actualitat

Els cinc finalistes del Terra i Cultura 2017

Maria Arnal i Marcel Bagés, Víctor Bocanegra, David Carabén (Mishima), Arnau Tordera (Obeses) i Toni Xuclà amb Ramon Mirabet són els autors dels millors poemes musicats del Premi Miquel Martí i Pol

La festa de lliurament queda suspesa, però es farà entrega del guardó

Els 20 poemes musicats seleccionats per Lluís Llach al Terra i Cultura

| 06/11/2017 a les 11:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Toni Xuclà, Maria Arnal i Marcel Bagé, Terra i Cultura, Obeses, Ramon Mirabet, Mishima, terra i cultura, Víctor Bocanegra
Terra i Cultura
Terra i Cultura | Xavier Mercadé
El jurat del Premi Miquel Martí i Pol del X Certamen Terra i Cultura, patrocinat pel Celler Vall Llach, ha nominat els 5 finalistes, elegits d’entre un total de prop de 500 cançons publicades i inèdites sobre musicacions de poetes en català. Les composicions elegides són:

01. Maria Arnal i Marcel Bagés
"No he desitjat mai cap cos com el teu"
Lletra: Vicent Andrés Estellés
Del disc 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa, 2017)


02. Víctor Bocanegra
"Serenada d'hivern"
Lletra: Josep Carner
Del disc Sacrilegis (autoeditat, 2017)


03. Mishima
"Tot són preguntes"
Lletra: Joan Vinyoli
Del disc Ara i res (Warner, 2017)


04. Obeses
"Adéu-siau, plaers del món"
Lletra: Jacint Verdaguer
Del disc Verdaguer. Ombres i maduixes (Música Global, 2017)


05. Ramon Mirabet amb Toni Xuclà
"Salador Dalí"
Lletra: Josep Palau i Fabre
Del disc Doneu-me un cor més petit, que aquest que tinc no se m'omple (Picap, 2017)


Els promotors del X Certamen Terra i Cultura han decidit suspendre la festa de lliurament del Premi Miquel Martí i Pol, prevista per al 16 de novembre al Palau de la Música, en senyal de protesta per la situació política que es viu a Catalunya. A l’acte de celebració del desè aniversari hi havien d’actuar Roger Mas, Toni Xuclà amb Gemma Humet i Mireia Vives & Borja Penalba –guanyadors de les darreres edicions–, a més dels cinc finalistes i el rapsoda Jordi Bosch.

L’acte havia de ser presentat per Lluís Llach, impulsor del certamen, que ha anunciat expressament que enguany no participarà als premis del Certamen Terra i Cultura per raons polítiques i personals, en solidaritat amb els presos polítics. Amb tot, el Celler Vall Llach i el jurat han volgut mantenir la continuïtat del guardó en defensa de la cultura, la llengua i la poesia catalanes, que han estat els principals valors que des del seu inici van marcar la creació del certamen.

El Premi Miquel Martí Pol s’atorga a la millor poesia musicada en llengua catalana, publicada al llarg del darrer any, i també s’obre a composicions inèdites presentades al concurs. En el període de convocatòria del certamen 2016-17 s’han publicat prop de 500 adaptacions de poemes en català i el Celler Vall Llach ha rebut la xifra rècord de 80 temes inèdits d’una trentena de grups i artistes. Els poetes més musicats han estat Josep Palau i Fabre (31), Miquel Desclot (30), Jacint Verdaguer (27), Enric Casasses (25) i Pere Quart (20).

El Premi Miquel Martí i Pol del X Certamen Terra i Cultura es farà públic i es lliurarà excepcionalment el dijous 16 de novembre, a les 12 h, a l’espai El Tros, del Celler Vall Llach, a Barcelona (c/ Mallorca, 303). El jurat està presidit per Lluís Llach i l’integren Laura Almerich (músic), Laura Borràs (directora de la Institució de les Lletres Catalanes), Lluís Gendrau (director editorial del Grup Enderrock), Ramon Muntaner (director de la SGAE a Catalunya i Balears) i Josep Roca (sumeller del Celler de Can Roca). L’acte serà obert al públic.

El guardó té una dotació econòmica de 5.000 euros i una obra original de l’escultor Josep Bofill. Els guanyadors de les darreres edicions han estat Mireia Vives i Borja Penalba (2016) per “Si no fores (no amb mi)” de Roc Casagran; Bartomeu (2015) per “Els amants” de Vicent Andrés Estellés; Judit Neddermann (2014) per “El fugitiu” de Miquel Martí i Pol; Toni Xuclà (2013) per “Aquesta pau és meva” de Salvador Espriu; Roger Mas (2012) per “Si el mar tingués baranes” de Maria-Mercè Marçal; Tomàs de los Santos (2011) per “Homenatge anònim XV” de Vicent Andrés Estellés; Joan Manuel Galeas (2010) per “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol, i Òscar Briz (2010) per “Sense futur” de Salvador Espriu; Sílvia Pérez Cruz (2009) per “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal, i Clara Andrés (2008) per “Personatges” de Josep Pedrals.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais