Premis Enderrock

Ferran Bardolet: «Volíem que el primer disc fos especial»

'Arrels', del Trio Pedrell, Premi Enderrock de la crítica al millor disc de música clàssica

Clara Peya signa el millor disc del 2018

| 06/01/2019 a les 10:00h
Especial: Premis Enderrock
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, 440clàssica&jazz, Premis Enderrock, Trio Pedrell
Trio Pedrell
Trio Pedrell | Igor Cortadellas
El treball Arrels (Ficta, 2018), del Trio Pedrell, ha estat valorat per la crítica com el millor disc de música clàssica. Som davant un àlbum que posa en valor el patrimoni musical català i reivindica dues figures no sempre prou valorades com són Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970), de qui interpreten els trios núm. 1 i 2, i Felip Pedrell (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922), de qui toquen els Nocturns, amb l'acompanyament de Juan de la Rubia a l'harmònium.

Sou un grup que ja fa anys que treballa, i a l'hora de gravar el vostre primer disc l'heu dedicat al patrimoni musical català.
Ferran Bardolet (violoncel): Efectivament, amb el trio portem més de sis anys. Hem tingut diverses etapes, primer com a estudiants, després participant en concursos nacionals i internacionals... En pensar de gravar el nostre primer disc teníem molt clar que havia de ser especial i no limitar-nos a interpretar grans obres que ja estiguessin gravades. Òbviament, el nostre nom ens duia a pensar en alguna cosa de Felip Pedrell, i vam triar els dos Nocturns, que són meravellosos, un petit tresor. I després, com que Pedrell va ser professor de Robert Gerhard, vam decidir-nos pels seus dos trios. El primer es va gravar, però el segon és inèdit. Es va estrenar fa més de cent anys al Palau, però després res, ni tan sols la partitura havia estat editada. Quan vam descobrir aquesta obra vam veure que no calia buscar més. Ja teníem l'excusa perfecta!

Els dos trios formen part d'un Robert Gerhard més aviat modernista, diferent de l'evolució que tindrà després. Sí, són dos trios molt diferenciats respecte a la seva producció posterior. Hi ha modernisme, cert impressionisme i color francès, elements de folklore...
 
De Robert Gerhard, es parla de les seves simfonies, o del seu darrer oratori, La pesta... Com heu anat a parar a aquest desconegut Trio núm 2 i com l'heu treballat? Llegint i buscant, vam veure que es parlava d’un segon trio de Gerhard, i fins i tot d'un de tercer... Finalment vam trobar el manuscrit a l'Institut d'Estudis Vallencs. Clar, quan t'enfrontes a un manuscrit, hi ha molts dubtes i molta feina per desxifrar un munt d'aspectes. Raül Benavides s'ha encarregat de fer-ne l'edició crítica, i amb en Martí Ferrer del segell Ficta, amb qui ja ens coneixíem, des del primer moment ens vam entendre per dur a terme aquest projecte.
 
És difícil persuadir els programadors perquè programin una proposta com aquesta? Bé, aquesta una de les intencions del disc. És un repertori centrat només en  compositors catalans i mostrem una cara de Robert Gerhard poc coneguda. De vegades la gent s'espanta si li dius Gerhard, pensa en una música massa forta. Però no, també és un autor modernista que passa molt bé. I això ho podem combinar en concert amb Beethoven, Brahms.... de manera que tothom quedi content.
 
Un altre element força original del disc és la participació de Juan de la Rubia, tocant l'harmònium als Nocturns de Pedrell. Com és complementar el trio amb altres instruments? Havíem fet una altra col·laboració fa un parell d’anys, quan vam fer La truita de Schubert. En aquest cas, la participació de Juan de la Rubia va ser un regal, tot amabilitat i predisposició. El resultat és prou curiós: un trio amb harmònium és una combinació que en principi pot provocar certa perplexitat, però aporta una sonoritat i uns colors molt interessants.
 
Quins són els vostres propers projectes? Són bastants. Som en una etapa del grup en què no ens tanquem a res i volem obrir fronts per on puguem. Anirem a la Fundación Juan March de Madrid, i ens interessaria molt poder fer concerts d’aquest disc, interpretant-lo tot o combinant-lo amb grans obres de repertori.

Què suposa el fet de rebre aquest Premi Enderrock? De moment, una grata sorpresa. No cal dir que estem molt contents, perquè és un premi de casa fent música de casa. Esperem que ens ajudi, però de moment toca celebrar-ho.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais