"Aquells que mantenen viva una tradició no són els que s'hi conformen, sinó els que la transformen". La frase és de Robert Gerhard, protagonista d'un documental que es presenta aquest dijous 4 de novembre a les 16.30 h, als multicines Aribau de Barcelona, en el marc del festival In-Edit.
Robert Gerhard
La figura del compositor
Robert Gerhard (Valls, 25 de setembre de 1896 - Cambridge, 5 de gener de 1970) centra el documental de 32 minuts de durada
Robert Gerhard i la música vocal d'arrel popular amb direcció d'Escafior Films i produït per la discogràfica Seed Music amb motiu de la commemoració oficial que recorda el 125 aniversari del naixement del músic.
El documental es podrà veure als Aribau Multicines (sala 4) aquest dijous 4 de novembre a les 16.30 hores, i és un reconeixement complet i molt coral al compositor català, una de les figures més grans i més oblidades de la música europea de l'últim segle, el recorregut del qual, sobretot a l’exili, passa des de la relació establerta amb
Arnold Schönberg a Viena fins a la música serial, l’electroacústica i l’electrònica, sense perdre mai de vista el cançoner tradicional català. D’allò local a allò universal. Aquest és el fil conductor que ressegueix el documental realitzat a recer de la publicació del disc
Robert Gerhard: Vocal Folksongs (Seed, 2020) que posa en valor la relació de
Gerhard amb la música popular no només catalana sinó també ibèrica i francesa, així com la seva fascinació per l'orient que s'expressa amb la inclusió dels
7 Haiku.
El documental inclou els testimonis de les sopranos
Núria Rial i
María Hinojosa Montenegro, de la mezzo
Anna Alàs i Jové, el director
Francesc Prat, els musicòlegs
Julian White i
Oriol Pérez Treviño, així com els responsables de la Biblioteca de Catalunya,
Eugènia Serra, i de l'Institut d'Estudis Vallencs, on actualment hi ha part del fons del compositor. Durant tot el festival In-Edit, que acaba el 7 de novembre vinent, el documental també està disponible a In-Edit TV. Posteriorment, el documental serà emès per Televisió de Catalunya.
Després de la projecció del documental als Aribau Multicines, tindrà lloc un col·loqui amb la participació dels realitzadors de la peça audiovisual,
Marc Cuscó i
Marc Roca; del comissari de l'Any Gerhard,
Edmon Colomer; i de la productora del disc i de l'audiovisual,
Rut Martínez, de la discogràfica Seed Music. La presentació del documental i del disc que s'hi vincula coincideixen amb la celebració del cinquè aniversari d'aquest segell català centrat a donar suport als músics i compositors catalans i que ha publicat una quarantena de títols durant aquest període.
Robert Gerhard i el vincle amb la música popular
Robert Gerhard i Ottenwaelder és un dels compositors europeus més importants del segle XX. En aquest sentit, aquest documental dona veu a un conjunt d'intèrprets catalans de primera fila i posa en valor diverses obres cabdals del repertori vocal de
Gerhard basades en textos d'arrel popular.
D'una banda, les
Vuit cançons populars catalanes (1929), dedicades a la soprano
Conxita Badia, que es van estrenar el 1929 al Palau de la Música Catalana, en un concert monogràfic organitzat per l’Associació de Música da Camera dedicat a un
Gerhard que acabava de tornar de l’estada a Viena amb
Arnold Schönberg. Les
Six chansons populaires françaises (1944) ja corresponen a l’època britànica de
Gerhard. El traç depurat i auster de la poesia japonesa, molt en voga a Europa des que el Japó es va obrir al comerç internacional el 1853, inspira els
7 Haiku (1922, rev. 1958) a través dels poemes —en català i en francès— d’una altra icona avantguardista,
Josep Maria Junoy.
Pel que fa al repertori orquestral, enregistrat a la sala Pau Casals de L'Auditori amb la soprano
Núria Rial i l'
OBC, sota la direcció de
Francesc Prat, se centra en el
Cancionero de
Pedrell i en les versions orquestrals de les
Sis cançons populars catalanes que els responsables de L'Auditori de Barcelona ja van programar durant la temporada 2020-2021. En aquesta part del repertori, la música tradicional resulta un element més dins d’un ric mosaic sonor que l’aproxima a les inquietuds avantguardistes des d’un prisma personal.
Aquesta producció audiovisual, enregistrada en plena pandèmia, ha tingut lloc a l'auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, a L'Auditori de Barcelona i a l'auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí.