Benvinguts al primer disc de Trau

Els guanyadors del Sona 9 2014 expliquen tots els detalls de les seves primeres cançons

| 18/11/2015 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock, born de cançons, déu vos guard, sona 9, disc, trau, barcelona
Psicodèlia i pop van agafats de la mà al primer disc d'estudi de Trau, Déu vos guard (DiscMedi). Els santboians han tingut la producció de Tomàs Robisco, arran del seu pas pel Sona 9 2014, i aquest dijous 19 el presentaran al Born Centre Cultural de Barcelona dins el cicle Born de Cançons. 

Trau. Foto: Júlia Quintana

"Borinot de bardissa": "És una de les cançons que hem recuperat de la maqueta. Casa la iaia, una casa de pagès de tres plantes, pot ser un gran món màgic per a un nen. Aquest món va voler ser plasmat amb una cançó rockera". 

"I és vostè?": "Cançó que pot recordar els Kinks del disc The Kinks are the Village Green Preservation Society (Pye, 1968), o els Zombies d’Odessey and Oracle (CBS, 1968). És un homenatge a tota la gent que pinta professionalment, o no... La història simplement és pintoresca". 

"Blau, net i clar" (amb Lluís Gavaldà): "Cançó pop per excel·lència, a cavall de ByrdsBig Star o Teenage Fanclub. Vol ser un tema optimista però que ha quedat melancòlic".

 "85 estels": "Cançó que convida a ballar de principi a final, i amb la col·laboració especial de membres de The Gramophone Allstars".

"Somni de festa major" i "Grans mags""Possiblement són les dues cançons més inspirades en els Beach Boys: flautes travesseres, baixos melòdics, melodies i harmonies complexes, jam-blocks, cascabells, reverbs...".

"Fill de 7 pares": "Una de les altres cançons protesta del disc, amb tocs de soul barrejats amb guitarres beatelianes".

"Cant de quan la sang ens bull (amb The Crab Apples i Tomàs Robisco)": "Cançó protesta recuperada de la maqueta... Massa vegades ens fan bullir la sang. És un himne". 

"Faig tronar": "És el neuroticisme portat a cançó. Inici garage-surf amb final pop festiu". 

"Remei": "Cançó basada en el caminar del baix i la bateria, inspirat en els nostres cosins llunyans de Filadèlfia Dr. Dog. Una lletra amorosa descrita de manera entranyable".

"No
 et posis vermella": "Possiblement és la cançó del disc de tall més rock clàssic; basada en un riff molt enganxós i acompanyada d’una lletra on volíem plasmar, amb to irònic, el contingut d’algunes de les lletres dels grans clàssics del rock".

"El jardiner verd": "Possiblement la cançó més lisèrgica del disc".

"Canto per tu": "És l'únic tema totalment en acústic, guitarra i veu; la cançó més personal del disc. Una pèrdua recent".