El cantautor Dani Caracola abraça les històries, les llegendes i sobretot les músiques nord-africanes al seu nou disc, Hamsa (autoeditat, 2019). El 16 de febrer el presentarà al Casinet d'Hostafrancs, en el marc del festival BarnaSants. Parlem amb ell d'un disc que és, també, tot un exercici de memòria històrica.

Dani Caracola. Foto: Juan Miguel Morales

"Hamsa és un símbol de bon auguri, bona sort, espanta els mals esperits, i gairebé totes les cultures mediterrànies l'han adoptat com a propi...". Per això Dani Caracola l'ha triat per donar títol a aquest projecte: "Em semblava interessant no perquè sigui supersticiós, sinó perquè és un símbol compartit per tot el Mediterrani i més enllà".

El projecte de fer aquest treball arrenca sis anys enrere. L'agost de 2012, Dani va anar al Marroc amb uns amics. "No va ser una experiència més o menys turística com la que havia tingut en viatges anteriors, sinó que hi vaig fer coneixences enriquidores i vaig viure-hi una gran hospitalitat". I va sorgir la necessitat de tornar tot el que havia rebut amb un projecte artístic que trenqués amb els tòpics negatius que sovint arrossega el nord de l'Àfrica i contrarrestar-ho amb missatges positius. Després de moltes lectures i molt de treball de camp, Hamsa és un àlbum que aixeca ponts abundants i poderosos. 

El grup que acompanya Dani Caracola en aquest projecte, Barsiluna Agraw Project, està format per  Imad Amrah (veus i baix), Daniel Farran (busuqui i percussió), Ali Bamba (percussió), Omar Kattan (percussions) i Albert Casanova (veus, baix i tres). Amrah –multiinstrumentista i productor habitual de tota mena d'estils– ha estat a més una peça important en la producció i els arranjaments de tot el treball, que ha fet juntament amb Dani Caracola.

A la frondositat de ritmes i melodies, directament insipirades en patrons populars magribins, s'hi apliquen unes lletres que són com petites cròniques: episodis històrics relatius a esclaus de l'Àndalus, artistes totals com Ziryab o desastres humanitaris com la repressió espanyola al Rif. "Hem anat a buscar històries que ni són molt conegudes ni acostumen a arribar al gran públic. Convivim amb molta gent del nord de l'Àfrica, però ens costa molt obrir-los els braços i conèixer-los. La llengua i la cultura amaziga, per exemple, continua sent una gran desconeguda per la majoria de la societat." Per tot plegat, l'atemptat de l'estiu del 2017 a la Rambla de Barcelona va fer sentir Dani Caracola que un treball com aquest "era encara més urgent".

Peces com "Desmemòries del Rif", on s'explica la història d'Abdelkrim i la repressió amb armes químiques dels militars espanyols a les muntanyes rifenyes, són tot un exercici de memòria històrica, i lliguen amb altres projectes impulsats pel músic, com ara el de la Brigada Intergeneracional. "No és casualitat, la memòria històrica i la interculturalitat van de la mà", conclou Dani Caracola, que vol que aquestes cançons siguin com un granet de sorra per ajudar a conèixer realitats que es volen amagar, i que, avisa, ha trobat tant de material, tantes històries importants que no se saben, que es podrien fer uns quants discos com aquest.

Portada del disc 'Hamsa'

Navega per les etiquetes

Barsiluna Agraw ProjectBarnaSantsHamsaDani Caracola

FEU EL VOSTRE COMENTARI