El pensament tràgic i les fosques forces oraculars són el motor creatiu del nou disc i espectacle de les Tarta Relena, És pregunta (Latency, 2024). La seva estrena a la sala gran del Kursaal de Manresa, el passat 12 d'octubre, va ser el plat fort de la tercera jornada de Fira Mediterrània.

Tarta Relena a la Fira Mediterrània Foto: Txus Garcia

A la Fira Mediterrània hi ha artistes catalans que es dirigeixen al públic en anglès per veure si es pot pescar algun programador 'internacional' i hi ha artistes italians que balbotegen castellà, ignorant que la gran majoria de l'audiència preferiria escoltar-los expressant-se en la seva llengua materna. I després hi ha les Tarta Relena, que canten en grec, en llatí, en català, en castellà, en judeocastellà, en italià i fins i tot en alguna llengua morta. I es queden tan amples.

Preguntes, premonicions... Caminem cap a un destí inevitable o hi podem influir? Què és pitjor, la incertesa d'ignorar el futur o la certesa de saber que només n'hi ha un de possible? Aquest és el món mític per on transiten darrerament Marta Torrella i Helena Ros, a l'escenari i també en una instal·lació artística que s'ha pogut visitar al CCCB, en el marc de la Biennal de Pensament, "Sirenes i robots". És una instal·lació impactant, perquè les Tarta Relena i Joan Llort fan que el cant de les sirenes de l'Odissea ens adverteixin que el Mediterrani ja bull com la cassola en forn i que, si no hi posem remei, ens en anem tots a l'abisme.

Però tornem al Kursaal. A l'estrena d'És pregunta, l'escenari eren tres grans columnes i un espai diàfan. Com un antic temple dedicat a algun oracle amagat en algun racó mediterrani. Van entrar les Tarta, amb vestits de tall hel·lènic, i enmig d'un impactant joc de llums van anar desplegant el seu repertori sobre preguntes i respostes, amb aquella capacitat tan seva de saber convertir el hieratisme en virtut magnètica. 

Tarta Relena a la Fira Mediterrània Foto: Txus Garcia

Van arrencar amb amb la peça que obre el disc, la dolça "Amvrosías", que té alguna cosa esponjosa de new age. I van anar sonant "Mille risposte", en italià; la llatina "Beata viscera", i "Mano décima", sobre un tal Juan el Romano de vida perduda, que jugava a cartes i va morir ofegat sense remei.

La capacitat de Tarta Relena per construir i deconstruir artefactes fascinants va aparèixer especialment a "Tamarindo", cantada primer en directe en alguna llengua misteriosa, traduïda després amb l'ajut de la intel·ligència artificial, i finalment amb les dues artistes callades i acompanyant amb percussions les seves veus robòtiques i enregistrades. Però aquí no acaba la cosa. Va continuar amb el revers de "Tamarindo", "Odniramat", sorgida per accident quan les Tarta van reproduir la cançó a l'inrevés a l'estudi. A l'estil del "Tomorrow Never Knows" dels Beatles, que aviat farà seixanta anys.

Quan volen, les Tarta també són molt pop i saben abraçar elements ètnics amb gràcia i estil: "Si veriash a la rana" és tot un hit amb ressons del Llevant mediterrani. I d'altra banda, "La font", una de les peces més boniques i senzilles del nou repertori, ens recorda que el rovell de l'ou continuen sent dues veus que empasten de meravella. Dues veus que prenen formes sorprenents. A "Crit premonitori" són planes i obstinades, entretallades per respiracions i ofecs. Aquesta cançó, la darrera del disc, té una estructura circular d'intensitat creixent que aconsegueix extreure l'oient del temps, amb el seu missatge fràgil, terrible i inevitable. És difícil d'explicar. I fàcil de captivar-s'hi.

Entre les cançons del nou disc, l'espectacle va recuperar algunes peces del disc anterior: "El suïcidi i el cant", adaptació de poemes amorosos paixtuns, anònims i femenins (atenció, antic feminisme a l'Afganistan!), i "Las alamedas", sobre un poema de García Lorca, amb la qual van tancar l'espectacle. És bastant engrescadora la manera en què les Tarta Relena han anat escrivint el seu destí fins aquest instant.

Tarta Relena a la Fira Mediterrània Foto: Txus Garcia

Navega per les etiquetes

Tarta RelenaFira MediterràniaÉs pregunta

FEU EL VOSTRE COMENTARI