Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 25/09/2022
Capo Capossela
El cantautor italià obre el cel del teatre Grec per la Mercè
La pluja es va esperar que acabés el concert i Vinicio Capossela va agrair la Mercè per haver agombolat el seu concert més especial a Barcelona. No sabem si va ser el millor -ja en porta un quants-, però sí que va ser especialment dens: curt i intens, tota una celebració saborosa de trenta anys de carrera.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB Fa poc més de seixanta anys, la cançó italiana i el txa-txa-txà marcaven la pauta a Barcelona. El napolità Renato Carosone tocava el piano i animava les nits a la Pèrgola, a tocar de les fonts de Montjuic. Aquella Pèrgola va acabar sent un self service. Després l'edifici va anar a terra, els temps van canviar i avui hi ha una plaça força desangelada. Però alguna cosa queda. Els àngels mediterranis ja no estan de moda, però de tant en tant afloren en l'ambient.
Fa poc més de trenta anys, Vinicio Capossela va publicar el seu primer disc, All'una e trentacinque circa (CGD, 1990). Després vindrien Modì (1991) i Camera a sud (1994). Són tres col·leccions de cançons impressionants. La celebració de tres dècades de carrera va quedar truncada per la pandèmia, i el cantautor l'ha entomat ara amb un espectacle que es concentra en el repertori d'aquells tres àlbums, i que compta a més amb la presència a l'escenari de qui va ser arranjador de tot aquest material fundacional i fonamental: el saxofonista Antonio Marangolo. Per la Mercè, la gira va fer parada a Barcelona, en un teatre Grec de Montjuic eufòric, el passat 24 de setembre.
Vinicio Capossela s'ha anat fent un artista polièdric: un d'aquells escollits que atresora prou personalitat per anar mudant de pell. L'hem vist amb molts barrets diferents, en sentit literal i en sentit figurat, recreant obres literàries i estils musicals populars d'arreu. Ell va acumulant i de tant en tant mira enrere: amb aquesta celebració dels trenta anys es retroba amb el primer Vinicio, aquell jove seduït pel mambo, el swing i la síncope. Deixa de banda molts dels elements amb què ha jugat després: les guitarres surferes, les fantasies balcàniques, les baglames gregues, els crits crus de Matteo Salvatore i el ball de San Vito amb què va esdevenir -també- referent del folk italià i europeu.
Tot això queda de banda en aquest concert i es retroba amb cançons romàntiques com la primera del seu primer disc: "Resta con me". I després"Ovunque proteggi", "Stanco e perduto", "Scivola vai via"... cançons que sonen a fum i a piano bar. Expressa el dolor de la distància amb "Modì", se'n va a l'Argentina per recrear Aníbal Troilo i imitar un bandonió amb el seu acordió, entoma la guitarra i viatja a la frontera mexicana cantant la preciosa "Ultimo amore", juga a ser Oscar Wilde amb "Con una rosa" i reivindica els calius meridionals en clau de bossanova amb "Camera a sud". I a tots aquests estàndars propis, n'afegeix un d'aliè amb aire crooner: el bolero "Estate", de Bruno Martino.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB
En Vinicio Capossela s'hi endevinen ecos de Tom Waits i Doctor John, de Bob Dylan i d'Atahualpa Yupanqui. Però sobretot té un punt salvatge i genuí, encès i selvàtic, com de vent huracanat, que llueix en peces com "Pongo sbronzo" i "La regina del Florida". I molt especialment en els tres trumfos que es reserva per a la recta final i que fan enlairar el públic sense remei: "... E allora mambo", "Che cosse l'amor" i "All'una trentacinque circa". Festa final, i breu retorn a l'escenari per deixar clar que no li agrada gens Giorgia Meloni i que sent devoció, en canvi, per Chavela Vargas. Monarca i bohemi, capo Capossela.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB
Tot això queda de banda en aquest concert i es retroba amb cançons romàntiques com la primera del seu primer disc: "Resta con me". I després"Ovunque proteggi", "Stanco e perduto", "Scivola vai via"... cançons que sonen a fum i a piano bar. Expressa el dolor de la distància amb "Modì", se'n va a l'Argentina per recrear Aníbal Troilo i imitar un bandonió amb el seu acordió, entoma la guitarra i viatja a la frontera mexicana cantant la preciosa "Ultimo amore", juga a ser Oscar Wilde amb "Con una rosa" i reivindica els calius meridionals en clau de bossanova amb "Camera a sud". I a tots aquests estàndars propis, n'afegeix un d'aliè amb aire crooner: el bolero "Estate", de Bruno Martino.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB En Vinicio Capossela s'hi endevinen ecos de Tom Waits i Doctor John, de Bob Dylan i d'Atahualpa Yupanqui. Però sobretot té un punt salvatge i genuí, encès i selvàtic, com de vent huracanat, que llueix en peces com "Pongo sbronzo" i "La regina del Florida". I molt especialment en els tres trumfos que es reserva per a la recta final i que fan enlairar el públic sense remei: "... E allora mambo", "Che cosse l'amor" i "All'una trentacinque circa". Festa final, i breu retorn a l'escenari per deixar clar que no li agrada gens Giorgia Meloni i que sent devoció, en canvi, per Chavela Vargas. Monarca i bohemi, capo Capossela.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
Facebook
El disc del dia
.gif)
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]