acords i desacords

La típica dona del Sónar de Dia

Dolo Beltrán, també coneguda com a Pastora, opina sobre els festivals d'estiu

"He de dir que jo soc més de Sónar que de Primavera Sound. I dins el Sónar, soc més del de dia que del de nit."

| 04/07/2018 a les 17:00h
Especial: Festivals
Arxivat a: Enderrock, Pastora, acords i desacords, opinió, Dolo Bertran, acords
M'encanta el mes de juny a la meva ciutat de Barcelona. Després, una mica més avançat l’estiu, començo a tenir ganes de fugir com boja a la seva perifèria, o fins i tot una mica–molt– més enllà. Però el juny a la ciutat és màgic... entre altres coses perquè comencen els festivals. He de dir que jo soc més de Sónar que de Primavera Sound. I dins el Sónar, soc més del de dia que del de nit. Sembla estrany, oi? I no té res a veure amb l’edat, des de sempre que he estat així: ‘La típica dona del Sónar de Dia’, sense arribar a anar disfressada, però amb les millors gales vintage estiuenques. 

El problema per a mi són les distàncies. Tant el Sónar de Nit com el Primavera Sound em semblen ciutats dins una ciutat. Se’m fan eternes les caminades, les cues, la pasta que se’n va amb aquelles polseretes que no tornen mai el canvi... Se m’han fet eterns fins i tot concerts. Recordo un bolo de The Cure que se’m va fer tan llarg com un llibre de Thomas Mann... Segurament perquè no conec amb detall tota la seva discografia (perdó), i no vaig saber gaudir-ne. Però en canvi m’ho he arribat a passar teta amb grups que no coneixia de res. Sense anar més lluny, al mateix Primavera vaig ballar durant deu minuts com una boja amb Holy Ghost!, un grup de Brooklyn que fa música indietrònica. Toma ya! I si només va poder ser una estoneta és perquè havia estat panteixant i fent cues fins que de cop vaig descobrir-los. Però ja era tard: només quedaven els deu darrers minuts del xou. Però he de dir que van ser els millors deu minuts de la meva vida festivalera.

El Sónar de Nit és massa per a mi, crec que mai he suportat estar-hi més de tres hores. Sempre acabo perdent els amics, i em passo gran part de la nit buscant-los, i perdent-los un altre cop, i tornant-los a trobar... I al final acabes canviant d’amics. Tampoc està malament conèixer gent nova. Però també els acabes perdent, o ells et perden a tu per pesada, o jo què sé... Només sé que de les tres hores, una i mitja la passo buscant gent. I ja no compto l’hora de més per trobar taxi un cop ja has decidit marxar. 

Recordo un concert de Björk d’ara fa unes quantes edicions. Era a l’escenari gran del Sónar de Nit, i va resultar que per contracte la cantant islandesa no va deixar que projectessin primers plans a les pantalles que hi havia a cada costat de l’escenari. Només es veia un avorrit pla general. Encara es percebia tot molt més petit i més llunyà que a l’escenari. Per tant, no vaig poder observar la seva expressió quan cantava. Sí, això que posa tant quan vas a veure un artista en directe... perquè per sentir-la –i no veure-la– ja em poso el seu disc a casa.

Per tant, definitivament soc ‘la típica dona del Sónar de Dia’, les grans ciutats musicals no les porto a l’ADN. No passa res, cadascú és com és. Soc més de passejar sota la llum del sol, sobretot quan l’estiu ja comença a treure la poteta. De retrobar-me gent amb la mateixa energia, encara sòbria després de dinar, amb la primera cervesa de la tarda. De ballar amb les ulleres de sol, i treure-me-les per encetar la nit en alguna de les seves sales tancades. De fet, abans que les grans ciutats musicals, el que més trobo a faltar són aquells petits paradisos que trobaves qualsevol dia a moltes sales ja desaparegudes a Barcelona. Sí, és això el que trobo a faltar... petits paradisos plens de barcelonins, per exemple, durant el mes de novembre.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maria Xinxó
03/08/2018
Imatge il·lustrativa
Adrià Salas
31/07/2018
Imatge il·lustrativa
Jordi Martí
19/06/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Narcís Perich
Narcís Perich | Juan Miquel Morales
L'àlbum és el setè de l'alellenc i sortirà al desembre amb la revista Enderrock
Sandra Bautista a la final del Sona9
Sandra Bautista a la final del Sona9 | Carles Rodíguez
La guanyadora de la 18a edició del Sona9 analitza el seu pas pel concurs de maquetes
Aitana interpreta la cançó
Aitana interpreta la cançó | Arxiu RTVE
El disc es vendrà amb la revista Enderrock i altres mitjans el 2 de desembre | La Marató de TV3 d'enguany serà el 16 de desembre i anirà dedicada al càncer
Sandra Bautista amb el Premi Sona9 2018 a les mans
Sandra Bautista amb el Premi Sona9 2018 a les mans | Carles Rodríguez
Menut s'emporten el Premi Joventut, L'Home Invent el Premi Èxit i Plou el Premi Cases de la Música | El Premi per Votació Popular també recau en L'Home Invent
Manel al Sona 9 de l'any 2007
Manel al Sona 9 de l'any 2007 | Carles Rodríguez
Recuperem un article publicat el novembre del 2009, a l'Enderrock 169, amb motiu del desè aniversari del primer disc del grup | El periodista Roger Palà analitzava la curta però profitosa trajectòria de la banda
Miguel Ríos al Gran Teatre del Liceu
Miguel Ríos al Gran Teatre del Liceu | Xavier Mercadé
Dilluns passat el cantant granadí va fer el seu primer concert al Liceu en el marc del Festival Mil·lenni de Barcelona, emocionat als seus 74 anys
Fotograma del nou videoclip d'Els Catarres
Fotograma del nou videoclip d'Els Catarres
El videoclip de "Una cançó que em parla de tu" es va estrenar ahir a la nit
Lady Witch
Lady Witch | Fotograma del videoclip 'Pólvora'
Estrenem el nou vídeo musical del primer LP de l'artista, 'Pólvora'