Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 19/03/2024

Un laberint on retrobar-se

Crònica del concert de La Viu-viu al CAT de Gràcia, el passat 17 de març

La trenta-setena edició del festival Tradicionàrius va enfilar la seva recta final endinsant-se en un laberint. Concretament, el que el grup La Viu-viu ha ideat al seu segon àlbum, el sensacional Flexus (Segell Microscopi, 2024). Un treball delicat i ric en minairons, ànimes i passejadors. Per perdre-s'hi i trobar-se.
La Viu-viu Foto: Josep Tomàs / Centre Artesà Tradicionàrius

Laberints físics, laberints mentals, laberints vitals i un espai molt concret –el laberint mineral de Rocaviva, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, ple d’escultures fabuloses ideades per l'artista Climent Olm– han inspirat aquest repertori de composicions refinades i arrelades. El títol, Flexus, fa referència als plecs de la superfície dels astres. I astres, minairons, senderols que pugen i baixen, atalaies... alimenten aquest repertori, que va arrencar d'uns estudis sobre música i moviment que va seguir l'acordionista, Cati Plana, i que ha acabat creixent amb composicions dels quatre integrants del grup. 


Jordimaria Macaya Foto: Josep Tomàs / Centre Artesà Tradicionàrius

Al CAT, Jordimaria Macaya (viola, tarota i veu), Eduard Casals (clarinet, gralla, viola de roda, flauta, ocarina i nei), Cati Plana (acordió diatònic) i Marc Figuerola (contrabaix, guitarra elèctrica i mandolina) les van interpretar íntegrament, en una tarda de diumenge de sonoritats delicioses. Van començar a situar el públic amb la primera peça, “Al llindar del laberint”, mentre les primeres projeccions jugaven amb el quadre que Eduard Casals ha ideat per a la portada i imatges de senders i camins que es bifurquen, talment com si fos un conte fantàstic de Jorge Luis Borges . 
 

Eduard Casals Foto: Josep Tomàs / Centre Artesà Tradicionàrius
Després van venir músiques juganeres per explicar històries de mítics minairons del Pirineu; els versos vitalistes i senzills de “Mossec” –a partir d'un poema de Joan Graell– i “La ruta nua rau natural”, amb Macaya lluint-se com a cantador autènticament popular, més atent al fons del que diu que als ornaments formals; melodies lluminoses construïdes amb gralla i tarota i inspirades en els dracs (“Gekkonidae”); sonoritats somiadores i melangioses a “La cabana de la fada” –amb l'aparició d'una ballarina que va acompanyar amb la seva dansa el to oníric de la tonada–; cançons d’amor cretenques (“Toúto to mína”, que va sonar mentre el públic havia de descabdellar un cabdell de cordill, com si fos Teseu resseguint el fil d’Ariadna); marxetes gracioses i juganeres (“El pla de les ànimes”), un homenatge a l’acordionista basc Kepa Junkera adaptant lliurement al català la seva infernal “Sorginak Infernuko Hauspotik Irtetzen”; passatges tristos (“La solitud del Minotaure”) i altres de més plàcids (“Talaia-guaita”)...

Les composicions de tots quatre integrants del grup –tots instrumentistes reconeguts en multitud de projectes del folk català– van anar succeint-se amb una riquesa instrumental i amb una perícia progressiva que sovint feia pensar en un conjunt de cambra, o en experiències de la música d’arrel d’altres latituds com les de la llegendària formació anglesa Penguin Cafe Orchestra. La riquesa amb què els quatre músics combinen textures i arranjaments –el brunzit de la viola de roda, el fregament aspre de la viola, el coixí de l'acordió diatònic, la dolça estridència de les dobles canyes, les serpentines del clarinet, els pessics de la mandolina, les cortines aquoses de la guitarra elèctrica– és una de les grans riqueses del quartet. El concert, igual que el disc, va ser com un passeig d'aquells que et fan fer cames i t'eixamplen una mica l'interior. I sobrevolant l’aire dels caminants hi havia, per descomptat, l’enyor de Jordi Fàbregas, amb qui tots havien compartit infinitat de bolos i vetllades, molt especialment en el si del grup El Pont d’Arcalís.


Cati Plana Foto: Josep Tomàs / Centre Artesà Tradicionàrius


Marc Figuerola Foto: Josep Tomàs / Centre Artesà Tradicionàrius

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]