Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 08/02/2024

Al laberint com a casa

La Viu-viu presenta el disc 'Flexūs'

Els quatre músics de La Viu-viu s'han endinsat en laberints inacabables i hi han trobat una música clara i acústica, fresca i fantasiosa. L'han recollida al disc Flexus, (Microscopi, 2024), que presentaran el 9 de març a la sala Immaculada de la Seu d'Urgell i el 17 de març al CAT de Gràcia, dins del Tradicionàrius.
La Viu-viu Foto: Diana Amigó

El disc Flexus es presenta com un passeig per laberints imaginats i físics. Com sorgeix aquest concepte?
Cati Plana (acordió diatònic): Sorgeix principalment de dos fets. D'una banda, vaig fer un postgrau sobre música en moviment. S'hi treballava molt l'experimentació a través de petites peces i la seva relació amb el ball, el caminar, el moviment...I l'altre és la descoberta del laberint natural i màgic de Rocaviva, molt a prop d'Arsèguel, on vivim els integrants del grup. És un espai molt especial, amb roques que ha treballat durant anys l'escultor Climent Om. D'acord amb el que havia treballat al postgrau, vaig escriure un seguit de peces inspirades en els racons d'aquest espai, i després parlant amb el grup vam veure que podíem fer créixer el projecte conjuntament. 

Escoltat en conjunt, l'àlbum té una música molt descriptiva, és com un passeig.
C.P: Sí, té aquesta continuïtat que es pot entendre en un sentit real o figurat. És com anar per un camí, pel mig d'un laberint, i el caminant/oient va rebent inputs, sorpreses, ambients que provoquen sensacions com la por, la tranquil·litat... Però, per descomptat, és una música que també pot remetre a laberints vitals i evocar les vivències que tots tenim en els nostres camins particulars.

És una música plena d'elements que la fan molt divertida, i alhora amb molts elements populars. "Talaia-Guaita" és com una sardana deconstruïda molt lluminosa, i "Toúto to mína" ens du cap a sonoritats gregues.
C.P: Sí, de fet, "Toúto to mína" és una peça originària de Creta, i l'única tradicional de tot el disc. A més d'agradar-nos molt, lliga amb el fil del disc perquè és l'illa del Minotaure i el laberint. Hi ha més referències a la mitologia grega: per exemple el títol del disc, Flexus, és la denominació de les crestes curvilínies a la superfície dels astres, que sempre tenen noms mitològics.  

També heu inclòs una versió de Kepa Junkera, "Sorginak infernuko hauspotik irtetzen".
C.P: Tres dels músics del grup tocàvem amb El Pont d'Arcalís quan vam col·laborar al disc del Kepa Fok (Satélite K, 2017), de manera que ens serveix tant per homenatjar-lo a ell com a tot el que va representar El Pont. La lletra que canta en Jordimaria Macaya és una adaptació lliure al català, parlant dels aplecs a la zona on vivim, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya. I la sonoritat final té un punt esotèric que ens connecta també amb tot aquest aire màgic que travessa el disc. 

De totes maneres, el gruix del disc són composicions pròpies.
C.P: Sí, a partir del corpus inicial de peces que havia escrit jo, se n'hi van afegir un parell del Marc Figuerola, una altra de l'Eduard Casals i una altra del Jordimaria Macaya. El resultat és prou equilibrat.

A més de les composicions, els quatre integrants hi aporteu un gran varietat de timbres. El so acústic està molt treballat.
C.P: La idea del disc era que tingués molts climes diferents, molts canvis de sonoritats... I això ho podem fer perquè, tot i que jo estic molt centrada en l'acordió diatònic, els altres tres integrants del grup són grans multiinstrumentistes (Eduard Casals hi aporta viola de roda, clarinet, gralla, whistle, ocarina...; Jordi Macaya, viola i tarota; Marc Figuerola, contrabaix, guitarra elèctrica i mandolina). Aconseguir ensamblar tota aquesta varietat i posar-la al servei de la creació de diferents ambients ha sigut tot un repte. Per fer-ho vam decidir instal·lar un estudi mòbil a l'Escola Folk del Pirineu, a Arsèguel, i dedicar-hi unes sessions bastant intensives. El fet que la gravació l'hagi fet en Pau Puig i la mescla en Pau Vinyoles també ha sigut fonamental, perquè són músics que ens coneixen a nosaltres, als instruments i a la música folk. Treballar amb tants colors diferents no és fàcil, és delicat.

  
La Viu-viu al principi era un duet on hi èreu tu i l'Eduard Casals, tot i que al disc Amics (Icaria, 2015), que vau gravar amb Xavier Batllés, hi havia un munt de col·laboracions. Ara en canvi sou un quartet.
C.P: L'evolució del projecte ha estat una mica el fruit de les nostres casuístiques particulars. En principi, el grup era de petit format. Anàvem fent bolos amb l'Eduard, i en alguns també anàvem com a trio amb la incorporació del Marc. En tancar definitivament el projecte d'El Pont d'Arcalís, en Jordimaria Macaya s'hi va sumar i vam acabar definint el quartet actual. Estem tots a Arsèguel i ens va bé així. 


La Viu-viu: Foto: Diana Amigó

Al primer disc hi havia la cançó "La Viu-viu", on excepcionalment cantava Eduard Casals.
C.P: Sí, ens hi vam veure una mica obligats perquè dient-nos així i existint una cançó de Carles Belda que duia el mateix nom, doncs l'havíem d'incloure al repertori! I algú l'havia de cantar... Amb aquest segon disc, hem aprofitat que en Macaya ja ha cantat més, tot i que l'Eduard també fa cors, i hem incorporat la veu com si fos un instrument més. 

Les primeres presentacions de Flexus seran el 9 de març a la Seu d'Urgell i el 17 de març a Barcelona.
C.P: A la Seu serà a la sala Immaculada, i ens fa molta il·lusió perquè com que aquestes músiques fan molta referència al territori, hi haurà un ambient xulo. I a Barcelona, al CAT i dins del Tradicionàrius, és un altre espai amb un ressò diferent on, per suposat, creiem que hi hem de ser.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]