Instantànies sonores

El 4 de març Judit Neddermann publicarà el seu segon disc, 'Un segon'

| 02/03/2016 a les 15:00h

Un segon (Satélite K) és la segona referència de la trajectòria en solitari de Judit Neddermann, que sortirà a la llum el 4 de març. La cantautora de Vilassar de Mar ha teixit un repertori íntim i personal amb la producció de Pau Figueres,i el presentarà en directe l'1 d'abril  al cicle EnciSAT!. Escolta'n un avançament a Enderrock.cat!
Judit Neddermann. Foto: Juan Miguel Morales

Un segon
 l’has fet d’urgència ‘en un segon’, o el títol és senzillament perquè representa el segon disc?
Es titula Un segon perquè serà l’única vegada a la vida que podré fer aquest joc de paraules, que sigui un segon disc i jugar amb el ‘segon’ temporal. I tot lliga: la majoria de cançons les he escrit a partir d’emocions molt fortes, i de vegades aquests instants de sentir molt d’amor, molta tristesa, molta connexió familiar, molta enyorança... poden durar només un segon. El clímax d’una emoció és tan sols un instant, i jo la desgrano i la converteixo en una cançó de pocs minuts. En un segon de temps poden canviar moltes coses. De fet, les fotografies del llibret del disc les he fet només amb segons de diferència. Una foto també és un moment concret que forma part d’una experiència sencera.
 

“Didi” és una cançó d’amor recent? 
Molt recent. Està dedicada al Dídac Fernàndez ‘Didi’, que és la meva parella des de fa un parell d’anys. Quan canto: ‘La Clara ho diu, entre rialles...’, em refereixo a la pianista Clara Peya. Va ser just en el moment de presentar el meu primer disc, quan el Dídac va venir a fer les cerveses de després del concert. Vaig voler fer-li una cançó en què explico el moment de l’enamorament, perquè va ser molt maco. És un cant d’amor que pot servir a moltes parelles. 
 
En canvi “Ara i aquí” és un tema amb més influència de The Gramophone Allstars, el teu altre grup de directes. 
Sí, els arranjaments de la cançó són del Genís Bou, i els músics que van venir a gravar els pitos, excepte l’Òscar Latorre, són fixos de la Gramophone. A l’hora de fer-la, aquesta cançó em va sortir molt diferent; una mena de happy flowers molt pop, com de melodia de Walt Disney. En Pau em va recomanar que quedaria millor si la passàvem a menor, perquè tingués una mica més de misteri... Ha patit una metamorfosi total, avalada per mi, i el resultat ha quedat molt bé. És una peça nova en la meva línia musical.

L'entrevista completa, la podeu llegir a la revista Enderrock de març.
 
Arxivat a: Enderrock, judit neddermann