Diumenge passat, l'arpista Josep Maria Ribelles i el trikitilari Kepa Junkera van presentar el seu disc conjunt, Enllà, a la casa del primer: Cerdanyola del Vallès. Els que hi van ser ho poden conifrmar: hi va haver instruments amb sabor, amistat i gust per compartir la música més enllà de les modes.

Josep Maria Ribelles (arpa) i Kepa Junkera (alboka) Foto: Josep Tomàs

Croàcia té una mica més de quatre milions d'habitants. Res a veure amb el Brasil o Alemanya, per posar dos exemples de megapotències futbolístiques. Però Croàcia, amb aquesta samarreta de quadres que recorda les estovalles d'una pizzeria, té dos migcampistes gegantins. Rakitic i Modric s'entenen i ocupen els espais com ningú. Quan un avança, l'altre va enrere. I viceversa. Ells dos mouen tot l'equip.

Us preguntareu què faig parlant de futbol en un web de música d'arrel. En fi, ja sabeu que la cultura popular s'expressa arreu amb notes i amb pilotes... i el diumenge passat a la nit, mentre a la calenta Rússia Rakitic i Modric, pur equilibri, suaven la samarreta per passar als quarts de final del Mundial, a la fresca del jardí de Ca n'Ortadó, a Cerdanyola del Vallès, Josep Maria Ribelles i Kepa Junkera anaven repartint joc, tirant parets i desgranant les precioses melodies del seu disc conjunt, Enllà (Satélite K, 2017).

En un jardí mig romàntic i mig noucentista, Ribelles i Kepa van plasmar el que és el seu disc, pur equilibri: la finor de l'arpa i el gruix de la trikitixa, la pinçada de les cordes i els esbufecs de la manxa. L'arpista jugava a casa, i Kepa va fer novament bona aquella frase que diu que els de Bilbao neixen on volen i va posar-se tothom a la butxaca amb la seva proverbial desimboltura.  

Serenitat i ingravidesa són dues qualitats perfectament aplicables a l'arpa de Ribelles. I no per casualitat, "Ingràvids" és el títol d'una de les peces d' Enllà escrites per Ribelles que van sonar al jardí al costat de les delicades adaptacions de danses tradicionals catalanes i també alguna peça recuperada d'un disc anterior de l'arpista i igualment magnífic, Ondines ballen (Armando Records, 2011), com ara la preciosa i evocadora "La dama del lliri blau", demanada expressament per Kepa. 
   
Pel que fa al trikitilari, fa molt de temps que al seu virtuosisme amb els botons hi ha afegit pandereta, esquellot, cascavells, alboka, carrau... i sobretot unes tables úniques: et despistes i ja t'ha muntat un xou entranyable i participatiu, fent tocar els nens i nenes de les primeres files o fent-li recordar a un senyor gran les batalletes de la mili.

La gran família
La música popular no té sentit si no és en família i compartida, de manera que a l'estrena de Cerdanyola hi van participar tres músics i col·legues dels dos músics, que formen part a més de l'actual banda catalana amb què Kepa Junkera està presentant el seu disc Fok (Satélite K, 2017): el bateria de la Seu d'Urgell Arnau Obiols, que no només va mantenir el pols subtil de la vetllada sinó que va deixar anar un sucós cant de batre après per via familiar, i el duo Ballaveu, format pels cantadors Xavi Rota i Patri Garcia, que no només canten, harmonitzen i afinen tocant de peus de terra, sinó que fan equip i equilibren amb panderos quadrats, amb balls i amb el que més convingui. Al final, quatre arpistes més, alumnes de Ribelles i agrupats sota el nom de BcnFolkArp, van afegir-se a la festa per deixar clar de què va això de la música tradicional: de traginar sons d'unes mans a les altres.


Josep Maria Ribelles, Arnau Obiols, Patri Garcia, Xavier Rota i Kepa Junkera, a Ca n'Ortadó Foto: Josep Tomàs

Navega per les etiquetes

CroàciaCerdanyola del VallèsJosep Maria RibellesKepa JunkeraEnllà

FEU EL VOSTRE COMENTARI