La Fira Mediterrània de Manresa està incidint en els darrers temps en dos aspectes vinculats al folk i la música d'arrel: el treball amb la memòria i els llegats –familiars i socials– i l'acompanyament artístic de propostes, sostingudes en el temps més enllà de la simple estrena d'un espectacle.

Arnau Berenguer i Carles Belda, al Món Male de Manresa Foto: Carles Rodríguez

Projectes que creixen i neixen com les flors. Alguns moren, d'altres revifen, n'hi ha que muden de pell... A la Fira ja no només s'hi estrenen espectacles. També s'hi pot anar veient com evolucionen els projectes artístics i pràcticament com neixen. En això hi té molt a veure el programa Obrador d'Arrel, que tira endavant produccions amb altres festivals i entitats del territori lligades a la música, la dansa i la narració oral. Així, per exemple, en aquesta arrencada de Fira hem començat a conèixer tres dels projectes que es presentaran, ja ben arrodonits, en l'edició de l'any vinent.

En una trobada a l'espai professional, Roger Mas ha anunciat el segon capítol de la seva exitosa col·laboració amb la Cobla Sant Jordi. El cantautor solsoní ha explicat que aquesta segona part ja estava prevista del principi i serà com un mirall, o com l'altra cara de la moneda. Si la portada del primer disc -que el 2012 va lligar cançó d'autor i cobla com mai no s'havia fet abans- va ser ideada per Perejaume i era blanc sobre negre, la del segon serà negre sobre blanc. La resta de la fòrmula serà bàsicament la mateixa. Arranjaments del mestre Xavier Guitó i un repertori repartit a parts iguals entre cançons noves, versions de temes propis i versions de clàssics 'dels nostres germans i cosins'. És a dir, de la cançó francesa, italiana, castellana...

Un altre projecte dins de l'Obrador d'Arrel que comença a caminar i que promet emocions profundes és Només les flors, espectacle en procés de creació de la companyia De Paper, integrada per les arts visuals de Joan Alfred Mengual i la música de Núria Lozano, que traça paral·lelismes entre la cura dels tarongers i la cura de les persones, a partir de l'experiència de l'alzheimer i de músiques tan extraordinàries com la cançó "Damunt de tu només les flors", de l'inigualable Frederic Mompou.

I sense gaires paraules, però amb una música delicadíssima, també s'ha començat a presentar el projecte de Momi Maiga, el majestuós sonador de kora que a la Fira de l'any vinent presentarà els seu segon disc, acompanyat del seu quartet habitual amb Aleix Tobias (percussions), Carlos Monfort (violí) i Marçal Ayats (violoncel). Per anar fent boca, enguany ha ofert un petit tast d'improvisacions al pati de la fàbrica de L'Anònima.

En l'apartat dels concerts més formals i acabats, una de les primeres actuacions d'aquesta Fira va ser la del violinista de Cambrils Apel·les Carod, que va presentar a l'auditori de la Plana de l'Om el seu primer disc com a solista, de sortida imminent: Abismes i flors (Segell Microscopi, 2023). Acompanyat d'un trio d'asos jazzístics –Max Villavecchia al pianio, Manel Fortià al contrabaix i Josep Cordobés a la bateria–, va presentar un seguit de composicions pròpies on ressonen les idees i les formes del romanticisme europeu més que no pas el folk. Amb un melodisme accentuat i una música intensa i transparent, altament descriptiva, el músic de Cambrils traça simetries entre els estats d'ànim interiors –angoixes, neguits, calma– i els fenomens i paisatges naturals: rius, tempestes, mars de nit... Com si Grieg i Strauss s'haguessin remullat a la platja de Cambrils.

I hi ha finalment un altre aspecte que sembla que torni a revifar: el de les activitats autoorgantizades pels marges de la Fira. Anys enrere, era habitual trobar-se pels carrers i cantonades accions i actuacions de músics i habitants del planeta folki, fora de programa. Va ser una tendència que va anar decreixent, segurament rematada del tot pel sotrac de la pandèmia. Però vet aquí que, en aquesta edició, l'acordionista Carles Belda, músic d'avantguarda, l'ha recuperat. Poc abans que a la sala gran del Kursaal es fes l'espectacle inaugural amb Maria Mazzotta i Raúl Refree, a Món Malé, un nou espai polifacètic 'de tresors tèxtils', original i ple de caliu, el músic sabadellenc va actuar amb el duo instrumental que té amb el guitarrista Arnau Berenguer. No s'hi cabia, però algunes parelles van ballar. Van sonar masurques i rumbes i es va discutir sobre problemes globals i històries ultralocals. I de nou va quedar clar que en Belda és un dels últims exponents del músic d'ofici, adaptat al medi, que arriba i exprem les possibilitats de l'entorn i del moment, imperfecte i únic. Al seu acordió sempre hi llueix la distància curta, i també una pàtria tan petita que la somia completa.

Apel·les Carod i el seu grup Foto: Carles Rodríguez

Navega per les etiquetes

Roger MasMomi MaigaCarles BeldaApel·les CarodfolkManresaFira MediterràniaDe Paper

FEU EL VOSTRE COMENTARI