terra i cultura

David Carabén guanya el X Terra i Cultura per «Tot són preguntes» de Mishima

El barceloní s'ha endut el premi Miquel Martí i Pol per la musicació del poema original de Joan Vinyoli

| 16/11/2017 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, poemes musicats, Mishima, David Carabén, Terra i Cultura
David Carabén, guanyador del X Certamen Terra i Cultura
David Carabén, guanyador del X Certamen Terra i Cultura | Juan Miguel Morales
La musicació de David Carabén (Mishima) del poema "Tot són preguntes" de Joan Vinyoli ha estat la guardonada del X Terra i Cultura, un certamen que impulsa el Celler Vall-Llach. El reconeixement està dotat de 5.000 euros i una obra de l'escultor Josep Bofill. Carabén ha rebut el Premi Miquel Martí i Pol a mans del jurat en un acte que ha tingut lloc aquest migdia a l’espai El Tros, del Celler Vall Llach, a Barcelona.
 

Albert Costa, enòleg i copropietari del Celler VallLlach i Montserrat Sans, vídua de Miquel Martí i Pol lliuren el guardó a David Carabén. Foto: Juan Miguel Morales
 

Enguany han estat seleccionades com a finalistes les musicacions de "No he desitjat mai cap cos com el teu", de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de Maria Arnal i Marcel Bagés; "Serenada d'hivern" de Josep Carner, interpretada per Víctor Bocanegra; "Adéu-siau, plaers del món", de Jacint Verdaguer, a càrrec d'Obeses i "Salador Dalí" de Josep Palau i Fabre, composta per Toni Xuclà i interpretada per ell mateix amb Ramon Mirabet.

En una entrevista a Enderrock.cat, Carabén comentava el repte que havia suposat per ell la composició de la cançó, atesa a la brevetat del poema i la contundència "una mica equívoca" dels versos de Vinyoli. "Hi ha la constatació d’una monotonia, en les respostes que ofereix el món, contra la qual sembla resistir-se el poeta. M’hi sentia molt identificat en el moment en què em vaig animar a buscar-li música."
 

El jurat i finalistes del X Premi Terra i Cultura. Foto: Juan Miguel Morales


Els guanyadors de les darreres edicions han estat Mireia Vives i Borja Penalba (2016) per “Si no fores (no amb mi)” de Roc Casagran; Bartomeu (2015) per “Els amants” de Vicent Andrés Estellés; Judit Neddermann (2014) per “El fugitiu” de Miquel Martí i Pol; Toni Xuclà (2013) per “Aquesta pau és meva” de Salvador Espriu; Roger Mas (2012) per “Si el mar tingués baranes” de Maria-Mercè Marçal; Tomàs de los Santos (2011) per “Homenatge anònim XV” de Vicent Andrés Estellés; Joan Manuel Galeas (2010) per “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol; Òscar Briz (2010) per “Sense futur” de Salvador Espriu; Sílvia Pérez Cruz (2009) per “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal, i Clara Andrés (2008) per “Personatges” de Josep Pedrals.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais