La societat flamenca barcelonina El Dorado ha destacat sempre per la qualitat i l'atreviment. Aquesta temporada presenta un nou cicle, Cordes furtives, que oferirà al centre cívic Sandaru conferències i concerts de grans instrumentistes de corda que han innovat i aprofundit a partir de l'estètica flamenca. 

Pau Figueres és un dels participants al nou cicle Cordes furtives

Ni els gèneres musicals són compartiments estancs, ni els límits entre la tradició, l'originalitat i el plagi són nítids. I molt menys té sentit parlar de patrimonis exclusius en materia de música. El nou cicle Cordes furtives, que formarà part de la programació estable d'El Dorado i oferirà nou actuacions entre el proper 13 d'octubre i l'11 de maig de l'any vinent, poua en aquestes idees i sobretot en la gran qualitat dels músics que s'han acostat al flamenc sense manies ni prejudicis. La iniciativa ha estat ideada, dirigida i coordinada pel periodista Pere Pons. Les cites seran a la seu d'El Dorado, el centre cívic Sandaru de Barcelona, i tindran lloc en dijous i a les 19 h.

El cicle s'obrirà amb una conferència del periodista musical Mingus B. Formentor (13 d'octubre), que exposarà la seva visió de la història i l'evolució de la Barcelona flamenca. Després, passaran per Cordes furtives el guitarrista Toti Soler (20 d'octubre), que evocarà els seus viatges juvenils fins a Morón de la Frontera per aprendre del llegendari i auster Diego del Gastor; el contrabaixista francès Renaud Garcia-Fons presentant Solo (24 de novembre); el guitarrista Pau Figueres (1 de desembre), acompanyat del seu germà Arnau a la percussió, presentant un repertori propi i eclèctic curull de virtuosisme, i també d'admiració per mestres com Paco de Lucía; el guitarrista Mario Mas (26 de gener), presentant Redonda encrucijada, on l'acompanyen el seu pare Javier Mas i el cantaor Jordi Fornells, entre altres; el guitarrista Feliu Gasull i la violinista Olvido Lanza (16 de febrer), presentant el recital De lo clásico a lo popular; un altre duo, en aquest cas format per la guitarra de Pedro Javier González i el contrabaix d'Horacio Fumero, amb el concert La cruïlla (20 d'abril); el sonador de tres flamenc, cantautor i musicòleg sevillà Raúl Rodríguez amb la conferència musicada Antropomúsica y el tres flamenco (4 de maig), i, com a cloenda, l'actuació de tota una autoritat en la matèria, el veterà guitarrista establert a Tolosa de Llenguadoc Pedro Soler. 

A l’hora de definir la programació d’aquest cicle, Pere Pons va sentir la "necessitat de donar a conèixer com la cultura flamenca ha impregnat la inspiració i l'art de 'cordistes' de les estètiques, procedències i generacions més diverses que no han estat formats d'inici en aquest llenguatge". "Com han sentit ells mateixos la necessitat de conèixer algunes claus del gènere per créixer com a músics i fer més ric el seu so. I, en aquest mateix sentit ―afegeix Pons―, el tractament personal que li ha donat cadascun d'ells concedint al flamenc múltiples lectures i interpretacions". 

Cordes furtives "és una forma de contrarrestar aquest concepte absurd anomenat 'apropiació cultural", subratlla Pere Pons. Un principi per legitimar i donar carta de naturalesa a la inquietud de recerca i d'aventura que motiva qualsevol artista per enriquir la seva expressió. I, en aquest cas, aplicat a instrumentistes de corda (guitarres, violins, contrabaix) que s'han pres la llicència d'endinsar-se en un territori en aparença aliè, com el flamenc, per aconseguir la seva captura particular de la presa".

El periodista agraeix la tasca realitzada per El Dorado. "El Dorado no és tan sols el reflex del vincle històric que manté la ciutat de Barcelona, i per extensió Catalunya, amb el flamenc des de fa més d'un segle. És una institució que procura difondre la diversitat i l'actualitat d'aquesta cultura amb uns criteris de qualitat i excel·lència d’exigència màxima". "En aquest sentit ―afegeix Pons―, un cicle com Cordes furtives respon amb tota fidelitat a la naturalesa oberta, exploradora i íntegra de la Sociedad Flamenca El Dorado".

Per part seva, Pedro Barragán, un dels timoners d'aquesta Societat Flamenca, recorda que "el flamenc està a Barcelona des d'abans que es constituís com a gènere, quan ni tan sols tenia nom i la criatura encara estava en fase de gestació. No oblidem -explica Barragán- que en l'espectacle de varietés que va inaugurar el Liceu en 1847, el reusenc Joan Camprubí va coreografiar un ball de rondenyes per a dotze parelles que, fet i fet, va ser la base del cos de ball del Liceu i que, segons les cròniques, en el seu repertori habitual ballaven el jaleo, la cachucha, les seguidilles, etc... A més, en els següents anys, Barcelona va ser un enclavament privilegiat en l'eclosió de la guitarra de concert, el nucli que es va crear al voltant del Liceu va propiciar el brou de cultiu necessari perquè, en successives etapes, prenguessin residència a la ciutat personalitats tan influents com Trinitario Huertas, Julián Arcas, Francesc Tárrega, Paco de Lucena, Miguel Borull, etc.. Això va ser en el segle XIX i, un segle després, el planter de joves flamencs que van il·luminar l'escena flamenca al final del segle XX, Poveda, Mayte Martín, Cañizares, Duquende, Pedro Sierra, Chicuelo, José Luis Montón, Caro, etc. donen fe de la vitalitat d'aquesta Barcelona flamenca. Una altra cosa és la paradoxa que resulta en constatar que excepte Mayte i Chicuelo, els altres han emigrat a altres latituds de la península que es mostren més generoses en la profusió d'escenaris flamencs. Un motiu per a reflexionar".

Navega per les etiquetes

El DoradoCordes furtivesflamencBarcelonaToti SolerPau FigueresPedro Javier GonzálezRenaud Garcia-FonsOlvido LanzaCentre Civic SandaruHoracio Fumero

FEU EL VOSTRE COMENTARI