“L’affaire Sofia”: “La història d’una parella lingüística entre un català i una grega acaba sent l’excusa per fer una cançó a partir de noms i conceptes filosòfics. És refrescant i rica: secció de vents, baix, bateria, teclats, programacions…”
“L’home que dobla en Bruce Willis”: “Tanca la trilogia de perdedors començada amb ‘L’home que treballa fent de gos’ i ‘L’home que va matar Liberty Valance’. És un joc de miralls. I Bruce Willis és un mite.”
“Monsieur Cousteau”: “La vam cuidar més que les altres en el so, perquè tenia fusta de single. Ens atreu la idea d’un explorador que descobreix un nou món sense sortir de casa.”
“Els ocells”: “És molt folk. Volíem una imatge potent, i els ocells ens hi anaven bé. La cançó és circular i parla d'una la relació entre dues persones que mai no acaba d’anar bé.”
“Louisiana o els camps de cotó”: “Parla d’un emigrant català als Estats Units que recorda la seva família. La lletra suposa un plus de maduració. Té un punt final molt negre, de blues antic.”
“Carnaval”: “S’emmarca en una tradició de lletres d’Els Amics en què juguem a subvertir el llenguatge. Va en la línia d’‘Exercici seixanta’ o ‘Armengol’. La instrumentació és a càrrec del Col·lectiu Brossa, i creiem que la claven.”
“A aquestes alçades de la pel·lícula”: “És molt cinematogràfica. Té una base electrònica molt dels vuitanta, amb un punt Barry White, i acaba èpica, amb secció de vents i cordes.”
“Ciència-ficció”: “Era del tot electrònica, i va anar evolucionant. L’estructura són quatre acords. La lletra remet a la pel·lícula ¡Olvídate de mi! (Eternal Sunshine of the Spotless Mind, Michel Gondry).”
“Miracles”: “Abordem el tema de la paternitat en clau d’humor i des d’un punt de vista molt masculí. Musicalment no és senzilla, té moltes capes instrumentals i un punt de western.”
“L’arquitecte”: “És una altra cançó sobre la paternitat. En aquesta vida no pots planificar-ho tot, i aprendre-ho no és fàcil.”
“El matrimoni Arnolfini”: “Hem fet molt poques cançons amb distorsió, i vam estar dubtant fins a l’últim moment si entrava al disc o no. És rock’n’roll tocat amb un orgue Hammond.”
“Tots els homes d’Escòcia”: “És una cançó sobre allò que fa especial les cançons. Està basada en una història real.”
Protagonistes del febrer
Els Amics són els protagonistes de la portada, en un número que inclou una extensa entrevista on Roger Palà interroga el quartet perquè expliqui tots els ets i uts d'aquesta nova remesa musical. A més, el número s'acompanya d'El Catàleg, una guia últil per escoltar el nou disc, amb les idees i els universos on ens remeten les seves històries. Es tracta d'un llibret amb les lletres de quatre peces –i els corresponents acords perquè els més valents se les puguin fer seves amb la guitarra i les cordes vocals– que permeten definir una part important de l’imaginari artístic d’Els Amics de les Arts.
.gif)
.gif)
