Crònica

Llarga vida a la Cantata de Randa

El dissabte 28 de gener es va estrenar al Palau de la Música Catalana

| 31/01/2017 a les 06:59h
Arxivat a: 440Clàssica, crònica, Palau de la Música, Cantata de Randa
El Palau de la Música Catalana va acollir dissabte passat l'estrena de la Cantata de Randa, sobre textos de Ramon Llull amb llibret a cura de Neus Dalmau i música de Salvador Brotons, que dirigia l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, el cor de l'Orfeó Català, la soprano Marta Mathéu, el baríton Josep-Ramon Olivé i fins i tot els moments de narració de la rapsoda i actriu Sílvia Bel.

Amb el públic dempeus i ovacionant l'obra va acabar la Cantata de Randa. Un exultant Salvador Brotons molt ben acompanyat per tots els músics i la llibretista assegurava, encara entre aplaudiments a dalt de l'escenari i amb l'emoció de rebre un fort reconeixement del públic, que esperava que a la cantata no li passés el que sol passar amb les obres musicals contemporànies que s'estrenen un dia i resten en l'oblit i en un calaix pels segles dels segles.

Aquesta obra parteix d'un autor que potser sí que seria del tot immemorial per part del gran públic, si no s'haguessin celebrat els 700 anys del filòsof mallorquí universal o l'escola catalana no el tingués encara com un autor de referència... Per sort el ressò de la seva obra magna perdura i ha ressonat des de l'època medieval (en "Bruno, Newton, Descartes, Leibnitz..."), i ara pot fer-ho amb una obra musical digna de la seva grandesa. L'obra concebuda per a dos narradors (Olivé també fa la veu narrativa de Ramon), soprano, baríton, cor mixt i orquestra es divideix en nou parts que avancen amb gran lleugeresa tant pel treball de síntesi del llibret com per l'estructura musical cíclica, amb reaparició de motius transformats. L'obra inclou recordatoris musicals i literaris a altres obres emblemàtiques com el Cant de la Sibil·la i ús d'altres melodies tradicionals catalanes.

Si es detallen les nou parts, seguint com a guia l'estudi que en va fer a Sonograma Laura Gené, podrem corroborar com la primera té records de cant gregorià, del Llibre Vermell de Montserrat, de cançó d'amor cortès de la Comtessa de dia, d'aires més contemporanis quan els violins toquen ascendents i les trompes anuncien el naixement de Ramon Llull. La segona avança com el cavalcar d'un cavall i intensifica dramatisme amb el cor cantant el nom de Ramon com una veu de la consciència al canvi de rumb vital del filòsof, dels camins de la carn cap als de l'ànima, amb un to litúrgic. La tercera, per tal de narrar les cinc visions consecutives de Crist que va tenir Llull utilitza un patró de lament i introdueix l'himne de l'Stabat Mater amb la veu de Marta Mathéu. La quarta part estableix el diàleg entre els tres savis de les tres religions de l'època (sarraïns, jueus i cristians) amb dues melodies d'aires exòtics i una de cristiana que es basa en el Polorum Regina d'El Llibre Vermell de Montserrat. A la cinquena part Ramon Llull rep la Il·luminació i torna a incidir musicalment en l'obra montserratina, en aquest cas amb el Mariam Matrem Virginem (una peça que, fora de la Cantata de Randa, recentment també s'ha pogut escoltar gràcies als treballs del mestre Jordi Savall o de Lídia Pujol amb Pau Figueres a la guitarra). La sisena part relata la croada i pren la part històrica més convulsa, amb una expansió tímbrica que recorre tota l'orquestra, fins gairebé aturar-se (amb una melodia que perfilen sobretot els oboès però dibuixen també trompes, clarinets, fagots i arpa) en el moment en què Llull marxa a Montpeller per escriure dins la novel·la Blanquerna el seu text més divulgat: El llibre d'Amic e Amat. La setena part conté la foscor de la Inquisició i de missatge condemnatori, amb un cor abocat a l'himne d'origen medieval Veni Creator Spiritus i una secció contundent de percussió. Aquí el Llibre Vermell de Montserrat torna a ser present en el passatge popular Cuncti simus concanentes. I torna la solemnitat i la serenor a la vuitena part (moment del Cant de la Sibil·la) per desembocar a la novena part de celebració de l'Amor i el seu 'Culte immemorial' com a camí d'unió, pau i il·luminació. El final és tan enèrgic i joiós com la rebuda de l'obra per part del públic a Barcelona i Mallorca.  

Cal destacar també la inclusió al llibret tant d'una narració lírica diversa i entretinguda com fragments de poemes com els dels versos de Joan Alcover ('...Baf de sepulcre olora lo foll amat... i esclata en llum son esperit'), que en la veu de Sílvia Bel van relluir de meravella. Com en diu l'autora del llibret, Neus Dalmau, a la publicació que repartia el Palau de la Música Catalana el dia del concert: "La Cantata de Randa pretén aproximar a tothom la figura de Ramon Llull i el temps de màxim esplendor del nostre país". Que així sigui per sempre i ressoni per tots els Països Catalans. Escolteu País Valencià? Escolteu Montpeller i Catalunya Nord i cada indret que pugui representar el que l'obra representa? I el final, que sempre es digui cantant al més gran que en paraules de Llull cloent la Cantata resumeix i convergeix cap a una sola paraula: "D'on véns? –D'amor. On vas? –A amor. On ets? –En amor". 

 
01/01/1970
L'espectacle per als més petits de la casa
Aquest diumenge 5 de març a les 20 h Wag & Jo seran al Born Centre de Cultura i Memòria en el marc del cicle Bornet de Cançons amb l'espectacle Jun i el Follet del Vent. Pensat per als més petits, tampoc deixarà indiferents els avis, pares, tiets o germans que els acompanyin.
01/01/1970
Fins al 15 d’abril hi ha obertes les inscripcions al web del concurs
La dissetena edició de la plataforma més important de la música emergent en català obre les portes a grups balears i valencians, i es consolida amb més concerts, més premis i més col·laboradors.
01/01/1970
Amb actuacions de Ca Vell, Eduard Gener i Edward Estlin, entre altres
A una setmana de l'entrega dels Premis Enderrock 2017, acostem la música a les biblioteques de la ciutat de Girona: un total de deu concerts en tres dies i amb una durada de 30 minuts cadascun. També hi haurà una Viquimarató musical el dissabte al matí. 
01/01/1970
El Teatre Romea acull una òpera-rock basada en l'obra del poeta
Verdaguer, ombres i maduixes és el títol de l’òpera-rock que Obeses presentarà de l’1 al 5 de març al Teatre Romea de Barcelona. L’obra ja es va poder veure a Vic amb motiu de la clausura de 'Vic, capital de la cultura catalana 2016'.
01/01/1970
La quarta edició tindrà lloc del 22 al 25 de juny
Amb Zoo, Manel, La Pegatina, Arco i Pascuala Ilabaca ja anunciats, el Clòwnia ha revelat la resta de grups que participaran a la quarta edició, que tindrà lloc del 22 al 25 de juny a Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Se sumen al cartell fins a 26 actuacions musicals i de circ, entre les quals els mateixos amfitrions, Pirat's Sound Sistema, Sense Sal i Gertrudis
01/01/1970
Avancem "Motors", tastet de l'àlbum 'Any de Meteors'
El segell The Indian Runners s’estrena aquest divendres 10 de març com a associació cultural amb la publicació d’Any de Meteors, el primer disc del grup de dream-pop Valentí, format per l’actriu Victòria Alvelo i els músics Adrià González –exmembre de Samitier– i Roger Palacín –exmembre d’Anímic–. A Enderrock.cat n'avancem un tast, la cançó "Motors".
JoKB | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Estrenem "Mil crits", el nou clip del grup igualadí JoKB | El senzill és un cant a les vivències que els va portar el seu primer disc d'estudi, 'Camaleònic' (autoeditat, 2015)
Txarango | Bernat Almirall
01/01/1970
Aquest és el primer avançament del tercer disc de la banda, que es dirà 'El cor de la terra'
Les Absentes | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Enderrock estrena "Moviment pèlvic", el nou clip de Les Absentes | Una versió a la catalana de "The Time Warp", de la pel·lícula The Rocky Horror Picture Show
9Son | Andreu Robusté
01/01/1970
La banda barcelonina de rumba i mestissatge 9Son engega la gira estiuenca que els durà a més d'una vintena de municipis, entre ells el festival Bioritme i les Festes de Gràcia. Per anar fent boca estrenem un nou videoclip carregat de color i bona sintonia!