Chango
La rumba catalana no va sobrada de grans autors de cançons. Agustí Abellán Malla,
Chango, és potser el més destacat. Va néixer a Madrid l'11 de maig de 1952 i va criar-se a la vila de Gràcia, on els gitanos i els rumbers sempre l'han considerat i admirat com un dels grans tresors del barri. No és per casualitat que més d'un i més de dos rumbers situen la seva música al capdamunt de tot de les seves preferències.
Segons consigna el llibre de referència
Achilibook (Milenio, 2013),
Chango va començar la seva vida professional col·laborant amb els primers treballs de
Moncho i
Los Amaya, fins que el 1971 va publicar un parell de senzills amb el nom de
Juncal y Sus Calistros per al segell Movieplay. Com a Juncal, una de les cançons que va gravar va ser el famós mambo-rock "Tequila", amb la participació dels germans
Amaya. De fet, molt poc després gravarien ells mateixos.
Ja com a
Chango, el músic va editar una sèrie de senzills al llarg dels anys setanta i un sol LP,
La rumba y la marcha (CBS, 1978), que és un magnífic exemple de com la rumba catalana va empeltar-se d'elements del funk, la música
disco, el rock i la salsa. I sobretot, "El guapo", "Quémame", "Chivato" o "Gitano Kay Kay" són una mostra del poder que podia arribar a assolir la rumba als anys setanta quan una bona veu i unes bones palmes s'ajuntaven amb uns arranjaments orquestrals ben fets.
Com a bona prova de la seva amplitud de mires i el seu bon gust musical queda la seva participació al disc de culte
Rabbit Rumba,
Primera antologia de la rumba (Tumbao, 1972), on el pianista
Josep Cunill va recrear els grans èxits de la rumba col·locant un orgue Hammond com a veu principal.
En el context de la conversió massiva de molts gitanos al culte evangelista i de la davallada de popularitat de la rumba catalana,
Chango va passar a ser a partir dels anys vuitanta una estrella de portes endins, actuant en casaments amb el seu germà
Sisquetó i finalment restringint el seu cant a l'àmbit de les esglésies. L'any 2010 va editar
El Yayu Chango entre hermanos (autoeditat), on recollia tot aquest repertori religiós, amb la producció del seu fill, el també músic
Kiki Maya.