Òscar Briz Foto: Ximo Bueno Òscar Briz va tenir un accident domèstic (enfilant-se a un pi) la primavera del 2016 que ha fet que l'últim any hagi estat com ell diu en temporada de "guaret". Tot i aquesta limitació que li ha afectat certa mobilitat d'un braç, Briz és un músic incombustible i no ha perdut pistonada com ell mateix explica, estant en diverses bandes alhora: "Sempre dins el camp de la cançó popular, aprofite la meua versatilitat i el coneixement adquirit com a fan per portar al directe fins a cinc projectes diferents. Tret del que funciona amb el meu nom, en tots ells treballem, com a anglòfil que sóc, repertori en anglès".
I per obrir l'any 2017, Òscar Briz arrenca igual d'energètic i melòman amb les quatre propostes en anglès i una de pròpia catalana i des del seu vessant més prestigiat com a cantautor valorat, amb el nou disc a la màniga:
The Postman Rocks és el grup més antic. El que oferim és una intensa sessió de rock’n’roll amb tota la suor i l’energia que demana. Som un trio i el repertori se centra en el període que va des de l’esclat del punk el 1976 fins a meitat dels anys 80.
Betty Fish and The Sharks és un dels dos projectes que compartisc amb la meua companya Lisa, ací amb l’ alter ego Betty Fish i una pinta i repertori totalment seixanters: de Dusty Springfield a Nancy Sinatra , passant pel northern soul i amb algun toc brasiler kitsch .
Els Florentins som també un trio: nosaltres dos més el jove violinista Jordi Silvestre, que darrerament s’ha unit a Deliri. Cançons de dona i home, a duet o fent solos: Laura Marling, The Civil Wars, Regina Spektor, Ryan Adams, etc.
That Old Feeling: Darrerament m’he presentat fins i tot com a crooner acompanyat d’un un trio de jazz amb aquest nom. Interpretem Cole Porter, Nat King Cole, Sinatra, etc.
Òscar Briz, cantautor: "Passat més d’un any des de la publicació del meu darrer disc, Entre llums i ombres (Mésdemil, 2015), he hagut d’abandonar el format de quartet per presentar-me amb l'acompanyament únic del pianista Miguel Caballer.
"A banda dels concerts i col·laboracions del present curs, m’he passat l’any pujant una sèrie de vídeos sense trampa ni cartró, gravats amb el mòbil, titulada 101 Favourite Songs, en la qual toque i cante temes que m’agraden d'autors molt diversos. Es pot trobar, a més de a la pàgina, al Youtube. El repte era acabar dintre del 2016. Un dels autors que han repetit a la sèrie esmentada ha estat Leonard Cohen, evidentment un referent dels grans per a mi. La notícia del seu traspàs m’arribà a través d’un post de Pau Miquel Soler, d’Arthur Caravan, i tot i que ja l’havia inclòs amb “Hey, that’s no way to say goodbye”, tot seguit vaig pujar a tall d’homenatge final “The Sisters of Mercy”. Eren les 7 del matí, la qual cosa diu molt de com dormim alguns..."
.gif)
.gif)
