Dissabte 19 de maig, dos quarts de nou del vespre. El Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà era ple de gom a gom per assistir a un concert únic i que portava per títol Carta blanca a Pascal Comelade. Era la primera vegada que Pascal Comelade podia presentar a Catalunya Nord les cançons que havia enregistrar amb la Cobla Sant Jordi –Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi (DiscMedi, 2011)– El  concert, a més, comptava amb un altre atractiu: al centre de l’escenari i com si es tractés del frontman d’un grup de rock, hi havia el pintor Hervé Di Rosa –un dels màxims exponents mundials del moviment de la figuració lliure–, que va anar pintant i despintant la major part de la vetllada.

Com és habitual, Comelade no es va moure del seu piano (orientat de cara als músics i no pas al públic), des d’on va repartir joc als seus acompanyants. En alguns moments, el pianista nord-català estava acompanyat de 18 músics dalt de l’escenari: la Cobla Sant Jordi (11), tres antics integrants de la Bel Canto Orquestra (Pep Pascual, Roger Fortea i Oriol Luna) i quatre col·laboradors més: Ivan Telefunken, Julien Bancilhon, Samy Surfer i Lionel Limiñana.
 
Hi va haver dos tipus d’interpretacions: les que comptaven amb el so de la cobla i les que Comelade només comptava amb el suport de pocs músics. Un so envolvent, compacte i  sense fissures en el primer cas; i un altre que buscava els matisos i les insinuacions. Sempre però, amb l’art efímer de Di Rosa, posant imatge al que estava sonant. Al final, una última cançó només amb piano i pintura en la que no es podia discernir si Di Rosa acompanyava Comelade o era a la inversa. 

Al concert no hi van faltar algunes de les peces bàsiques del repertori comeladià: "L'argot du bruit", "Sense el ressò del dring", "The Skatalan Logicofobism", "Friki Serenata", "Espontex simfonia", "Sardana dels desamparats" o una intimista versió dels "Black Is Black" de Los Bravos, entre altres.

La nit va deixar un grapadet de moments màgics, com quan Pep Pascual va fer sonar una serra a modus de violí o quan Comelade va recuperar un vell gag de fa uns anys: un conillet timbaler que va col·locar davant de tot per seguir l’“Egyptan Reggae” de Jonathan Richman al compàs que marcava la joguina.
 
Els concerts de Pascal Comelade són una experiència irrepetible, de les que justifiquen fer molts quilòmetres per poder-les gaudir. Al final, el músic ens va fer una confidència: el 8 de setembre actuarà a Tortosa.