actualitat

50 anys després, Serrat explica l'«afer Eurovisió»

Publiquem la resposta íntegra del músic del Poble-sec agafada del documental 'Les cançons del 68'

De Serrat a Alfred, els catalans que han passat per Eurovisió

| 17/05/2018 a les 20:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Les cançons del 68, Joan Manuel Serrat, Serrat, Eurovisió, 25 anys Enderrock
Joan Manuel Serrat al seu carrer del Poble-sec
Joan Manuel Serrat al seu carrer del Poble-sec | Pep Puvill-Arxiu Serrat
Amb la ressaca del festival d'Eurovisió encara present –aquest any els representants d'Espanya, Amaia i Alfred, han quedat en la discreta vint-i-tresena posició– volem posar de manifest un document inèdit d'una de les anècdotes més sonades del concurs europeu, la que van protagonitzar Joan Manuel Serrat i Massiel durant la gala del 1968 i que encara cueja. 

El controvertit "La la la" de Serrat, que finalment va ser interpretat per Massiel, va marcar un abans i un després en la trajectòria professional del noi del Poble-sec. Després de cinquanta edicions del festival, Serrat explica com va viure el procés d'incorporació i de renúncia a Eurovisió a l'entrevista que li vam fer en el marc del documental Les cançons del 68.



El cantautor barceloní explica que l'oportunitat d'anar a Eurovisió era un fet "molt distant i molt poc desitjable", però que la presentació del "La la la" per televisions de tot Europa li va aportar molt d'aprenentatge del seu ofici. Després de mesos pels platós de cadenes televisives de la xarxa Eurovisió, Serrat confessa que "no estava gaire content" amb el que estava fent, de manera que va proposar al festival de cantar en català. "'De perduts al riu', vaig pensar, perquè el que era segur és que no ho faria d'una altra manera", afegeix.

La resposta del responsable de Televisió Espanyola, Juan José Rosón, a Serrat va ser "Usted que quiere? Ser un cantante internacional o ser un cantante provinciano?”. La negativa va animar el cantautor a renunciar a la seva participació al festival representant Espanya, afirmant que si no era en català, no cantaria aquella cançó. Respecte al rebuig de TVE pel canvi d'idioma, el mateix Serrat explica: "No calia ser un expert politòleg per saber fins a quin punt el règim considerava que qualsevol alteració de les seves normes, i sobretot amb una cosa que els era tan sensible com era el catalanisme i el català, estava disposat a transigir". La història del 'Cas Serrat' no va acabar aquí, ja que el músic assegura que va tenir "serioses dificultats per treballar", motiu pel qual va marxar a Amèrica a tocar.

El fet més controvertit del relat, fins i tot actualment, va ser que es va acusar el músic d'haver cobrat per no representar Espanya al festival. Serrat conclou amb contundència: "Jo no vaig cobrar per no anar-hi, tampoc vaig cobrar per anar-hi... Jo només he cobrat en tot el que es refereix als meus treballs musicals".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais