Laura Borràs: «La música ha de tenir molta més presència als mitjans públics»

L'acabada de nomenar consellera de Cultura, Laura Borràs, ha concedit una extensa entrevista a Grup Enderrock –la primera a un mitjà escrit– amb motiu de la publicació de l'Anuari de la Música 2018 el proper juliol, editat conjuntament amb l'associació ARC. A la conversa es parla de la coordinació de l'àrea del cultura en el nou govern i de prioritats en polítiques culturals, del Pla Integral de la Música, del paper dels grups emergents, les dones i la llengua en la música catalana, però també de les aficions musicals de Borràs i de la projecció dels creadors. A EDR avancem un fragment en format digital de l'entrevista, de la qual també apareixerà una versió a la revista Enderrock del mes de juliol.

Com es coordinarà el nou Departament de Cultura entre Catalunya i Brussel·les?
La situació és excepcional. I per a situacions excepcionals, també calen solucions excepcionals. Haurem de mirar de ser imaginatius i innovadors. Tenim dos presidents, i tindrem en aquest cas dos consellers. Ja vaig dir des del primer moment que faríem tàndem amb Brussel·les amb el conseller Lluís Puig. Ho explicava Carles Puigdemont, ells són càrrecs escollits democràticament i legítimament, i van ser destituïts antidemocràticament i antilegítimament.

Quin serà el paper de Lluís Puig com a conseller de Cultura?
Lluís Puig era el conseller, i l’Estat espanyol no ha permès que es pugui restituir el seu càrrec. De manera que jo agafo aquesta responsabilitat davant la necessitat que tenim de recuperar les institucions, de recuperar una certa 'normalitat', en el nostre cas cultural. La casuística no la puc explicar encara, perquè tot just estem acabant de definir l’equip que marcarà aquesta continuïtat a la Conselleria. Hem estat treballant braç a braç durant cinc anys, vam ser directors generals junts. Durant tres mesos ell va ser el meu conseller. Per tant, estem acostumats a treballar conjuntament i trobarem les fórmules, com ho hem estat fent fins ara, perquè ell se senti part de la Conselleria de Cultura. Vam començar amb una trobada a Brussel·les perquè no volíem inaugurar el mandat sense que abans no es visibilitzés un intercanvi simbòlic de carteres. 

Una de les prioritats serà desplegar el Pla Integral de la Música?
Els últims anys ja s’ha treballat en aquesta idea, atenent les necessitats dels festivals, donant visibilitat a la música catalana i alhora també apostant per l’exportació. Una idea a desenvolupar és que la cultura i la música han de tenir molta més presència als mitjans públics catalans, i que han de poder entrar amb certa naturalitat a la programació de TV3 i de Catalunya Ràdio. Hem de treballar perquè hi hagi més espais de visibilitat per a la nostra música.

Quina serà la vinculació del Departament de Cultura amb els mitjans?
Intentarem que sigui la màxima possible, perquè cal confiar que les produccions catalanes tinguin una major presència als mitjans. Cal impregnar de cultura els mitjans. Des de l’ICEC ja s’hi treballa estretament, i hem trobat maneres molt interessants de fer-ho en àmbits com el de la lectura. Per tant, també aconseguirem trobar més quota de pantalla per a la música.

El pressupost del 2018 està prorrogat. Com es pot revertir la caiguda que ha suposat per al sector audiovisual, i també cultural, la pèrdua del cànon del cinema?
És una pèrdua clarament injusta i que ens afecta moltíssim. Com a Govern volem recuperar totes les lleis que van ser suspeses i aquesta d’una manera prioritària, perquè el que representava era d’una riquesa extraordinària. És una llei que beneficiava al sector cultural i és just que aquest import reverteixi en el sector. El que volem, i ja ho ha dit el president de Govern, és incrementar el pressupost de Cultura, que ha estat el que més ha patit en els temps de crisi. Es pot pensar que la cultura és accessòria o supèrflua, però és absolutament estructural i un pilar de l’estat del benestar perquè millora la vida de tothom de moltes maneres. Per tant, intentarem incrementar el pressupost de Cultura i recuperar el cànon per fer créixer amb força la cultura a casa nostra.

Un dels temes destacats és el paper de les dones en la música. Creus que des de l’administració s’han de fer polítiques de discriminació positiva? 
És un tema fonamental, des de la Institució de les Lletres Catalanes ja vaig impulsar polítiques públiques paritàries, com per exemple les comissions d'atorgament d'ajuts. En realitat, si un home no pensa que és en un lloc per quota, per què ho hem de pensar les dones? Si una dona té un càrrec és perquè té alguna cosa a aportar i té la vàlua per poder-hi ser. Per què una dona sempre ha de pensar que és per quota? Si s’estableix com a mecanisme serà la manera de trencar aquesta tendència, perquè quan cuides un ecosistema és més ric i dona més fruits. I així ho farem.

Com a filòloga segur que t'hi has trobat en altres àmbits. Com cal garantir el valor del català en la música?
La gran feina a fer amb el català, en tots els àmbits i també en la música, és que sigui una llengua que serveixi per a tot. Que la gent la reconegui com a pròpia en qualsevol àmbit. Que no calgui pensar que has d’utilitzar una altra llengua per triomfar, perquè això comporta un sentiment de menysteniment de la pròpia llengua. El fet de normalitzar el català fa que no sigui diglòssic i que, per tant, també se'n normalitzi l'ús musical. Les llengües no són grans o petites en funció del nombre de parlants. Rumi –que és un poeta persa del segle XIII– té la mateixa força que Shakespeare, que utilitza una llengua que parlen molts milions de persones. I si llegíssim Puixkin en rus, exactament igual. Cada llengua ofereix una mirada sobre el món, i per això les hem d’estimar totes. Hem d’intentar aprendre com més llengües millor, però no menystenir la nostra, perquè serveix exactament igual que les altres per a les creacions artístiques.

La música serà un símbol de la Conselleria de Cultura, tal com va passar amb l'actuació de Jordi Molina en l'acte de presa de possessió dels consellers?
Col·locar la música en el punt de mira és una manera de donar-li difusió perquè després formi part de l'imaginari col·lectiu. L’altre dia a la cerimònia va sonar el "Ball de l’àliga" de la Patum, i això té un significat que s’ha de conèixer per poder-lo valorar. La formació musical és una manera de mantenir viva la nostra música en el present.