Entrevista

Kop: «La música és un art poderós que travessa fronteres, censures i controls policials»

El grup vallesà torna amb el disc 'Revolta' (Rock de Kasba, 2018)

Àlex Romaguera entrevista el grup per a la revista Enderrock de març

| 20/03/2018 a les 13:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, kop, Revolta, entrevista
Kop
Kop | Juan Miguel Morales
El disc Revolta (Rock de Kasba, 2018) engega de nou el ventilador de Kop amb l’objectiu de radiografiar el context de lluita i esperança. Els vallesans, liderats pel mític cantant Juanra, facturen un mètal més fresc i polit que remou les consciències.

Aquesta entrevista és un fragment de la conversa que Àlex Romaguera va mantenir amb el grup i que queda plasmada a la revista Enderrock de març. 

Què us ha motivat dos anys després de Radikal (Propaganda pel Fet!, 2016) a llançar una nova Revolta, de sis temes, amb nou segell?
Juan Ramón Rodríguez ‘Juanra’ (Veu): Kop venia d’un doble CD de 17 cançons i un llibre on vam explicar moltes coses. Amb Revolta, en canvi, volíem respondre a un context del qual no podem i ni tampoc volem extreure’ns. Vam compondre les cançons entre l’agost i la tercera setmana de setembre, sempre pendents de l’actualitat política, cosa que ha obligat a reescriure’ns a nosaltres mateixos.

Heu suavitzat el vostre estil fosc i abrupte?
Radikal era més adult i girava sobre la repressió, les barricades i la coherència, i ara parlem d’amor, d’amistats que han quedat pel camí o, sense caure en el paternalisme, de la lluita feminista. A més, hem incorporat la veu melòdica de Sergi Torrijos per arribar més enllà.

L’empremta urbana sobreviu en la vostra sonoritat?
És d’on venim. Fins i tot quan érem Speereth i els primers anys de Kop, que operàvem al municipi gironí de Celrà, respiràvem ciutat, barri i carrer. Jo ho porto a dins i sempre tinc per costum dedicar alguna cançó a la Barcelona rebel. Aquesta vegada és “Rosa de foc”, en la qual explico que, si estem units, podem revertir la realitat tan adversa que ens envolta.



Convé una llum d’esperança per suportar la repressió?
M’adono que molta gent ha quedat marcada pels efectes negatius de la lluita i, evidentment, existeixen. Però d’aquí a un temps veurem que hem posat en escac al règim del 78 i que tant els anhels del 15-M com les idees que Podemos difon terminològicament són damunt la taula. Tant és així que la classe política actual fa el que li exigeix el carrer. Si una minoria d’una minoria vam ser capaços d’envoltar el Parlament o defensar Can Vies, imagina’t què pot fer un milió de persones manifestant-se per la independència. Trobo que la gent ja no es queda en la protesta, també expressa el que sent. I en l’àmbit musical això passa amb Riot Propaganda o La Raíz... Mai com ara hi havia hagut tanta gent formant-se, amb arguments i apropant-se als CDR, les assemblees i el plaer de decidir.

D’aquella “Guerrilla de la comunicació” que vau impulsar durant la dècada dels noranta, què n’ha quedat?
Hem sortit del gueto. Vam començar Speereth, Sin Dios, El Corazón del Sapo i Inadaptats en cases okupades, ateneus i locals alternatius. Després vam continuar amb Kop i Obrint Pas accedint a nous espais, i avui ja toquem en festivals i festes majors. Ni ho podíem imaginar. El fet que Kop, que mai no hem deixat de ser una eina solidària al servei de les lluites socials, trobem nou públic i ens aculli tan bé, anima a continuar. La música és un art poderós que travessa fronteres, censures i controls policials. I això no es pot aturar.

Kop. Foto: Juan Miguel Morales


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais