'Catalunya, país de festivals'. Foto: Departament de Cultura
El conseller de Cultura va assegurar que els festivals musicals són "un dels grans actius a la cultura del país, on participen molts artistes, tècnics i gent que projecta Catalunya més enllà de les fronteres". No perquè sí va citar la llista que Time Out Londres va fer dels 50 millors festivals del món, que situava en primera posició el Primavera Sound de Barcelona (el que té més espectadors a Catalunya, amb prop de 200.000) i en cinquena posició el Sónar. És l'exemple de visibilitat i representació que es valora des del Departament de Cultura. Però no és l'únic aspecte que es té en compte. Mascarell va enumerar una llista d'elements referencials que aconsegueixen tots els festivals: "factor de modernització, motor de contractació i feina, plataforma d'innovació, escenaris on mostrar els nous talents, projecció internacional, importància econòmica i turística, així com de formació musical". Tot plegat, per agrair diverses vegades l'"excel·lència professional" als directors de festivals presents a la sala, que aconsegueixen amb aquest "entramat d'iniciativa públic-privat" una bona projecció de "la marca Catalunya", segons Mascarell.
Jordi Sellas va valorar les dades del dossier de premsa que es va projectar, on es veu geogràficament la disposició dels festivals (ubicats majoritàriament a la costa catalana), es fa una comparativa d'àmbit europeu (segons la qual els públics a Catalunya podrien créixer més, ja que la mitjana europea es de 28.455 espectadors i la catalana de 12.121 assistents), i on cal destacar també les següents dades: a Catalunya hi ha més de 360 festivals que generen més d'1,5 milions d'espectadors; un 32% d'aquests festivals tenen més de 20 anys d'antiguitat i un 42% entre 0 i 9 anys, i un 3% dels festivals acumulen més de 80.000 espectadors enfront d'un 44% que tenen menys de 3.000 espectadors. Amb les dades a la mà també es va voler afegir que Catalunya té més música que la mitjana europea durant tot l'any, malgrat que els pics se celebren els mesos de juliol i agost.
Jordi Sellas a la presentació de 'Catalunya, país de festivals'. Foto: Departament de Cultura
Sellas, citant Albert Bardolet (director de l'Àrea de Música de l'ICEC), va voler donar valor a aquest "sotabosc" de festivals musicals, ja que molts d'aquests s'emporten el suport del Departament de Cultura pel seu valor estratègic. Segons Sellas, la bona feina també passa per "saber dimensionar correctament els festivals". És així com s'ha distribuït els ajuts els últims anys, segons la seva naturalesa i gènere: els de música clàssica s'emporten un 41% d'ajut públic, els de pop-rock un 17%, els de músiques del món un 47%, els de jazz i blues un 18% i els de caire multidisciplinar un 23%. Després de mostrar pressupostos i com els ajuts públics són els que contribueixen perquè s'asseguri la presència d'un 52% d'artistes catalans, es va comentar els impactes econòmics dels principals festivals i dels dos mercats estratègics a Catalunya: Mercat de Música Viva de Vic i Fira Mediterrània de Manresa, així com l'eina de finançament que s'ha incorporat des de l'any 2013, la modalitat de subvenció i aportació reintegrable que concedeix l'ICEC –per a festivals amb pressupost superior a 500.000 euros–, que té el repte de "recuperar els nivells d'ajut per part de l'ICEC, incorporant les noves formes de finançament, per un import superior als 3 milions d'euros".
Finalment va intervenir a la presentació el responsable de la sectorial de festivals de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Xavier Pascual, director dels festivals Acústica i Sons del Món. Pascual també va valorar la feina que es fa des de cada festival en impacte (econòmic, turístic i d'autoestima com a poble), però a part de posar en valor els festivals va demanar assolir "tres reptes o compromisos": u, que es faci el que calgui per abaixar el preu de l'IVA "que ens estan extorsionant"; dos, la majoria d'empreses culturals que organitzen festivals, petites i mitjanes, de 2 a 8 treballadors, necessiten que l'administració liquidi el deute que té amb elles, per enfrontar-se al problema de la liquiditat, i tres, que els festivals a cada poble estiguin per sobre de sigles i partits, que no depenguin del canvi de regidors a cada elecció.
Paral·lelament els assistents van gaudir d'un tast musical a càrrec dels artistes Arianna Savall i Petter Udland Johansen, Núria Graham i Nyandú, així com de videoclips on diversos cantants i organitzadors de festivals, des d'Els Amics de les Arts fins a Pantanito, Anna Roig o Alguer Miquel (Txarango), valoraven el que suposa per als artistes i els territoris la dinamització cultural. Els artistes demanen que l'escala de prioritats capgiri el fet residual amb què sovint es tracta la cultura, un factor de cohesió social immens com a espai de convivència i transformació social, i una millor educació musical des de les escoles.
.gif)
.gif)
