Èric Vinaixa, l'energia del rock

El cantant de Rodamons debuta en solitari

| 30/03/2011 a les 15:00h
Arxivat a: Enderrock
La famosa gemma de Galveston (Picap, 2010) és el primer disc que signa amb nom i cognom Èric Vinaixa, cantant i compositor de Rodamons. El músic ebrenc es despulla en un àlbum molt més intimista, que manté l'ànima del rock però transita pels camins del soul, el pop i la cançó d'autor.


La ciutat texana de Galveston, petita pàtria del gran Barry White, té poc a veure amb el Galveston que dóna títol al disc d'Èric Vinaixa. Les raons del nom són un misteri, i el músic de Miravet (la Ribera d'Ebre) és molt críptic a l'hora de referir-s'hi: "L'oient ho anirà descobrint a mesura que vagi escoltant el disc, però no té res a veure amb Barry White!". Tampoc, segons explica, amb el rock dels Esats Units, del qual reconeix l'empremta però no pas com una de les seves principals referències, com a mínim en aquest treball: "El que de debò m'ha marcat ha estat la fornada britància dels anys seixanta i setanta: Rolling Stones, Pink Floyd, Beatles...".
De Vinaixa en coneixíem una faceta més estripada al capdavant de Rodamons. En solitari, però, presenta un disc amb una varietat de registres més àmplia. "És un disc reflexiu, íntim i preciosista. Busca una sonoritat i uns ambients reposats amb algun contrapunt mínim en forma de rock'n'roll." Com en tots els discos que fa, Èric Vinaixa ha donat al treball una sonoritat molt orgànica, gairebé analògica, ben al contrari del que se sol fer. "He anat a buscar un so no gaire habitual en un disc de pop. No hem volgut fer un exercici d'estil, però és el que hem mamat i a l'hora de plantejar les cançons això es nota."


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais