Tomàs de los Santos guanya el Premi Miquel Martí i Pol

El guardó l'atorga el Celler Vall Llach, de Lluís Llach

| 29/11/2011 a les 15:00h
Arxivat a: Enderrock
Avui a la SGAE Lluís Llach ha entregat a Tomàs de los Santos els 5.000 euros del IV Premi Miquel Martí i Pol, dins el Certamen Terra i Cultura, que organitza el Celler Vall Llach. De los Santos l'ha guanyat per la musicació d'"Homenatge anònim XV", de Vicent Andrés Estellés. El Premi del Celler, una ampolla de vi Vall Llach, se l'ha emportat El Petit de Cal Eril amb la cançó "Decapitació I", musicació del poema de Pere Quart.


Els altres finalistes són: Kibor, "Tarongina - cançó de maig", d'Apel·les Mestres; Guiem Soldevila amb "Teoria de l'absència", de Ponç Pons; Yacine & The Oriental Groove amb "Nodreix l'amor", de Joan Maragall, i Imma Ortiz amb "A mig aire", de Miquel Martí i Pol. El jurat d'aquest premi ha estat format per Laura Aymerich, Lluís Gendrau, Marcel Gorgori, Ramon Muntaner, Josep Roca i Lluís Llach.
El poema guanyador, "Homenatge anònim XV", pertany a Versos per a Jackeley, el setè volum de les Obres completes del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, que barreja els millors i els més acreditats ingredients de la seva escriptura (l’amor, el sexe, la mort, el record, la pena) amb un to enrabiat i enèrgic, tendre i irònic, amb una gran eficàcia expressiva.
Tomàs de los Santos
va néixer a Alcàsser (l'Horta del Sud) i fa cançons des de fa vint anys. Ara, en plena maduresa, s'ha decidit a fer un salt i presentar-se en societat. Fins ara ha cantat en cercles petits, i també ha participat en concerts col·lectius. Aquest últim any ha fet deu concerts al País Valencià i Catalunya. Al llarg de la seva trajectòria ha escrit unes cinquanta cançons pròpies. Les seves referències musicals són múltiples i van des de la cançó d'autor fins al rock. Sobre les temàtiques, canta des de les vivències quotidianes fins a la memòria, les relacions personals, les geografies humanes i les emocions i l'amor. Té un projecte paral·lel anomenat Crits, amb el nom artístic de Tom Delos: una aposta col·lectiva de diverses mirades que parteix de la influència de la cançó d’autor. Tom Delos recull i interpreta petjades d’experiències musicals dispars, traçant una ruta de complicitat poètica i melòdica.