En el cas de la guanyadora del Concurs Sons de l'any passat, la felanitxera Mar Grimalt, aquesta reflexió sobre els llegats passa per l'empresa familiar de ciments i també per la comprensió gradual d'una poesia més crua que amable, manllevada d'autors com Miquel Bauçà. Amb tots aquests ingredients, amb l'acompanyament d'Ada Elionor a les veus i els sintetitzadors i amb la complicitat conceptual de Joana Gomila i Laia Vallès, la cantautora ha bastit un treball, titulat Espurnes i coralls (Segell Microscopi, 2022), que es publicarà properament. Per damunt de les màquines, en la presentació a la Fira, Grimalt va connectar amb el públic a base d'espontaneïtat i transparència.

Molt més hieràtica va ser la proposta del trio castellà Vigüela i la ballarina Patricia Álvarez, que van presentar poc després l'espectacle mujereson a la nau de l'Anònima. La música de Vigüela -com ja es va demostrar fa uns anys a la Fira amb la col·laboració del valencià Apa- fuig del conservatori i s'arrapa al carrer amb una força salvatge. En aquest cas, acompanyen la ballarina i coreògrafa per fer un exercici que està proliferant als escenaris, sortosament: la revisió del paper de la dona en les lletres i els imaginaris de les societats tradicionals. mujereson va transcórrer sense aplaudiments, enmig d'un ambient extàtic i magnètic, proper alhora al millor teatre. Una escenografia neta i moderna contrastava amb els vestits,els cants i les lletres, antigues, velles, testimoni d'un poble que treballava, cantava i ballava en condicions sovint molt dures.

I de la concentració austera al bullici remullat de la plaça. Al nou escenari de la plaça Sant Domènec, els vallesans Corrandes Són Corrandes van desafiar la pluja amb versos improvisats i balls tradicionals, que bona part del públic va seguir ballant amb paraigues. El folk té un sector de públic dansaire irreductible,i hi ha capes de la nostra música que sempre hi són. I sempre funcionen. Malgrat la pluja, l'encert de la plaça Sant Domènec és que acaba captant i congregant també molts dels vianants que hi passen. El grup va presentar el seu tercer disc, La meitat en són mentida (Temps Record, 2022), on reuneixen tots els vessants i espectacles que han treballat fins ara.

Una mica més avall de Sant Domènec, al Teatre Conservatori i ja a la nit, es va presentar 4132314, un dels espectacles que havien aixecat més espectació. Protagonitzat per tres grups de dos -les catalanes Tarta Relena i Los Sara Fontán i les occitanes Cocanha-, aquesta coproducció que va estrenar-se al Grec pivota al voltant de la memòria oral de les treballadores de la fàbrica Fabra i Coats, a la vila barcelonesa de Sant Andreu. Els jocs vocals i rítmics que es proposen són divertits i impactants. I van acabar aclamades. Però a vegades més és menys, i unes capes poden amagar-ne d'altres. A pesar dels moviments escènics i l'esperit col·lectiu, va quedar la sensació que hi havia més pirotècnia que emoció, que no podien lluir bé la subtilesa i la finura que tenen tant les Cocanha com les Tarta Relena en solitari, i també que la gresca postindustrial i eufòrica que es muntava a l'escenari quedava molt lluny del món que s'evocava: la memòria, la solidaritat i la lluita de la classe obrera.

Navega per les etiquetes

FEU EL VOSTRE COMENTARI