Reportatge

50 anys de la Revolució dels Clavells i 12 connexions musicals entre Catalunya i Portugal

Amb motiu dels 50 anys de la Revolució dels Clavells, repassem els fluxos musicals entre tots dos països

| 25/04/2024 a les 11:30h

Imatge il·lustrativa
El 25 d’abril del 1974, ara fa 50 anys, una cançó de JoséZeca’ Afonso , “Grandôla, vila morena”, va ser el senyal d’inici de la Revolució dels Clavells, una revolució incruenta en què els militars demòcrates es van alçar contra la dictadura autoritària de Marcelo Caetano.

Quan va conèixer els fets de Lisboa, el mànager Joan Molas se n’hi va anar i va organitzar un desembarcament de cantants catalans solidaris amb la Revolució dels Clavells. Un dels que hi va acudir va ser Quico Pi de la Serra: “Quan vaig arribar a Lisboa em va trucar el José Afonso. Jo encara no el coneixia i em va dir d’anar-lo a veure a un poble. Allà ens vam conèixer i va néixer una amistat que no vam deixar fins que va morir. Va venir unes quantes vegades a casa, jo vaig anar a casa seva...”.

Dos cantants més, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, ens van inspirar en els fets –en l’enveja democràtica que la Revolució dels Clavells va tenir a l’Estat espanyol aleshores sota la ja darrera dictadura europea– per construir dues cançons: “Abril 74” i “Abril”. Però les connexions musicals entre els dos països són sòlides i perdurables; us en presentem una dotzena d'exemples.


1. “Grândola, vila morena”
Convertida en un estàndard de la música de combat arreu del món, aquesta emblemàtica cançó ha estat interpretada per diferents artistes dels Països Catalans. Alguns (FSAN (Front Semicorxera d'Alliberament Nacional), Xavier Ribalta…) n’han mantingut la versió original, mentre que altres (Marina Rossell, Paco Muñoz, Enric Hernàez) l'interpreten en català. El cas de Paco Muñoz és especial, ja que el 25 d'abril del 1974 era a Portugal: "Vam passar prop de Setúbal i vam anar a veure Zeca Afonso. La nostra intenció era seguir cap a Lisboa però ell, que estava al cas de la Revolució dels Clavells, ens va aconsellar que ens quedàrem a dormir a sa casa, tot i que ell, se n'hi va anar. L’endemà ho vam entendre tot. Al cap d'un temps, vaig fer una versió de ‘Grandôla, vila morena’ i l'hi vaig ensenyar. Em va demanar que la gravés." A més, Pascal Comelade també en va presentar una versió en directe al seu disc Live in Lisbon and Barcelona Ninetynine (Les Disques Du Soleil Et De L'Acier, 2000). El músic en recorda el moment: “al principi la gent no es va adonar quina cançó estava tocant, però quan la va reconèixer va esclatar en aplaudiments. Al disc se sent perfectament”.





2. “Abril 74”
La cantant lisboeta Marta Garrett acaba d’estrenar una versió de la cèlebre cançó de Lluís Llach. Però no és l’única versió ‘portuguesa’ que hem trobat: Memórias a Dois és un duet format per Miguel Rego i José Rego (pare i fill), que el 2021 va presentar un disc i un espectacle musical que gravitava entorn de la Revolució dels Clavells. Entre les peces que hi van incloure, hi ha “L’estaca” i a l’espectacle (no al disc), també “Abril 74”. “Considerem que és una de les cançons més boniques dedicades a la nostra Revolució dels Clavells. Musicalment, és immensament rica, amb canvis de to i una bella melodia que acompanyen lletres de resistència i lluita constant per garantir els drets de les generacions futures a una vida millor”, reconeix el petit dels Rego. La peça també ha estat versionada per diferents artistes catalans i n'existeixen versions en noruec, polonès i italià. 





3. El cançoner d'abril
L’altra gran cançó catalana filla de la Revolució dels Clavells és “Abril”. Bonet al·ludeix, sense anomenar-la, a “Grândola, vila morena” per expressar que a l’Estat espanyol es necessitava també una cançó que esperonés l’arribada de la democràcia: “Un abril em va portar / per l'aire una cançó, / el meu amic la cantava, / també la vull cantar jo.” A més, Bonet ha interpretat, en català algunes peces d’origen portuguès com la “Dansa d’amor”, un poema del Rei Dionís de Portugal musicat per Toti Soler.


D'una manera similar, l'andalús Carlos Cano va compondre "Luna de abril", una peça que va dedicar a Zeca Afonso. El 2021, Giulia Valle va liderar un espectacle (i disc) d'homenatge al cantautor de Granada i va demanar a Rusó Sala que cantés una adaptació al català d'aquesta peça: 'Tota la soledat / es va cobrir de flors / i una cançó per l'aire / s'escampà…'




4
“A tota vela”
José Afonso, l’autor de “Grândola, vila morena”, va trabar bona amistat amb diversos cantants catalans, entre ells Maria de Mar Bonet i Quico Pi de la Serra. L’any 1982, Pi de la Serra va presentar Pijama de saliva (Edigsa), amb una peça dedicada a l’amic portuguès: “La vida senzilla”. “Es una cançó, que li agradava perquè s’hi sentia identificat en el seu sentit general. I si algú la troba emparentada amb la seva “Cançao da paciencia”, té raó. La cançó “Paciencia” de Lenine també va per aquí” explicava el barceloní fa un temps. Però si hi ha una cançó que uneix per sempre els dos talents és “A tota vela”, basada en un text de Zeca Afonso que no va arribar ha musicar. Sí que ho va fer Pi de la Serra, adaptada al català: “Érem a casa seva i em va donar el text. Em va dir que hi posés música, que ell no se’n sortia. Em va demanar que en fes alguna cosa i no en vaig fer res. Poc abans de fer el disc Quico, rendeix-te! (Ariola, 1988) la vaig tornar a mirar, la vaig traduir i la vaig vestir amb una música difícil de definir, amb un ritme de quatre per quatre. És un d'aquells textos que Zeca escrivia en to surrealista per explicar una postura vital a través d'un seguit d'imatges fotogràfiques.” Pi de la Serra també la va incloure al directe Qui té un amic (Ariola, 1989).



5. Serrat i “El drapaire”
La relació entre Catalunya i Portuga pel que fa a la música popularl, però, no s’inicia el 1974. Ja l’any 1969, Serrat va presentar Joan Manuel Serrat… e as suas canções (London Globe), amb 12 cançons seves adaptades al portuguès. Entre elles, n’hi havia diverses originalment en català: “Cançao de madrugada”, “Como faz o vento”, “Pouco a pouco”, “Palavras de amor”, “Sabes” i “Meu amor adeus” (“Me’n vaig a peu”). També s'hi incloïa “O Ferro Velho” (“El drapaire”), que va adquirir molta popularitat anys més tard gràcies a la versió que en va fer el cantant Carlos Manuel de Ascenção de Almeida —conegut com Carlos do Carmo, en al·lusió al barri de Lisboa d’on era originari—.





6. Amalia Rodrigues
La lisboeta Amalia Rodrigues està considerada el màxim exponent del fado. La seva carrera està farcida de reconeixements tan a Portugal com a la resta del món. Diversos artistes catalans —Sílvia Pérez Cruz, Gisela, Ultramar…— l’han versionada respectant el portuguès original. A més, també hi ha adaptacions musicals d’algunes de les seves peces, com per exemple el "Cor perdut" de Maria del Mar Bonet, entre d’altres. Mariona Sagarra va cantar “Estranya forma de vida”, una peça que Sílvia Pérez Cruz i Gisela canten en portuguès.


També n’existeix una altra versió en català, a càrrec de Bacalhoeiro.


7. José ‘Zeca’ Afonso
La seva magna obra ha quedat eclipsada per l’èxit desbordant i universal de “Grândola, vila morena”. Però Zeca Afonso és molt més que aquesta cançó. Núria Piferrer ‘Névoa’ és indubtablement la cantant catalana amb més relacions amb Portugal i qui més ponts musicals ha construit entre les dues nacions, cantant tant en portuguès com en català. Al seu repertori hi ha “Paraula rodona” de Zeca Afonso: “Es tracta de l’adaptació al català de "Redondo vocábulo", una cançó preciosa de Zeca Afonso. A banda de ser una cançó molt bonica i amb una lletra molt suggeridora, té la peculiaritat que va ser escrita des de la presó. En Zeca era un activista social i polític i, tot i que no va militar mai en cap partit, tenia vinculacions amb el Partit Comunista Portuguès. La lletra té un punt surrealista i jo sempre he pensat que la va escriure així per poder passar algun tipus de censura.”



8. Clàssics catalans en veus de dones portugueses
La influència dels cantants catalans és visible també en la veu de dues cantants luses, que fa uns anys van incorporar peces en català als seus discos. Una d’elles és l’actriu i cantant Maria de Medeiros, directora i una de les protagonistes de la pel·lícula Capitães de Abril (2000), ambientada a la Revolució dels Clavells. El 2010, Medeiros va publicar Penínsulas & Continentes (Universal), on incorporava dues cançons en català: una d'elles, “Aixi com cell qui es veu prop de la mort”, una cançó de Raimon sobre un poema d’Ausiàs March. L’altre, “Epigrama”, un poema de Joan Salvat Papasseit musicat per Toti Soler i incorporat també al repertori de Maria del Mar Bonet. Uns anys abans, Susana Maria Alfonso de Aguiar ‘Mísia’ va presentar Fado (Ariola, 1993), amb una versió de “La gavina” de Marina Rossell. El 2007, la cantant de Porto va tornar a cantar en català al disc de la Marató: “Plou al cor”, original de Joan Manuel Serrat.





9. Heavy en català amb D.O. Portugal
Per estrany que ens pugui semblar, hi ha un grup a Portugal que no es limita a haver gravat alguna cançó en català sinó que té tota la seva discografia en la llengua d’Espriu. Es diuen Els Focs Negres i quan se’ls pregunta per quin motiu canten en català, ho tenen ben clar. “En realitat, la resposta aniria en sentit contrari: per què no fer-ho? Pensar territorialment les llengues i les cultures és un arcaïsme allunyat a la manera com jo veig les coses. Tampoc no m’agrada aquesta geolocalització del grup. Els fets artístics dilueixen les fronteres. Per què mai no es pregunta a ningú per què es canta en anglès? Tot i no ser la meva llengua materna, el català és més proper a nosaltres que l’anglès. Jo no tinc cap sentiment nacional. La nostra nació és diu Nació Mètal", explica el cantant de la banda, que es presenta com Monsenyor Belathauzer of Death.

De moment han publicat dos discos, Els focs negres (Rafchild Records, 2021) i Màrtirs carnívors: Himnes per a un nou apocalipsi (Firecum Records, 2023) i avancen cap al tercer. “El rock’n’roll no es pot aturar, mai. Mentre existim hem de continuar creant música i sempre utilitzarem la llengua catalana, que escollírem per posar paraules a la veu, la qual cosa, més que un mitjà per transmetre un missatge, és un altre instrument, que arriba simultaniament al nervi i a la comprensió racional. Al cap i a la fi, tot és il·lusió, discòrdia i somni.”




10. L’eurovisió que ens uneix
Diversos artistes que han paricipat al Festival d’Eurovisió representant Portugal han tingut vincles directes amb Catalunya i els cantants catalans. Hi ha tres casos especialment significatius. El primer és el de Madalena Iglésias, qui va representar la televisió portuguesa al festival del 1966 a Luxemburg i va quedar en 13a posició. Aquell mateix any, va enregistrar en català una de les seves cançons, “Setembre”, que va incloure en un senzill compartit amb l’argentí Marty Cosens. El 1972, Madalena Iglésias es va casar i deixar la música, el 1987 es va instal·lar a Barcelona, ciutat on va residir fins la seva mort el 2018.


Salvador Sobral va ser el guanyador de l’Eurovisió 2017, essent la primera vegada que un portuguès aconseguia aquesta fita. Els seus vincles amb els Països Catalans venen de la seva etapa de formació. Va tenir una beca Erasmus a Mallorca i posteriorment va estudiar dos cursos al Taller de Músics, a Barcelona. Sobral va enregistrar amb Magalí Sare una peça sobre un text de Fernando Pessoa: “Sempre vens assim”, i en català, "Em moro" amb Sílvia Pérez Cruz.


Per la seva banda, Mariana Brito de la Cruz Forjaz Secca ‘Maro’, va ser qui va representar RTP al festival d’Eurovisió del 2022. Va quedar en novè lloc amb la cançó ”Saudade, saudade”. Maro va gravar una versió acústica d'aquesta peça a l'església romànica de Santa Eugènia de Relat, a Avinyó, acompanyada a les veus per Judit Neddermann, Sílvia Pérez Cruz, Rita Payés, Magalí Datzira, Magalí SareEva Fernández i Selma Bruna, entre altres. També ha col·laborat en català amb Pol Batlle a la cançó “No ho has entès”.





11. De València a Lisboa
Impulsada per l'Institut Ramon Llull, el Festival Polirítmia de València i la productora Musicbox de Lisboa, la cantant del Baix Maestrat Xiomara Abello va fer una residència artística a Lisboa i a València el 2022 per treballar amb la cantant Bia Maria. “Es tractava de generar un espectacle on es posaren en diàleg la música d’arrel portuguesa i l’arrel valenciana. I vam veure que hi ha molts elements comuns en els dos territoris, el que passa és que s’expressen de maneres diferents. Les cançons de treball, les cançons de bressol… tot això són expressions artístiques populars que s’han generat per igual en tots dos territoris”, explica Abello. El resultat és l’espectacle De València a Lisboa, que es va presentar amb molt bona acollida a totes dues ciutats. Qüestions logístiques, però, van impedir-ne la continuïtat i, de moment, l'enregistrament del disc.



12. Fernando Pessoa
No podíem acabar aquest repàs als vincles musicals entre Catalunya i Portugal sense fer esment a l’obra de Fernando Pessoa, un dels literats més grans de la cultura portuguesa de tots els temps. Pessoa ha influenciat diversos autors catalans, que el citen a les seves lletres. Entre els que reconeixen el seu mestratge hi ha el poeta menorquí Ponç Pons, que va publucar el llibre Pessoanes. El cantant Joan Manel Escobedo va musicar 12 dels poemes d'aquest recull. Alguns intèrprets catalans han cantant Pessoa en portuguès, mentre que altres l’han interpretat traduït i adaptat al català.

"Pastor", d'Aucell cantaire


"El poeta és fingidor", de Toti Soler


"Allò que em dol", d'Els Nens Eutròfics




L’objectiu d’aquest reportatge no era fer un exercici d’exhaustivitat, sinó posar sobre la taula exemples de la relació entre Catalunya i Portugal. Per això, n'hi n'ha que han quedat fora: els discos editats per artistes catalans a Portugal (BonetLlachPi de la Serra…), el disc Novos sonhos (DiscMedi, 1999) de Berta, alguna col·laboració (per exemple Refree amb Lina), versions en portuguès fetes per artistes catalans… 
Especial: Llistes
Arxivat a: Enderrock, Zeca Afonso, Marina Rossell, Paco Muñoz, Marta Garrett, Pascal Comelade, Memórias a Dois, Maria del Mar Bonet, quico pi de la serra, Joan Manuel Serrat, Carlos do Carmo, Amalia Rodrigues, Mariona Sagarra, Bacalhoeiro, névoa, Mísia, Maria de Medeiros, Els Focs Negres, Madalena Iglésias, Salvador Sobral, magalí sare, MARO, Pol Batlle, Xiomara Abello, Bia Maria, Aucell Cantaire, toti soler, els nens eutròfics, Portugal, Giulia Valle, rusó sala, llistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.