Paco Ibáñez i Fernando González Lucini, al CAT Foto: Juan Miguel Morales
González Lucini va néixer a Girona el 1946, però als 2 anys va marxar a viure a Jaén, d'on era la seva família. A partir dels anys vuitanta, des de Madrid, va esdevenir un gran dinamitzador del món de la cançó d'autor, especialment a través de la ràdio, però també amb llibres extensos i documentats. Amb tot, ell mai no ha volgut ser un crític, sinó que es considera un cronista o un comentarista de la cançó.
"Al Vent", que va escoltar gràcies a un capellà progre a Jaén, va canviar la seva vida. I, com per a tanta altra gent, els cantautors van obrir-li les portes de la gran poesia. Admet que en algun cas hauria preferit no conèixer personalment algun artista admirat, tot i que en general compta amb l'estima sincera de la professió. "La meva vida s'ha fet amb cançons. Les cançons m'han ensenyat més que l'escola. Gràcies a elles, per exemple, sé què és la llibertat i l'amor", explica. Mestre i pedagog, ja jubilat, la seva gran preocupació actual és aconseguir que la cançó d'autor pugui servir com instrument per aprendre a les escoles les més diverses matèries.
Fernando González Lucini parlarà de totes aquestes qüestions aquest dissabte al programa
Tradicionàrius a Ràdio 4, on també sonaran algunes de les cançons que l'han marcat especialment:
"Al vent", de
Raimon; "Tu risa", poema de
Pablo Neruda musicat per
Olga Manzano i
Manuel Picón. "El pi de Formentor", de
Maria del Mar Bonet; "Hotel Luna", cantat a duo per
Quintín Cabrera i
Luis Eduardo Aute, "Te recuerdo Amanda", de l'inoblidable
Víctor Jara.