Imaginari col·lectiu

Cançons per una revolta: «La presó de Lleida»

Va ser la primera cançó interpretada pel col·lectiu seminal de la Nova Cançó

| 14/09/2017 a les 15:45h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "La presó de Lleida", amb música i text tradicional (segle XVIII).



“La presó de Lleida”, “La presó de Nàpols”, “La presó de Tibi”, “La presó de França”... són la mateixa cançó amb diferents variants. Els ingredients essencials són comuns: una presó, una donzella enamorada, uns condemnats i una cançó. A partir d’aquí, la concreció de la ciutat on passen els esdeveniments i la sort final dels condemnats varia de l’una a l’altra. En uns casos els condemnats moren i la dama, també. En altres se salven. I també hi ha versions que deixen la resolució del conflicte a l’aire. Com a pista podem assegurar que a Catalunya la versió més arrelada és la que se situa a Lleida; que a les Illes, és Nàpols, i al País Valencià, és Tibi, una petita localitat al sud de l’Alcoià.

Podem dir que les versions modernes de “La presó de Lleida” van néixer el mateix dia que ho va fer la Nova Cançó, el 19 de desembre de 1961, al Centro de Influencia Católica Femenina (CICF). En aquella data, a l’acte anomenat ‘Poesia de la Nova Cançó’ es van donar a conèixer com a cantants Josep Maria Espinàs i Miquel Porter. Remei Margarit ho va fer a través d’un enregistrament perquè estava malalta. La primera cançó que es va sentir aquella nit al CICF va ser “La presó de Lleida”, interpretada per Espinàs.

Com és habitual en aquest tipus de peces, té multitud de versions, més encara si tenim en compte les variants de “La presó de Nàpols” i de “La presó de Tibi”. Alguns artistes se n’han servit per explicar fets una mica diferents dels de la cançó tradicional. Així ho va fer Oriol Tramvia al seu àlbum en directe Bèstia! (Edigsa, 1976), amb dues versions. A la primera, sobre un acompanyament de rock garatger –Tramvia és considerat el precursor del punk català–, canta la versió tradicional i s’acaba preguntant ‘per què no hi anem tu i jo?’. A la segona, amb una estètica folk, canvia significativament la localització de la presó: ‘Allà al carrer d’Entença/ si n’hi ha una presó,/ de presos mai n’hi falten,/ prou n’hi porta el baró...’. La referència a la presó Model en plena Transició era saludada amb aplaudiments pel públic.

L’any següent, Marina Rossell també en va cantar una lletra modificada al disc Si volíeu escoltar... (CBS, 1977). En l’adaptació no hi ha dama, i a mesura que augmenten els cants dels presos, també ho fa la ràbia del governador. La cançó, en aquest cas, acaba bé: ‘No ens falta menjar i beure,/ senyor governador,/ lo que’ns falta ho tindrem,/ petita bonica,/ les claus de la presó!/ lireta liró’.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Franz Ferdinand
Franz Ferdinand | Arxiu del grup
01/01/1970
Repassem els artistes de la cinquena edició del festival del Garraf | St. Vincent, Fanz Ferdinand i They Might Be Giants, caps de cartell internacionals | Albert Pla, Núria Graham i El Petit de Cal Eril, entre els grups catalans
Bruno Mars al seu concert al Japó de la gira '24k Magic World Tour'
Bruno Mars al seu concert al Japó de la gira '24k Magic World Tour' | Florent Dechard
01/01/1970
L'artista hawaià va revalidar-se a la capital catalana amb un Estadi Olímpic ple | Focs artificials, serpentines i una explosió colorista com a grans ingredients que amaneixen el seu pop-funk
Imatge il·lustrativa
Xavier Mercadé
01/01/1970
El Top 50 a la xarxa social dels grups i artistes dels Països Catalans | Els músics de la darrera edició d'Operación Triunfo, entre els més populars | Tanca el rànquing la cantautora maresmenca Judit Neddermann
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Txarango
Txarango | Michal Novak
01/01/1970
Després d'aquest concert a l'octubre la banda estarà més d'un any sense fer directes | «Abaraka» és el títol de l'espectacle que preparen amb l'escenografia de Lluís Danés | La cita de l'economia solidària se celebrarà de l'11 al 14 d'octubre
Jorra i Gomorra
Jorra i Gomorra | Clàudia Gómez
01/01/1970
Fem una llista de les activitats musicals que ompliran les places i sales de concerts dels Països Catalans per la celebració del 21 de juny
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill