ENDERROCK: Esteu presentant Corazón o nada (autoeditat, 2011). Segueix la línia pop?
DIMAS RODRÍGUEZ: Sí, però d’alguna manera aquest és un disc conceptual i té més mala llet. Crec que és més apassionat i visceral. Totes les cançons giren al voltant de l’amor i el desamor.
Al primer disc –La mejor hora para despertarse (autoeditat, 2009)– fèieu ‘pop dur’ i cançons que la gent pogués cantar. Seguiu així?
D.R: És la clau! Per a nosaltres, una cançó funciona quan sortim del local d’assaig cantant-la... i quan, hores més tard, sorprens algú del grup taral·lejant-la en veu baixa. Una de les coses més maques de fer cançons és trobar-te un desconegut cantant el teu tema en un escenari.
Què heu volgut polir en aquest segon treball?
D.R: Crec que el primer disc sonava molt net i elegant, i en aquest hem volgut sonar com en
directe: amb més ràbia i intenció.
Un directe de La Banda Municipal del Polo Norte és...
D.R: Nerviós, agitat, una festa compartida. Ens agrada molt tocar en directe i compartir les cançons amb el públic.
Com se sent un artista quan li atorguen el títol de Grup del Mes?
D.R: És tot un honor. Vol dir que algú valora la teva proposta i t’ajuda a projectar-la amb una gira de concerts per un circuit de sales magnífiques. Ens fa una il·lusió especial tocar a les Cases de la Música, sales emblemàtiques on hem vist concerts de grups que admirem. I, sobretot, tocar per a un públic nou.
.gif)
.gif)
