Sant Jordi és el dia del llibre, la rosa i del drac. Però des de fa anys també és el dia en què l’Antiga Fàbrica Estrella Damm s’engalana per acollir tota una jornada de concerts i festivitat. I entre l’aroma a rosa i a cervesa —i ahir també amb el fruit dels plataners barcelonins arreu—, es van succeir més d’una vintena d’actuacions en directe al llarg del dia, aixi com signatures de discos, en diferents espais del recinte de l’Eixample. 
 
Durant el matí es van poder veure els nous projectes de la sabadellenca Ven’nus, el seu Mai vista trista (Halley Records, 2026) i del santquirzenc Triquell amb Paco Deluxe (Halley Records, 2025), així com el Descasada (Microscopi, 2026) de la també vallesana Magalí Sare. El barceloní Macaco hi va mostrar el nou Futuro ancestral (Mundo Zurdo, 2025), i la mataronina Gessamí Boada, 12 (Satélite K, 2025). També s’hi va poder gaudir del retorn de Pastora commemorant els 25 anys dels seus inicis i del trio barceloní Els Amics de les Arts celebrant dues dècades sobre els escenaris; del flixanco Xarim Aresté mostrant les costures del Punt de creu (RGB Suports, 2026), del Somiar desperta (Delirics, 2026) de Júlia Blum i del raper terrassenc Lildami, Bentornat (Halley Records, 2025).
 
La tarda va arrencar amb Griso, mostrant el seu projecte en solitari, que acaba de consolidar amb Lunático (Calaverita Records, 2025) i la primera cançó en català, “No demano més”. Mentrestant, a la sala de cocció, reservada per a actuacions més íntimes, es presentava la cantautora Leyre Estruch, que està a punt de descobrir el primer treball d’estudi, Con una mano delante y la otra detrás (autoeditat, 2026). Amb sensibilitat, control i bellesa a les cordes vocals, va estrenar alguns dels nous temes en format quartet, acompanyada de Vicent López a la guitarra, Biel Roca al piano i Tramel Levalle a la percussió. Amb una proposta que es mou entre la cançó d’autor i el jazz, va interpretar els nous senzills “Capullito de Alelí”, deixant-se anar en un moment de scat, i també “Ver el mundo pasar”. Per aquesta darrera va convidar a l’escenari la cantautora de Begues Kris Tena, a qui acompanya als directes, i amb qui van interpretar unes magnífiques dues veus, acostumades com estan a harmonitzar sobre la tarima. Per tancar, Estruch va oferir la seva lectura de la tradicional “Roseret de roses blanques” i, del primer EP en directe, “Nana para el nene”.
 
A fora de la sala de cocció, al pati de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, hi esperava un ambient completament diferent. De l’intimitat i recolliment, es va passar a la festivitat i aglomeració: La Pegatina ja era dalt de l’escenari animant a tot el públic congregat a moure els malucs a ritme de rumba. I la gent ho va acollir amb fervor i disposats a corejar cada estrofa i tornada, com les de “Y volar” o “La guspira” —que van ajuntar amb un fragment d’una versió de “Vivir mi vida” de Marc Anthony—, però també les noves com “Con este fuego”, inclosa en el nou treball que avui mateix publica el grup: Fuegos del barrio (Calaverita Records & Música Global, 2026). Però l’eufòria va esclar del tot entre el públic amb les dues darreres cançons que havia reservat la banda de Montcada i Reixac per acomiadar-se ahir, i que no podien ser altres que les emblemàtiques “Gat rumberu” i “Mari Carmen”.
 
Dos quarts de sis de la tarda marcava l’hora del talent femení emergent, que va dominar la sala de cocció i la de màquines, amb Juls i Naina respectivament. La primera presentava un tastet del seu àlbum debut, Amb amor (Halley Records, 2025), en petit format, només acompanyada de guitarra i teclat. Va començar amb “Error”, el primer tema del disc sense contar la “Intro”, i “Perquè no ho dic”, donant pas a “Et vull x sempre”, un dels primers senzills que va publicar. Van tancar la breu demostració amb la viral “Papallones”, que va acompanyar el públic cantant a ple pulmó i aplaudit al ritme de la música, i amb “Havaneres davant del mar”. Abans d’interpretar aquest últim tema, va aprofitar per explicar com, per moltes vegades que li diguin que perquè no canta en castellà, el català és la seva llengua i seguirà expressant-se amb ella.
 
En canvi, Naina va desfermar el caos amb la seva actuació, que va repassar els temacles del primer disc llarg, Vives o mortes (Halley Records, 2026). Va pujar a l’escenari acompanyada de les seves dues ballarines i va donar-ho tot durant els vint minuts i escaig d’actuació. Començant per “Tot i res”, el primer senzill que va publicar, i que va fer esclatar al públic de la sala de màquines, sobretot entre les grans fans de l’artista que ho cantaven tot des de la primera fila. Va seguir amb “Serà millor”, amb unes coreografies d’allò més sincronitzades entre Naina, les dues ballarines i el DJ que li tirava les bases. De cop, va sortir a l’escenari Artur Martínez, vocalista de La Fúmiga, per cantar “Què tia” —inclosa en el darrer disc del grup d’Alzira, Tot està per fer (Halley Records, 2024)—, que també va incloure uns passets de ball. L’energia es va calmar amb “El meu país”, la tendra col·laboració amb Ginestà —que no hi van ser— que parla de l’amor al País Valencià i a Catalunya. L’energia va tornar a pujar amb el final de l’actuació, “No sé ballar” —inclosa en el primer EP de l’algemesinenca, Atrevida (Halley Records, 2024), en col·laboració amb Artur Martínez— i “Pecat original”, que van posar la cirereta al pastís de l’actuació.
 
Sense gaire temps per maniobrar, la gent va tornar a sortir cap a fora per gaudir del més nou de Maria Jaume. La de Lloret de Vistalegre va oferir un showcase dedicat únicament al seu últim treball, Sant Domingo Forever (Halley Records, 2026), i el va obrir tal com ho fa aquest, amb “A plaça” i acompanyada dels seus fans, “sa gent que més estim del món”. Tot seguit va ser el torn de “Festa i drama” i “Es teus beSOS”, que se sabien fins i tot els guiris que van entrar ahir a la Damm. El punt dolç del concert el va posar “Amor d’ultramar”, una balada que va fer baixar les revolucions de l’electrònica que havia regnat fins al moment. La traca final va començar amb la cançó que dona nom al disc, “Sant Domingo Forever”, amb aquest ball ja característic que inclou, i impulsant a tot el públic a “alçar la copa a l’aire” amb ella. I va tancar el breu concert amb “Os cantos”, la col·laboració amb el gallec Ortiga, que va deixar la nota molt alta.
 
I mentre els barcelonins El Pony Pisador pujaven a l’escenari de la sala de màquines, plena de gom a gom, per mostrar la seva proposta folk, Paula Valls començava el seu xou en la penombra de la sala de cocció. La manlleuenca hi presentava un nou format en directe amb què dona nova vida al darrer disc, Començar de nou (Satélite K, 2023), acompanyada del guitarrista i coproductor de l’àlbum Guillem Callejón. Des del teclat, i lluint i brillant en els girs de R’n’B que dibuixa amb la veu, va interpretar “Que el temps passi” i “Filomena”. També va mostrar “Ya no queda nada para curar” o “Començar de nou”, amb una esfereïdora honestedat sobre el seu procés per sanar-se d’un TCA. Per tancar, va deixar una cançó que, va admetre la mateixa artista, li agrada molt: “No cal dir res”. 
 
La recta final de la jornada va començar amb la presentació de Buhos, que va dur la seva celebració pel 20è aniversari a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm a ritme dels seus grans èxits, sobretot d’aquest darrer disc Sempre dempeus (Halley Records, 2025). En acabar, el públic es va dividir entre la sala de màquines i la de cocció per veure els projectes emergents de Ceaxe i Eva Fort. Enguany, els encarregats de la cloenda al Sant Jordi Musical van ser 31 FAM. Des de primera hora de la tarda ja es podien anar veient samarretes i bufandes del grup passejant per la Damm, esperant que arribés el torn dels sabadellencs, que van deixar tot el muntatge de la Ràdio 31 a casa —tot i que van interpretar alguns temes d’aquest R31 (autoeditat, 2025) com “Mama ho sento” i “Teteo i caliu”— per oferir un espectacle més reduït, adaptat al format de showcase.
 
Enguany s’ha demostrat una vegada més la voluntat d’aquest projecte de visibilitzar propostes emergents i estils musicals diferents, apostant també per artistes que se surten de l’escena més mainstream del panorama català. El Sant Jordi Musical és prova, de nou, que Catalunya viu per la música en viu, i que està present en totes les jornades festives, també a la diada de Sant Jordi.