'M'aclame a tu', tribut a Ovidi Montllor

La revista de març d'Enderrock inclou un disc que recull una desena de versions de l'alcoià

| 10/03/2015 a les 06:58h

Enderrock se suma a l'Any Ovidi i coincidint amb els 20 anys de la seva mort aquest mes, al número 234 de la revista publiquem un reportatge amb un recull de 'Les 100 veus del cantant d'Alcoi'. A més, encartem el disc M'aclame a tu (EDR Discos), un recull d'onze versions, algunes de les quals inèdites, de Juli Mira, Toti Soler i Gemma Humet, Miquel Gil i Pascal Comelade, Miquel Gironès (Obrint Pas) i Borja Penalba, entre altres.
 Portada del disc 'M'aclame a tu' (EDR Discos)

Juli Mira - “Autocrítica i crítica”
Aquest actor valencià (que hem vist a Porca misèria i La Riera, entre d’altres) recita un dels textos més personals i definitoris d'Ovidi Montllor. Pertany a l’espectacle Els nostres poetes, fet amb Paco  Muñoz i Lluís Miquel. Extret d'Els nostres poetes (EGT, 2000).
 
Toti Soler i Gemma Humet - “Va com va”
Toti Soler va ser company, amic i còmplice d'Ovidi Montllor. Des de la mort del cantant alcoià, Toti Soler ha volgut mantenir viu el seu record interpretant multitud de les cançons que van interpretar plegats. Aquí recupera “Va com va” amb la veu de Gemma Humet. Extret d'El teu nom (TO / Satélite K, 2013).
 
Miquel Gil i Pascal Comelade - “Homenatge a Teresa”
“Homenatge a Teresa” és la cançó més versionada del repertori d'Ovidi Montllor. Està basada en la història real d’una dona alcoiana a qui la guerra ho va prendre tot, també el seny. Amb la veu de Miquel Gil i el piano de Pascal Comelade. Extreta d'Ovidi Montllor. Crònica d’un artista (EDR, 2005).
 
Ballàgora - “M’aclame a tu”
Una de les peces més delicioses d’Ovidi Montllor, feta sobre un poema de Vicent Andrés Estellés. La interpreta el grup de ball a plaça Ballàgora (nom que ve de ball a l'àgora) amb la veu de Maria Amparo Hurtado, una de les Sis Veus per al Poeta. Inèdita.
 
Oriol Foll - “Montserrat”
El recentment desaparegut Oriol Canals també va donar la seva versió d’una cançó d'Ovidi Montllor en un dels seus discos per al públic adult que signava amb el nom d'Oriol Foll. Tot i que no en va canviar la lletra, si que va alterar-ne el títol: “Montserrat” va passar a ser “Carme”. Extret de Foc (Rediscus!, 2010).
 
Antonio el Remendao - “Serà un dia que durarà anys”
El 2010 la sala Stroika de Manresa va organitzar un concurs de versions d'Ovidi Montllor. El guanyador va ser Antonio el Remendao, que va oferir la seva visió ‘per bulerías’ d’aquesta cançó de 1973 que parlava del dia de la mort del dictador. Inèdita. 
 
El Diluvi - “Cançó del cansat”
Aquest grup de Castalla i d’Alcoi es va donar a conèixer amb cançons d'Ovidi Montllor. El seu folk modern i valent ara ja té conté altres cançons. Al concert de la #primaveravalenciana van cantar aquesta peça tan definitòria del seu autor. Inèdita. 
 
La Fera Ferotge - “Perquè vull”
“Perquè vull” és una bona mostra de les cançons d'Ovidi Montllor. Una cançó d’aparença fràgil que serveix a l’autor per deixar anar les seves consignes vitals. La interpreta La Fera Ferotge, un grup dedicat exclusivament al repertori del cantant d’Alcoi. Extreta d'El món no avança, gira (DiscMedi, 2013).
 
Xerramequ Tiquis Miquis - “La fera ferotge”
El poder de seducció dels textos d'Ovidi Montllor és tan gran que alguns han volgut mantenir la lletra tot variant-ne la música. És el cas de Xerramequ Tiquis Miquis, que presenten aquesta peça en la veu de Carles Belda al seu primer disc. Extreta de Xerramqu Tiquis Miquis (K Industria Cultural, 2004). 
 
Inadaptats - “Tot explota (pel cap o per la pota)”
Entre tots els grups que han cantat Ovidi Montllor destaca Inadaptats. Els vilafranquins van saber aprofitar la força de les cançons i multiplicar-la amb el seu hardrock combatiu. “Tot explota (pel cap o per la pota)” és una bona mostra del resultat d’aquesta trobada musical. Extreta d'Homenatge a Ovidi (Bullanga Records, 2004).
 
Miquel Gironès i Borja Penalba - “Homenatge a Teresa”
Les cançons d’Ovidi Montllor permeten totes les lectures. El disc comença amb un recitat –que dóna força al text– i acaba amb una peça instrumental –per valorar-ne la música–. Una peça inèdita interpretada a la doçaina per Miquel Gironès (Obrint Pas) i la guitarra per Borja Penalba. Inèdita.
Arxivat a: Enderrock