També heu inclòs una versió de Kepa Junkera, "Sorginak infernuko hauspotik irtetzen".
C.P: Tres dels músics del grup tocàvem amb El Pont d'Arcalís quan vam col·laborar al disc del Kepa Fok (Satélite K, 2017), de manera que ens serveix tant per homenatjar-lo a ell com a tot el que va representar El Pont. La lletra que canta en Jordimaria Macaya és una adaptació lliure al català, parlant dels aplecs a la zona on vivim, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya. I la sonoritat final té un punt esotèric que ens connecta també amb tot aquest aire màgic que travessa el disc. 

De totes maneres, el gruix del disc són composicions pròpies.
C.P: Sí, a partir del corpus inicial de peces que havia escrit jo, se n'hi van afegir un parell del Marc Figuerola, una altra de l'Eduard Casals i una altra del Jordimaria Macaya. El resultat és prou equilibrat.

A més de les composicions, els quatre integrants hi aporteu un gran varietat de timbres. El so acústic està molt treballat.
C.P: La idea del disc era que tingués molts climes diferents, molts canvis de sonoritats... I això ho podem fer perquè, tot i que jo estic molt centrada en l'acordió diatònic, els altres tres integrants del grup són grans multiinstrumentistes (Eduard Casals hi aporta viola de roda, clarinet, gralla, whistle, ocarina...; Jordi Macaya, viola i tarota; Marc Figuerola, contrabaix, guitarra elèctrica i mandolina). Aconseguir ensamblar tota aquesta varietat i posar-la al servei de la creació de diferents ambients ha sigut tot un repte. Per fer-ho vam decidir instal·lar un estudi mòbil a l'Escola Folk del Pirineu, a Arsèguel, i dedicar-hi unes sessions bastant intensives. El fet que la gravació l'hagi fet en Pau Puig i la mescla en Pau Vinyoles també ha sigut fonamental, perquè són músics que ens coneixen a nosaltres, als instruments i a la música folk. Treballar amb tants colors diferents no és fàcil, és delicat.

  
La Viu-viu al principi era un duet on hi èreu tu i l'Eduard Casals, tot i que al disc Amics (Icaria, 2015), que vau gravar amb Xavier Batllés, hi havia un munt de col·laboracions. Ara en canvi sou un quartet.
C.P: L'evolució del projecte ha estat una mica el fruit de les nostres casuístiques particulars. En principi, el grup era de petit format. Anàvem fent bolos amb l'Eduard, i en alguns també anàvem com a trio amb la incorporació del Marc. En tancar definitivament el projecte d'El Pont d'Arcalís, en Jordimaria Macaya s'hi va sumar i vam acabar definint el quartet actual. Estem tots a Arsèguel i ens va bé així. 


La Viu-viu: Foto: Diana Amigó

Al primer disc hi havia la cançó "La Viu-viu", on excepcionalment cantava Eduard Casals.
C.P: Sí, ens hi vam veure una mica obligats perquè dient-nos així i existint una cançó de Carles Belda que duia el mateix nom, doncs l'havíem d'incloure al repertori! I algú l'havia de cantar... Amb aquest segon disc, hem aprofitat que en Macaya ja ha cantat més, tot i que l'Eduard també fa cors, i hem incorporat la veu com si fos un instrument més. 

Les primeres presentacions de Flexus seran el 9 de març a la Seu d'Urgell i el 17 de març a Barcelona.
C.P: A la Seu serà a la sala Immaculada, i ens fa molta il·lusió perquè com que aquestes músiques fan molta referència al territori, hi haurà un ambient xulo. I a Barcelona, al CAT i dins del Tradicionàrius, és un altre espai amb un ressò diferent on, per suposat, creiem que hi hem de ser.

Navega per les etiquetes

FEU EL VOSTRE COMENTARI