Vinicio Capossela s'ha anat fent un artista polièdric: un d'aquells escollits que atresora prou personalitat per anar mudant de pell. L'hem vist amb molts barrets diferents, en sentit literal i en sentit figurat, recreant obres literàries i estils musicals populars d'arreu. Ell va acumulant i de tant en tant mira enrere: amb aquesta celebració dels trenta anys es retroba amb el primer
Vinicio, aquell jove seduït pel mambo, el swing i la síncope. Deixa de banda molts dels elements amb què ha jugat després: les guitarres surferes, les fantasies balcàniques, les baglames gregues, els crits crus de
Matteo Salvatore i el ball de San Vito amb què va esdevenir -també- referent del folk italià i europeu.
Tot això queda de banda en aquest concert i es retroba amb cançons romàntiques com la primera del seu primer disc: "Resta con me". I després"Ovunque proteggi", "Stanco e perduto", "Scivola vai via"... cançons que sonen a fum i a piano bar. Expressa el dolor de la distància amb "Modì", se'n va a l'Argentina per recrear
Aníbal Troilo i imitar un bandonió amb el seu acordió, entoma la guitarra i viatja a la frontera mexicana cantant la preciosa "Ultimo amore", juga a ser
Oscar Wilde amb "Con una rosa" i reivindica els calius meridionals en clau de bossanova amb "Camera a sud". I a tots aquests estàndars propis, n'afegeix un d'aliè amb aire crooner: el bolero "Estate", de
Bruno Martino.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB
En
Vinicio Capossela s'hi endevinen ecos de
Tom Waits i
Doctor John, de
Bob Dylan i d'
Atahualpa Yupanqui. Però sobretot té un punt salvatge i genuí, encès i selvàtic, com de vent huracanat, que llueix en peces com "Pongo sbronzo" i "La regina del Florida". I molt especialment en els tres trumfos que es reserva per a la recta final i que fan enlairar el públic sense remei: "... E allora mambo", "Che cosse l'amor" i "All'una trentacinque circa". Festa final, i breu retorn a l'escenari per deixar clar que no li agrada gens
Giorgia Meloni i que sent devoció, en canvi, per
Chavela Vargas. Monarca i bohemi, capo
Capossela.
Vinicio Capossela al teatre Grec Foto: ICUB