solo, el músic exposa: "En aquells moments en què m’oblido de mi mateix, descobreixo el llenguatge que transfigura el món en què visc. Em permet perdre’m i renéixer, convertir-me en algú que viu i desitja amb intensitat dins de la mateixa peça que s’escolta. M’emociona la idea que, quan perdo una part de mi, estic tocant perquè el món torni a néixer". És això, companys, és això. Xylouris, com diuen que li passava a Charlie Parker, extreu els millors moments musicals i les maneres més salvatges quan s'oblida de tot i es deixa endur.

Per això a la Plana de l'Om algú de confiança va haver de fer-li una senyal perquè anés acabant, que això és una Fira i molts programadors se n'han d'anar cames ajudeu-me al següent espectacle. Si no l'avisen, potser encara s'estaria allà cantant i tocant, enmig de la tempesta. I nosaltres amb ell.

El llaüt de Giorgos Xylouris Foto: Jordi Preñanosa

Navega per les etiquetes

FolkFira MediterràniaManresaHomaGiorgos Xylouris

FEU EL VOSTRE COMENTARI