mil batalles: ha gravat vint discos amb artistes com Xavier Baró, El Gitano de Balaguer, El Fill del Mestre i Carles Juste ‘Lo Beethoven’. La seva passió és el rock dels anys cinquanta i el rockabilly en particular. Impulsor de grups d’aquesta línia que van tenir un cert ressò a escala local, com Pixie Dixie o Inquietos, es llança en solitari amb un disc homònim, editat per Satchmo Records, amb disset cançons on toca la guitarra, el contrabaix, el violí, la viola i fins i tot un tres cubà. “Em fascina tot el so del sud dels Estats Units, gent com Elvis Presley, Eddie Cochran, Gene Vincent...”, afirma Esterri. De fet, reconeix “humilment” que ha fet el primer disc de rockabilly en català. Doble problema: “Un estil minoritari en una llengua minoritària”. Lo Pardal Roquer combina aquestes sonoritats amb unes lletres “entre transcendents i quotidianes, i amb un cert punt carrincló”. Els referents vitals: Pau Casals, Lluís Companys, el filòsof àrab Averrois, Sant Joan, Bécquer, Dalí, García Márquez, Mahoma i Jesucrist.