Imaginari col·lectiu

Cançons per una revolta: «La presó de Lleida»

Va ser la primera cançó interpretada pel col·lectiu seminal de la Nova Cançó

| 14/09/2017 a les 15:45h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "La presó de Lleida", amb música i text tradicional (segle XVIII).



“La presó de Lleida”, “La presó de Nàpols”, “La presó de Tibi”, “La presó de França”... són la mateixa cançó amb diferents variants. Els ingredients essencials són comuns: una presó, una donzella enamorada, uns condemnats i una cançó. A partir d’aquí, la concreció de la ciutat on passen els esdeveniments i la sort final dels condemnats varia de l’una a l’altra. En uns casos els condemnats moren i la dama, també. En altres se salven. I també hi ha versions que deixen la resolució del conflicte a l’aire. Com a pista podem assegurar que a Catalunya la versió més arrelada és la que se situa a Lleida; que a les Illes, és Nàpols, i al País Valencià, és Tibi, una petita localitat al sud de l’Alcoià.

Podem dir que les versions modernes de “La presó de Lleida” van néixer el mateix dia que ho va fer la Nova Cançó, el 19 de desembre de 1961, al Centro de Influencia Católica Femenina (CICF). En aquella data, a l’acte anomenat ‘Poesia de la Nova Cançó’ es van donar a conèixer com a cantants Josep Maria Espinàs i Miquel Porter. Remei Margarit ho va fer a través d’un enregistrament perquè estava malalta. La primera cançó que es va sentir aquella nit al CICF va ser “La presó de Lleida”, interpretada per Espinàs.

Com és habitual en aquest tipus de peces, té multitud de versions, més encara si tenim en compte les variants de “La presó de Nàpols” i de “La presó de Tibi”. Alguns artistes se n’han servit per explicar fets una mica diferents dels de la cançó tradicional. Així ho va fer Oriol Tramvia al seu àlbum en directe Bèstia! (Edigsa, 1976), amb dues versions. A la primera, sobre un acompanyament de rock garatger –Tramvia és considerat el precursor del punk català–, canta la versió tradicional i s’acaba preguntant ‘per què no hi anem tu i jo?’. A la segona, amb una estètica folk, canvia significativament la localització de la presó: ‘Allà al carrer d’Entença/ si n’hi ha una presó,/ de presos mai n’hi falten,/ prou n’hi porta el baró...’. La referència a la presó Model en plena Transició era saludada amb aplaudiments pel públic.

L’any següent, Marina Rossell també en va cantar una lletra modificada al disc Si volíeu escoltar... (CBS, 1977). En l’adaptació no hi ha dama, i a mesura que augmenten els cants dels presos, també ho fa la ràbia del governador. La cançó, en aquest cas, acaba bé: ‘No ens falta menjar i beure,/ senyor governador,/ lo que’ns falta ho tindrem,/ petita bonica,/ les claus de la presó!/ lireta liró’.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais