Oques Grasses, del camp a l'abocador

La revista de maig s'acompanya d'un suplement de festivals d'estiu i un EP de Trau

| 02/05/2016 a les 13:30h
Arxivat a: Enderrock, festivals, sona9, gerard quintana, suplement festivals estiu, trau, oques grasses, enderrock, maig, kop, revista, david fernàndez
Els osonencs Oques Grasses són imprevisibles. De base pop reggae, intentar etiquetar-los és un error perquè no segueixen cap regla, només els porta la música. You Poni (Beverly Hills Records) és el seu tercer disc, publicat fa unes setmanes, i aquest mes ens endinsem en el seu món (revista ja disponible a l'iQuiosc). No tots els músics es poden dedicar al cent per cent al seu ofici; en aquest número presentem de què viuen a través de nou històries rere l'escenari: carters, cambrers, empresaris, etc. Altres temes del número de maig són la realitat del nou llibre-disc de KOP, Radikal (Propaganda pel Fet!), els articles d'opinió de Gerard Quintana i David Fernàndez, i les novetats musicals d'El Petit de Cal Eril, Estúpida ErikahJoan Rovira... Juntament amb la revista es publica un suplement especial d'estiu amb el recull d'una setantena de festivals i uns cinc-cents concerts. A més, va acompanyada un EP amb cinc cançons del primer disc de Trau, Déu vos guard (DiscMedi, 2015).

Imatge de portada: Noemí Elias


Oques Grasses no són de camp, són més aviat d'escenari, i per a la portada de la revista de maig han fet el cim a un abocador. Els osonencs brillen amb llum pròpia, amb l'univers imaginatiu i surrealista del cantant i guitarrista Josep Montero, bressolat per una banda de joves músics d'ofici. El septet acaba de publicar el tercer disc, You Poni (Beverly Hills Records, 2016), i parla en una conversa delirant i en profunditat que signa el periodista, guionista i escriptor català Jair Domínguez. Com cada mes, la revista tanca amb una il·lustració de Marta Bellvehí referent a una cançó, aquesta vegada "Plora i riu", d'Oques Grasses

De què viuen els músics? La precarietat de l'escena i la feina dels músics sembla mentida davant els focus i els escenaris, però són pocs els que es poden dedicar exclusivament a escriure i defensar les seves cançons. A partir d'unes fotos d'Esther Navalón, descobrim les altres feines no musicals de nou artistes catalans: Lluís Gavaldà (Els Pets), Jordi Lanuza (Inspira), Joan Dausà, Carles Sanjosé (Sanjosex), Carles Belda i Xavi Yerga (Copa Lotus). Música combinada amb gastronomia, ràdio, arquitectura, correspondència...

El nou llibre-disc de KOP Radikal (Propaganda pel Fet!) hauria d'haver sortit a la llum fa temps, però les notes oficials resten en una llibreta que ara mateix deu ser en algun magatzem del Departament d'Interior, després de l'escorcoll que van protagonitzar els Mossos d'Esquadra a la Kasa de la Muntanya on viu el cantant de KOP, Juan Ramon Rodríguez 'Juanra'. El periodista Roger Palà s'endinsa a la caixa de Pandora d'un dels grups de 'combat rock' de les últimes dues dècades.

Mentre grups com La Folie, PinkPoni i Senyor dels Llamps debuten a escena amb noves cançons, El Petit de Cal Eril publica el cinquè i inquietant àlbum La força (BankRobber), Estúpida Erikah torna a l'atac amb una quarta referència acústica titulada 300 mil·lisegons per a crear un record (Petits Miracles) i els alcoians Pellikana presenten el seu tercer disc de fusió, Moltes llums (Mésdemil). Per la seva banda, Joan Rovira fa balanç del primer aniversari de Peix sense espina (Satélite K, 2015), amb el qual ha rebut el Premi Enderrock 2016 a l'artista revelació segons el públic. El Sona9 2016 ja comença a vibrar a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm amb els concerts preliminars protagonitzats pels 12 grups classificats d'aquesta edició. 

A la secció 'Acords i desacords' Gerard Quintana (Sopa de Cabra) i David Fernàndez (Ovidi al Cub) signen els articles d'opinió. El periodista i crític musical Jordi Bianciotto desgrana el quart disc de Manel, Jo competeixo (Warner, 2016), i la foto destacada del mes segons el fotògraf Xavier Mercadé és per a la inauguració del festival Strenes de Girona al Pont de Pedra amb l'espectacular directe de Love of Lesbian i les cançons del seu darrer disc El poeta Halley (Warner, 2016). 

A les claus del mes hi destaca la nova exposició multimèdia La gran nit del rock català: 25 anys, un repàs de la història del rock català a través dels quatre grups protagonistes de l'històric concert al Palau Sant Jordi del 14 de juny de 1991, amb Els Pets, Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït. La mostra, comissariada pel Grup Enderrock, es podrà veure a partir del 20 de maig al Museu de la Música de Barcelona. Coincidint amb l'efemèride, al juny se celebrarà un concert de tribut a les cançons més emblemàtiques del rock català interpretades per grups actuals. 

Un Tros de Trau amb l'Enderrock 246

Tros de Trau (DiscMedi, 2016) és el títol de l’EP de Trau amb cinc cançons distribuït amb aquest número de la revista. Grup revelació segons la crítica dels Premis Enderrock 2016, els santboians han escollit aquests temes per donar a conèixer com sonen a qui encara no els hagi sentit.
 
La ruta festivalera d'aquest estiu
El cantant de Buhos, Guillem Solé, agafa el relleu de l'home festivaler de l'any passat, Joan Miquel Oliver, com a amfitrió dels festivals d'estiu. La revista va acompanyada d'una guia musical amb 70 cites i 500 concerts recomanats d'arreu dels Països Catalans i per a tots els gustos.

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais