El 2022, amb la publicació del disc Olímpica i primavera (U98 Music) Blaumut va celebrar 10 anys de l’inici del grup i va arrencar una gira especial d'aniversari amb el títol ‘Blaumut 10’. Ara, la banda barcelonina torna amb un nou treball, Abisme (Fanatik / Blanco y Negro, 2024), que han dividit en dos capítols. Avui, ha estrenat el Capítol 1 en format digital, i el pròxim 11 d’octubre publicaran el segon, també en físic. En parlem amb el vocalista i compositor del grup, Xavi de la Iglesia.



Veniu de girar ‘Blaumut 10’. Com ha anat?
Ha sigut una gira molt profitosa i una gira que ha donat sentit a tots aquests 10 —ara ja quasi 12— anys de grup. Veure que, després d'aquest temps i de 5 discos a l'esquena, la gent segueix allà, continua omplint un Palau de la Música o els auditoris, és una gran alegria. Veure que la gent encara canta les cançons ens ha fet sentir que tot el que hem estat fent té sentit. La veritat és que és una gira que hem gaudit moltíssim.

Durant aquesta gira heu anat preparant el vostre nou disc, 'Abisme'. Quina història hi ha darrere?
És un disc que parla d'enfrontar-se a les pors personals i de sortir de la zona de confort, d'aquí ve el títol del disc, Abisme. Sovint, quan fem una passa més enllà, i sortim d’allà on ens sentim còmodes, ens enfrontem a nosaltres mateixos i a les nostres pors, i això, per a mi, és una cosa profitosa perquè ens ajuda a créixer.

Com va sorgir aquest concepte?
No ho vaig plantejar així a l'hora de fer les cançons, ni vaig plantejar fer un disc sobre aquesta temàtica. Tenia necessitat d'escriure sobre això per enfrontar-me a mi mateix i a les meves pors. Però, un cop tenia totes les cançons, me les vaig mirar en perspectiva i llavors és quan vaig veure el fil conductor que les ressegueix. Aquesta idea també em va inspirar a fer la portada del disc i a conceptualitzar-lo tot, perquè veia cap a on anaven les cançons. 

Totes les cançons estan fetes des d’experiències pròpies teves?
Sí, no ho faig des de res específic, però totes tenen el meu punt de vista. Per això, quan acabo un disc, tanco una etapa. He estat recollint tota aquella informació, l’he abocat a les cançons i ara tinc el comptador a zero, començo a recollir noves experiències. Pel públic és al revés, perquè quan ells escolten el disc, entren en aquesta etapa que jo he tancat.

El disc el publiqueu en dues parts. Per què?
Avui dia, quan es publica un disc, al cap de dos o tres dies ja està antiquat. I per mi això no té cap sentit: cuinar un disc durant un any i mig o dos —fent les cançons, gravant-les i creant un concepte— perquè després en dos dies, s’hagi passat. No estem inventant res tampoc, però hem vist que si dividim el disc en dos, primer posem el focus en les cinc cançons en format digital perquè la gent les escolti bé. Llavors, després de deixar un temps de repòs, a l'octubre publicarem les altres cinc cançons i amb elles el disc complet en físic.
 
Com heu triat quines cinc cançons formen part de cada capítol? 
Per aquest Capítol 1 hem intentat triar les cançons més estiuenques i que vèiem més per tocar a l’aire lliure, en festivals i espais grans. La segona part, són temes que ens imaginem més tocant en auditoris i teatres, que és per on anirà la segona part de la gira d’aquest any. És on acostumem a tocar a la tardor, i creiem que les altres cançons encaixen millor en aquell context. Tot i això, un cop el disc estigui sencer, el tocarem tot en directe. 


A “Camises de palmeres”, el senzill del disc, heu començat a jugar amb 'beats' més electrònics a les bases. Com sorgeix aquesta idea?
Sempre intentem allunyar-nos del que es porta o deixa de portar. A l’hora de gravar, busquem sons i experimentem bastant amb el que tenim. En aquest sentit, mai havíem barrejat un beat més caribeny o electro-caribeny amb música clàssica, perquè per nosaltres és una cosa molt pura. Però la combinació ens feia gràcia, i va funcionar molt bé quan ho vam provar, així que es va quedar a la cançó. Perquè ens guiem més per les nostres sensacions que per quina és la tendència del moment, pel que toca o no toca fer o pel que es punxarà després a les ràdios. Per això estem contents amb el que fem.

Tot i això, continuareu apostant pels vostres instruments clàssics? O aquesta experimentació anirà a més?
En les cinc cançons que descobrirem a l'octubre hi ha de tot, evidentment. Es pot reconèixer el so Blaumut de sempre, però hem intentat que cada cançó tingui un vestit fet a mida. No teníem la intenció de trencar plats a tort i a dret, sinó que volíem fer-ho quan toqués, que cada cançó tingués el seu propi so. A partir d’aquesta idea, ha nascut un disc de Blaumut. Però, al final això és el que ens passa amb cada treball. 

Presenteu el disc el 3 de maig al festival Strenes. Podem esperar un nou directe per aquest disc?
De fet, ara estem focalitzats en els assajos d’aquest concert i ens estem preparant bé per la gira d’aquest estiu. El directe que fem serà absolutament diferent del que oferíem a la gira ‘Blaumut 10’. Les cinc primeres cançons d’Absime ja donen per crear un panorama molt diferent, però a més apostarem per cançons que fa anys que no toquem, de discos anteriors. Les tornarem a fer amb una nova versió, una cosa que també ens fa il·lusió. Evidentment, hi ha cançons que no podem deixar de tocar, així que també formaran part d’aquest nou directe que estem preparant.