Miquel Ametller, al CAT de Gràcia l'any 2003
Miquel Ametller Caules (Ciutadella, 16 de novemdre de1937) no només va preocupar-se de practicar la glosa menorquina que havia après dels més grans, sinó que també va esmerçar-se en transmetre els seus coneixements als més joves, que han dut la glosa menorquina a una realitat social, mediàtica i cultural molt diferent de la de dècades enrere. Ell era fill de família pagesa i d'unes quantes generacions de glosadors. Quan, a partir dels 6 anys, va aprendre a glosar de son pare, que es deia també Miquel, Menorca encara era en molts sentits una societat tradicional i força tancada. Es glosava a la taverna, entre vi, pastissets i gin, en un ambient exclusivament masculí, i d'aquesta manera afloraven cròniques socials, conflictes... tot molt local. L'antic ambient de les gloses menorquines va entrar en crisi entre els anys seixanta i setanta. No cal dir que avui el panorama és radicalment diferent: la glosa ha esdevingut un poderós emblema identitari amb el qual es pot fer festa i crítica social. I perquè això hagi acabat sent així, el paper de
Miquel Ametller com enllaç entre una realitat i l'altra ha estat clau.
Juntament amb
Esteve Barceló i
Toni Pons va crear Soca de Mots, associació d'amants de la glosa de Menorca, amb la qual va organitzar mil i una iniciatives, des de les tècniques de glosar fins a l'aprenentatge de l'acompanyament amb guitarra (a diferència de la glosa mallorquina i l'eivissenca, la menorquina s'acompanya d'aquest instrument). L'any 2009 va participar en el documental de Mapasonor
D'Es Castell a sa Pobla. L'any 2016 va rebre el premi Ramon Llull. Però, més enllà dels reconeixements, el seu gran llegat és la multitud de trobades i cantades a Menorca, però també arreu dels Països Catalans, on va deixar petja.
En una entrevista a la revista
Folc, deia això quan se li demanava que definís, en poques paraules, què és glosar: "És l'expressió que té un glosador per donar a entendre el que té a dins, de manera que qui l'escolti capti el que vol dir".
Les mostres de condol per part de la cultura popular menorquina han estat nombroses. Valguin com exemple aquests versos en forma de glosa que ha escrit a les xarxes la guitarrista
Annabel Villalonga:
D'ençà que al Cel has partit,
un sentiment se desferra,
el cor s'omple de neguit
i sa veu se me desguerra.
Vaig acompanyar amb delit
els teus versos amb guiterra.
Soca d'Ametller has florit
la glosa d'aquesta terra.