Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 16/12/2022

Maria del Mar Bonet, 1970

DiscMedi reedita el primer disc de llarga durada de la cantant mallorquina

El primer llarga durada de Maria del Mar Bonet va ser especial per moltes coses. Les fotografies de Toni Catany, els arranjaments d'Antoni Ros Marbà, cançons tradicionals mallorquines i menorquines confonent-se amb altres de nova creació pròpia... i sobretot, la veu d'una cantant en estat de gràcia.
Un dels jocs fotogràfics de Toni Catany per al primer disc de Maria del Mar Bonet

La relació de Maria del Mar Bonet amb les músiques d'arrel mediterrània, i especialment amb les tonades tradicionals de Mallorca i Menorca, ha estat prolongada, fecunda i intensa. N'és una bona mostra el seu primer elapé, Maria del Mar Bonet (Concèntric, 1970), remasteritzat ara i reeditat, tant en CD com en vinil, pel segell DiscMedi.

Gravat als Estudis Gema de Barcelona, el disc s'obre amb un sumptuós acompanyament instrumental, i la veu irromp adreçant-se a la lluna cantant "Fora d'es sembrat" enmig d'un crescendo de violins. És la primera de les tres cançons pròpies amb què arrenca l'obra. Les altres dues són la dolça i nostàlgica "No trobaràs la mar", i "Cançó d'es majoral", una lamentació per la duresa de la vida al camp i l'amor d'un jornaler que ben bé podria ser un romanço tradicional. I aquesta és una de les grans qualitats del treball: la manera com es confonen les cançons de Maria del Mar i les tradicionals. Tenen el mateix to, la mateixa mètrica, parlen del mateix, pertanyen al mateix món.

La popular menorquina "Sa novia d'Algendar" és estremidora. S'ambienta amb una arpa de boca que recorda l'estètica Morricone, molt de moda a l'època, i es canta amb la tremolor fantasmagòrica amb que es transmeten les antigues tragèdies. En aquest cas, la història d'un rei moro embogit per la desaparició de la seva filla a la mar. I la mar no desapareix, però es fa alegre en la "Jota marinera", amb una flauta balladora i riallera. I per llevar penes i fer menys feixuga del segar, l'esterrossar, el collir olives... per cada feina hi ha el seu cant. I per cada història d'amor, hi ha la lletra d'"Enamorat i al·lota", una cadena de transformacions encantadores i encantades entre amat i amant.  

"Sa ximbomba" és el nostre blues. "Dona'm sa ma" és freda, pràcticament gòtica, tot plora i es glaça el cor. I "Aigo" és un clam al cel per demanar una natura una mica més amable i una vida una mica millor, té quelcom de primitiu, de xamànic i de tribal. És com un crit d'humanitat adreçat als déus. Però si hi ha una peça corprenedora i memorable en aquest primer àlbum, és la darrera, "Me n'aniré de casa", potser la més autobiogràfica i íntima de totes, que ja va quedar per sempre més, des de la seva mateixa gravació, com un dels clàssics incontestables de la cantant. De l'evocadora introducció del violoncel als compassos finals en crescendo i ofegats en crits, tota la cançó és un nus a la gola, pura emoció.

Navega per les etiquetes

Maria del Mar BonetDiscMedi

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]